El seu territori ocupa una superfície de 29 801 km², la que es compara en la de Bèlgica. És la tercera província més menuda despuix de Tucumán i Terra del Fòc: representa solament un 0.8 % del total del país.
Geològicament integra el massiç de Brasília a través de la replanell misionero. En Missions existixen diferents tipos de sols, sent els més característics els derivats del basalt, ya que cobrixen les dos terceres parts del territori. Estos sols són coneguts com "lateríticos" o "latosoles", i la seua coloració és rojosa o marró-rojosa per la descomposició dels basalt i metalíferos arcillosos; ademés posseïxen un alt contingut d'òxit de ferro i alumini. En alguns llocs el sol és poc profunt i en roques aflorantes, en atres pedregosos i en pendents molt inclinades.
Les formacions que es troben en Missions són cridades replanells encara que es tracta de replanells d'erosió hídrica i eòlica, en forma mamelonada. En esta província no han ocorregut plegament, sino fractures del substrat precámbrico, en el que es troba el massiç de Brasília. Pel centre del replanell s'eleva la serra de Missions o Central, que és divisòria d'aigües entre els rius Paraná i Uruguay aplegant a la seua major altura, 843 m s. n. m., prop de Bernardo de Irigoyen, en el cerro Racó. Al sur es troba la serra de l'Iman o Itacuara i al nort la serra de la Victòria, que fer de divisòria d'aigües entre els rius Paraná i Iguazú. Este últim, en tallar les serres forma les catarates del Iguazú.
La província es troba rodejada per cinc rius, dels quals tres són de gran importància: el Paraná, l'Uruguay i el Iguazú, natural desaiguador de grans regions en pluges abundants. Els atres dos són el Sant Antonio i el Pepirí Guazú. En ells desemboquen no menys de huitcents cursos permanents d'aigua, dels quals doscents setanta fluïxen cap al Paraná i la riera Itaembé, cent vint cap als rius Iguazú i Sant Antonio, i els restants cap als rius Uruguay i Pepirí Guazú.
S'ha plantejat la possibilitat de construir una central hidroelèctrica sobre el riu Paraná, en les rodalies Corpus Christi o de Garupá; esta possibilitat ha segut bloquejada per la realisació d'un plebiscit provincial, pel qual el 88 % dels votants es varen manifestar en contra del proyecte.
Les catarates del Iguazú, localisades en la frontera entre l'estat de Paraná (Brasil) i la província de Missions (Argentina), integren el territori del parc nacional Iguazú. Estan formades per 275 bots de fins a 82 metros d'altura, alimentats pel cabal del riu Iguazú. El dia 11 de novembre de 2011, varen ser declarades una de les sèt maravelles naturals del món a través d'una votació en una pàgina web propietària de la marca New7Wonder, involucrant la participació de més de 100 millons de persones de tot lo món.[5]
Les illes més conegudes són Sant Martín i illa Gran: es troben riu dalt, dividint-ho en dos braços que es reunixen poc despuix, caent a través de rudas formacions de basalt i de lava fins a chocar en la Gola del Diable, a on el riu proseguix fins a desembocar en el riu Paraná, que junt en el riu Paraguay i l'Uruguay, contribuïxen a la formació de la conca de l'Argent.
El clima de Missions és subtropical humit sense estació seca, per la qual cosa és la província més humida del país. Les localitats de baixa altitut del sector sur i de les valls del Paraná i l'Uruguay posseïxen clima semitropical humit, en tant a major altitut es presenta el clima tropical marítim, un tipo climàtic similar al clima subtropical humit. Els vents predominants són del noreste, surest i est. El bioma que presenta és selva misionero i bosc en galeria. Part de la selva ha segut transformada per l'home per a cultius o ganaderia. El bioma original es troba protegit en el parc nacional Iguazú i atres parcs i reserves provincials. La temperatura mija anual és de 24 °C.
La província de Missions posseïx la Llei d'Àrees Naturals n.º 2932/94, sumat a un supost control ambiental derivat de la Llei de Boscs n.º 854 i de la Llei de Boscs Protegits n.º 3426.[6]
Missions és l'única província argentina en un organisme de incumbencia ambiental i forestal de ranc ministerial. Això es dona, per un costat com a autoritat d'aplicació de la Llei d'Àrees Naturals Protegides 2932/94 i un esquema de control forestal, en el marc de la Llei de Boscs 854, i la Llei de Boscs Protegits 3426.
Les dos àrees del Ministeri, Ecologia i Boscs, tenen l'Unitat Especial de Gestió Corredor Vert, la llei del qual de creació 3631, fòra sancionada en 1999, en la que s'aspira a assegurar la conectivitat de la massa boscosa, en 1 110 000 ha, tant de terres privades com de parcs provincials. El Corredor Vert junt a la conservació de parcs i reserves provincials, altes conques generadores d'aigua neta, boscs protectors apunta al desenroll sustentable, al servici de l'irrenunciable mejoramiento de la calitat de vida de l'home, en una explotació racional de la massa boscosa.
El Ministeri d'Ecologia i Recursos Naturals Renovables té com a missió especial: protegir l'ambient i les espècies naturals, preservant el seu caràcter de bancs genètics, de reguladors ambientals i de fonts de matèries primeres a perpetuidad, millorant, quan corresponga la seua productivitat; protegir ecosistemes i hàbitats terrestres i aquàtics, que alberguen espècies migratòries, endèmiques, rares, amenaçades i d'us comercial; protegir els ecosistemes que continguen cursos d'aigua, garantisant la seua subsistència a perpetuidad; garantisar la diversitat biològica, genètica i els processos ecològics i evolutius naturals; minimisar l'erosió dels sols; conservar el patrimoni natural, cultural, arqueològic i paleontológico.
Originalment, la selva misionero comprenia 2 900 000 hectàreas, lo que representava la totalitat del territori misionero. En les construccions de les rutes nacionals 12, la 14 i atres rutes provincials es va facilitar l'accés humà a casi tots els racons de la província. L'extracció de matèria primera i l'aument poblacional junt en l'expansió de les terres usades per al cultiu varen provocar una greu disminució de la selva nativa. Actualment, queden unes 945 000 hectàrees, lo que representa un 35 % del territori de Missions. En la finalitat d'evitar una reducció major en esta àrea selvática, algunes organisacions actualment recolzen la creació de lleis forestals més rigoroses.[7]
La selva tropical ocupa un 35 % del territori de la província, i les causes més greus de la seua desaparició són la deforestación indiscriminada i la crema per a portar a terme pràctiques agrícoles. Es destaca per alts registres pluviométricos (pluges) que són resultat dels vents humits provinents del oceà Atlàntic. La humitat mija relativa varia del 75 al 100 % en importants rocíos nocturns.
Les temperatures oscilen entre els 19 °C (promig per a l'estació hivernal especialment en juny i juliol) i 29 °C (promig per als mesos estiuencs de giner, febrer i març), alcançant temperatures de 44 °C durant el dia, en estiu.
La fauna de la província és molt rica en varietat, encara que la contínua desaparició de la Selva misionero ha posat en perill d'extinció a gran cantitat d'espècies, les més cridaneres són:
La província es troba dividida en 78 municipis agrupats en 17 departaments. Cap part del territori provincial queda fòra dels municipis (sistema de ejidos confrontants).
Missions reconeix l'autonomia municipal. Per a vore una llista alfabètica i detallada dels municipis consulte Anex:Municipis de Missions, per a informació sobre l'organisació municipal de la província, vore Organisació municipal de Missions. La següent és la llista de departaments en els municipis en que cada u es dividix.
Poblada en els seus començos per indígenes (principalment avá i mbyá), descendents d'espanyols i alguns descendents d'africans subsaharians (que escapaven de l'esclavitut en Brasil) en distints graus de mestiçage entre sí, durant el XIX el govern argentí va fomentar l'arribada d'immigrants del centre i este europeus per a poblar el territori que actualment conforma la província de Missions: en el nort es varen assentar alemans; en el centre, escandinaus i russos; i en el sur, ucranians, rusinos i polacs.[8] Ademés, des de el XX han aplegat contínuament una gran cantitat de paraguayans i brasilers (grup immigrant més numerós de tots). Açò va generar una gran conjugació de cultures, la qual té marcada influència sobre les costums, credos i gastronomia del lloc, passant a ser una província de cultura eminentment mestiza (en gran impronta hispànica i avá) a la qual se li va afegir un significatiu aporte germà i eslau.
En la província de Missions l'embaràs és una de problemàtica que enfronten els adolescents i planteja la necessitat de que siga tractada des d'un àngul integral, analisant de quina manera els factors socioeconòmics i l'educació en el sen familiar apareixen com a causes que la profundisen.
Les imàgens editades corresponen al tractament de senyes de % NV d'embaràs adolescent en l'Argentina i Missions durant el periodo 2000-2011 i de % NV d'embaràs adolescent en la província de Missions per departament durant l'any 2012, prenent com a fonts d'informació les senyes del Ministeri de Salut Pública de la Nació Argentina i de Salut Pública de la província de Missions.[11][12]
El sector primari constituïx l'11 % de l'economia, i bona part de les seues insumos són després processats en el sector secundari.[13]
A nivell nacional Missions es destaca en més del 80 % de la producció de yerba mat i té. Els cultius de yerba mat, té, tabac, menta, lemonngrass, citronella, tung, cotó, canya de sucre, mandioca, maní i soja representen el 93 % de la producció agrícola provincial.[14] També existixen produccions de graviola (cridada en la província araticú), bananas, mànecs, ananá, cocos, papayas, paltas, cacao i café. Fa algunes décades es produïa el 80% de tung de la producció nacional pero actualment no es cultiva este producte.-
A fi d'anar reemplaçant el cultiu de tabac, en demanda internacional en baixa contínua, es va intentar promoure la plantació de cítrics i crío de porcs. també existix una conca lletera i producció de formage en la zona de l'Alt Uruguay.-
A la seua volta la superfície forestal implantada, és dir existent per silvicultura, representa el 42 % del total nacional; la silvicultura produïx principalment fusta de boscs implantats i fusta de raleo.[14]
l'agroindustria i l'indústria forestal són les principals activitats del sector secundari. Hi ha secaderos de yerba mat i té; molins yerbateros, arroceros i maiceros; envasadoras de té; fàbriques de fécula de mandioca; fàbriques d'almidó (a partir de la fécula de mandioca); algunes fàbriques textils i de calcer; elaboració de productes làcteus (menuda cantitat); elaboració de medicaments; un ingeni azucarero en Sant Javier; una desmotadora de cotó en Leandro N. Alem; fàbriques de rajoles; empaque o packing mecànic de frutes i verdures; manufactura de tabac; fàbriques de mobles; aserraderos; laminadoras; fàbriques de conglomerats, compensats, machimbre, terciado, postes, voltons, caixons, escarbadientes, pals de granera i atres subproductes de la fusta; impregnación de fustes; serrería; fusteries; elaboració de dolces regionals, melades i gelea; alguns frigorífics i matadors; fabricació de autopartes; la vitivinicultura (elaboració de vins) es desenrolla artesanalmente en Cerro Blau; elaboració de sucs i concentrats (a partir de cítrics); algunes metalúrgiques; chicotetes plantes de destilació i rectificació d'olis essencials (aromàtics), que s'usen per a saborizar aliments i en perfumeria (indústries inexistents en la província); elaboració d'oli de aleurite o tung, utilisat per a fabricar pintures (no es fabriquen ací); destilació d'atres olis; algunes fàbriques de pastes; fàbriques d'embotits; carbonerías; algunes chicotetes indústries dedicades al cuiro i fàbriques de pasta celulósica i de paper.
Alt Paraná (Port Esperanza, Missions). Qüestionada per ambientalistas i veïns per contaminació d'aigua, aire i destrucció de boscs natius. L'empresa afirma complir l'estàndart internacional. Tecnologia: ECF.
Celulosa Port Piray (Port Piray, Missions). Qüestionada per veïns per falta de tractament d'efluents. Tecnologia: utilisa clor elemental. Autoritats nacionals estarien evaluant el seu tancament per l'alt grau de contaminació.
Paper Misionero (Capioví (Missions) Qüestionada per ambientalistas per falta de tractament d'efluents. Tecnologia: TCF.
L'indicador d'efectes contaminadores és la tecnologia de blanqueig: per mig de clor elemental (rebujada per normes internacionals), lliure de clor elemental (ECF) o totalment lliure de clor (TCF).
Són la principal atracció turística de la província. En l'any 2005 la província va rebre aproximadament 1.300.000 visitants dels quals 1.000.000 aprox. varen ser a les Catarates ―la gran majoria dels estrangers van allí―. L'atre gran pol d'atracció turística ―encara que molt menor que les catarates― són les Reduccions Jesuíticas, en especial la de Sant Ignacio, que va rebre uns 150.000 visitants en 2005 i és la millor conservada. Posades, encara que rep una bona cantitat de turistes, és una ciutat de pas en el camí cap als principals destins turístics. En el restant de la província hi ha atres llocs turístics, com el Bot Encantat en Aristóbulo del Valle, els Bots del Moconá, a 80 km d'El Soberp, la Gruta Índia, en Garuhapé i els Bots del Tabaí en les rodalies de Jardí Amèrica. Les ciutats d'Oberá, Concepció de la Serra, Montecarlo i Eldorado posseïxen alguns atractius, entre ells el Bot Berrondo (Oberá), els Bots Küppers i Elena (abdós en Eldorado), l'Illa Caraguataí (Montecarlo). Ademés, en el restant de la província existix un sinfín d'atractius turístics.
El Camí del Té (o Ruta del Té) és un event especial que es realisa la segona quinzena de novembre en la província de Missions, a lo llarc de la Ruta Nacional 14, entre les localitats de Cerro Blau, Leandro N. Alem, Oberá i Camp Vera. És una proposta Gourmet sorgida del Club del Té[4] en l'Argentina [5].
Un atre atractiu és la Ruta de la Yerba Mat[16] que unix els principals atractius del noreste de la província de Corrents i la província de Missions en els territoris que ocupaven les Missions Jesuíticas. Territori a on es va iniciar el cultiu controlat de la Yerba Mat.
Missions posseïx una cançó oficial que la representa, Misionerita. En lletra i música de Lucas Braulio Areco, les seues estrofes destaquen bellees com el seu paisage.
Vora Oficial de la Província de Missions: "Misionerita"
Baixe un bell i dolç cel guaraní,
relluïx eterna la aurora feliç,
en l'esmeralda de la teua selva com la mar,
hi ha cent camins de màgic rubí.
Baixen les aigües del gran Riu elemental,
sobre el teu flanc, madur al sol,
carn vibrant el cor de l'espessor
és un misteri impenetrable,
en la nit blava.
Estribillo (en to Major)
Misionerita,
un cor canta
endecha tendra de rendit amor,
en l'homenage a la teua heròica terra
deixe l'accent del meu cor;
tremola en el pit
de la teua veu la vora,
en veu de guitarra, la dolça ilusió,
és fetilla que regales als vents
que et gornegen en tendrea,
en el teu esplendor.
Posades conte ademés d'atres tres canals privats d'aire: Canal 2, Missions Quatre i Canal 6, en alcanç llimitat a les afores. De tots els canals d'aire, el de major audiència és el canal privat Missions Quatre, transmés pel canal 8 en senyal d'Aire i 11 en el servici de cable de Posades. El Canal 27 "Televisió de Missions" (TVM) s'estén a tot el sur de la província.
La més antiga és LT17 Radi Província de Missions (estatal), que transmet en 620 kHz en AM, en planta transmisora en Posades i repetidores en Dos de Maig i Bernardo de Irigoyen. l'Universitat Nacional de Missions administra l'emissora FM Universitat LRH301 que va tindre la seua primera transmissió en juny de 1992 i s'emet en FM a través de la senyal 98.7 kHz.[17]
El primer periòdic de la província va eixir un 24 de novembre de 1924 i es dia Oredownik (el procurador, en polac), publicat en la localitat de Azara i després en Posades; fundat pel sacerdot Marianski i continuat per Juan Czajkowski fins a la seua desaparició en 1950. Un any despuix, el 2 de juny de 1925, ix a la venda el primer número de El Territori, fundat per Olmedo Sesostris.
↑«Missions: per la senda dels immigrants». Argentina.ar. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2014. Consultat el 12 de juliol de 2014. «Els primers immigrants que varen aplegar a les terres colorades de la selva misionero varen ser polacs i ucranians que procedien de Galitzia, que els seus descendents habiten la zona sur de la província. Després es varen sumar grups d'alemans, que predominen en les ciutats i colónies del nort; i escandinaus i russos, ubicats en el centre.»
↑«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2015.
↑Font: Institut Provincial d'Estadístiques i Cens (IPEC).
↑A partir de l'Acort de Cooperació firmat entre la província de Missions en la República Argentina i el departament de Pirineus d'Atlàntic en la República FrancesaHeràldica Argentina[1] archivat en Wayback Machine.
_-_Salida_por_Ruta_Provincial_223_y_empalme_a_Ruta_Provincial_7.jpg)
.svg)
Oberá, segona ciutat més important de Missions
Leandro N. Alem
_en_l%27any_2011.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Missions.
Província de Missions en el Viccionari.
