Anar al contingut

Balfourodendron riedelianum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
guatambú (Balfourodendron riedelianum)

El guatambú (Balfourodendron riedelianum) és un arbre de fullage semi perenne de la família de les Rutaceae,[1] es troba en Argentina, Brasil, i Paraguai. Creix fins a 25 m d'altura, a un ritme d'1,6 m/any.

Distribució i hàbitat

És natiu dels boscs de la regió Oriental de Paraguai, especialment en els Departaments de Itapuá, Alt Paraná i Canindeyú, i de la selva misionero en el norest Argentí, trobant-se en major abundància en la Conca del Paraná. També es troba en els llímits orientals de la Conca del Paraguai.

El guatambú és una espècie important de l'estrat superior del bosc alt, en una alta freqüència per ha. És intermija entre heliófita i esciófita. La seua regeneració natural en el bosc és abundant. Aprofita obertures del dosel per a alcançar la llum. No tolera sequia. Té bona tolerància a competència de malezas, no li afecta molt en el creiximent. En Brasil li'l denomina "pal marfim" o simplement "marfim" (marfil) en alusió al seu color.

Usos

És una de les espècies comercials més importants del Paraguai. Té característiques excelents per a mueblería, fusteria interior, terciados i làmines. També s'usa per a taules de skate i de longboard.

La fusta és de color blanc-groguenc. Té un pes específic de 0,8 g/cm³. És de molt bona trabajabilidad. Comunament s'utilisa per a la fabricació del chafe parquet.cita requerida

Taxonomia

Balfourodendron riedelianum va ser descrita per Adolf Engler i publicat en Die Natürlichen Pflanzenfamilien III. 4: 174, en l'any 1896.[2]

Sinonímia

Referències

Bibliografia

  • Bogado, C. 1990. Característiques silviculturales de vint espècies forestals d'interés. Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica
  • López, J.A.; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguai: Ñande yvyra mata kuera, Paraguai, Cos de Pau. 425 pp.
  • Ortiz Domínguez, R. 1993. Morfologia de plántulas de 20 espècies forestals natives del Paraguai, Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica. 76 pp.
  • Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  • López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
  • Spichiger, R. & L. S. Ortega. 1987. Rutaceae. [8:] 1–50. In G. F. Bocquet & M. R. Crosby (eds.) Fl. Paraguai. Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève; Missouri Botanical Garden, Geneva; St. Louis.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons