Silvicultura
La silvicultura (del llatí silva, selva, bosc, i cultura, cultiu)[1] és la disciplina que tracta sobre la gestió dels boscs o monts forestals[2] i també, per extensió, la ciència que tracta d'este cultiu; és dir, de les tècniques que s'apliquen a les masses forestals per a obtindre d'elles una producció contínua i sostenible de bens i servicis demandats per la societat. Estes tècniques es poden definir com a tractaments silvícolas, l'objectiu dels quals és garantisar dos principis bàsics: la persistència i millora de la massa (continuïtat en el temps i aument de la seua calitat) i el seu us múltiple. El silvicultor és el que ampra diferents tractaments silvícolas en funció de lo que vullga obtindre, com fusta, llenya, fruts, calitat ambiental. Per això, la silvicultura sempre ha estat orientada a la conservació del mig ambient i de la naturalea, a la protecció de conques hidrogràfiques, al manteniment de pastures per al ganado i a la funció pública dels boscs. La silvicultura origina una producció diversa (diferència clara en l'agricultura), sent necessària la compatibilización de totes les produccions i externalizaciones que produïx. Serà el principi de preferència qui rigga l'orde d'estes, per mig de llistes de preferències jerarquizadas...
La producció d'una massa es pot dividir en:
- Producció directa: (maderable i no maderable): productes immediats o matèries primeres ( ej: fusta, llenya, corcho, resina, caça, entre unes atres.)
- Producció indirecta: productes mediatos o externalitats positives. Ho generen les masses pel fet d'existir (per eixemple: fixació de carbono, regulació del cicle hidrològic, biodiversitat, etc.)
Formen part del seu camp l'art de crear o conservar un bosc, i la teoria i la pràctica de regular l'establiment d'una massa arbòrea, la seua composició i desenroll; per a això es recolza en la geobotánica, ecologia, edafologia, climatologia i dendrologia entre unes atres.
Dins d'este camp trobem la pascicultura, ciència que estudia les tècniques necessàries per a obtindre una producció sostenible de les pastures; la silvopascicultura o silvopastoralismo, que relaciona i estudia en conjunt a abdós. En esta última disciplina és a on s'enquadra la gestió sostenible de les dehesas, que supon l'aprofitament tant del ganado com dels elements vegetals, de manera que uns són instrument per a la conservació dels atres i viceversa, conseguint-se un equilibri dinàmic vital per a estes formacions, en les que un excés de ganado implicaria l'impossibilitat de regeneració de la dehesa, i un excés de pastura supondria la pèrdua paulatina de calitat del mateix podent aplegar a convertir-se en alguna de les pijors classes de pastura, inservibles per al ganado domèstic.
La silvicultura és molt més jove que la agricultura, que va començar allà en la Edat de Pedra. Els senyors feudals d'Europa Central varen començar a aprofitar els seus boscs com a font natural de recursos per a la construcció, per a l'activitat cinegética. La silvicultura com a disciplina científica no va emergir fins a finals del sigle XVII, quan en Alemània es va fundar la primera escola d'ingenieria forestal com a resultat de la necessitat de mantindre les flotes de les corresponents Armada, i l'incipient escassea de bons eixemplars per a la seua construcció. La silvicultura va nàixer en uns principis generals i tractaments específics adaptats als boscs en els que s'aplicava. En Espanya s'inicia durant els anys de la Ilustració Espanyola, a raïl de la publicació del Informe sobre la Llei Agrària de Jovellanos. A mida que atres països varen ser incorporant les tècniques silvícolas als seus monts i es varen ser creant noves Escoles Tècniques Superiors d'Ingenieria de monts, com la francesa o la sueca, que crearien noves tècniques, adaptades a les condicions bioclimàtiques de les seues geografia.
Jurídicament la Ciència Forestal espanyola va començar en el 1833, en la publicació de les Ordenances Generals de Montes. A partir d'ahí es va formar el Cos d'Ingeniers de Montes i el seu Escola d'Ingeniers de Montes, fundada en 1846. Quinze anys més vesprada s'escrivia açò en la Cort: El seu majestad, coneixedora dels útils servicis que els futurs ingeniers han de prestar en el seu dia en l'aprofitament, conservació i millora dels monts, objecte exclusiu de la creació de l'Escola i desijant premiar, per una atra part, l'aplicació i l'esforç dels alumnes que cursen esta carrera, s'ha desvivido per declarar el seu designi d'organisar un Cos facultatiu per al servici dels monts públics, anàlec als ya existents de Mines i Camins.
Els objectius de l'Escola, segons els propis documents de l'época, eren tres: una formació eminentment pràctica, una ensenyança no per vanes teories, sino per pràctiques de conducta fundades en l'eixemple i l'inspiració als alumnes de l'esperit de Cos; el lema que presidia l'escut de l'Escola no deixa lloc a dubtes: Saber és fer. El que no fa, no sap.
Problemàtica
[editar | editar còdic]La mà d'obra subcontractada representa en la majoria dels països una proporció important i cada volta major dels treballadors forestals. Encara que jurídicament es consideren com a empresaris, els contractistes tenen en alguns països una autonomia llimitada i poden ser en realitat treballadors encoberts. En molts països els contractistes no estan amparats per la llegislació laboral i gogen de menys protecció que els treballadors que tenen una ocupació. Els propis contractistes i el seu personal eixercixen una ocupació molt inestable; donada la necessitat de reduir els costs en un mercat molt competitiu, tendixen a propasarse en els ritmes de treball i a treballar hores excessives. Incorren, a voltes, en pràctiques ilícites com el treball clandestí i la contractació de inmigrados no declarats.
En molts països tropicals, les condicions de treball no reunixen els requisits bàsics en matèria d'estage i nutrició, per no parlar de la protecció social. En molts casos, els treballadors viuen en campaments, en llocs molt aïllats. La rotació de personal sol ser molt ràpida encara en molts dels països industrialisats. La silvicultura és una de les tres ocupacions més perilloses en casi tots els països.
En els últims decenis, la formació dels treballadors forestals ha progressat molt en Europa, pero és encara rudimentària o inexistent en la majoria dels països tropicals. Una bona formació és un element essencial per a eixir del círcul viciós que constituïxen els baixos nivells de productivitat i de remuneració, la taxa elevada d'accidents i la ràpida rotació de la mà d'obra.
L'indústria de la fusta viu profunts canvis estructurals com a conseqüència de la mundialización. Moltes indústries es traslladen a llocs més pròxims a a on es troba la matèria primera o en a on es paguen salaris inferiors. Per a aumentar el valor afegit de la seua activitat industrial, les indústries nacionals de conversió de la fusta s'han multiplicat en molts països en desenroll, per la qual cosa les empreses i els treballadors de països tradicionalment productors de fusta s'han vist obligats a reduir els costs i a adaptar-se la situació sense conculcar les normes laborals. En els nous llocs d'explotació, les condicions de treball, la protecció dels treballadors i el seu grau d'organisació són a sovint insatisfactoris.
En l'indústria de la celulosa i el paper, els problemes principals es deriven de la ràpida evolució tecnològica i estructural, i es referixen a les qüestions següents: seguritat en l'ocupació, planificació dels acomiadaments, formes flexibles de treball i perfeccionament dels recursos humans.
Característiques
[editar | editar còdic]La silvicultura deu adaptar-se als fins que es perseguixen. Si l'objectiu principal és la funció de producció, deuen considerar-se per lo manco dos aspectes. Si lo que interessa és la cantitat, cal fer tot lo possible per a conseguir el màxim creiximent anual. Si es busca la calitat (fusteria, contrachapat, etc.), s'aumentarà o reduirà el creiximent, segons siguen les característiques del mont; generalment, en un mont espés, s'intentarà favorir la poda natural (la qual cosa disminuirà el número i el diàmetro dels futurs nucs de l'arbre). En cas que es pretenga mantindre el sol en bon estat, o regularisar el curs de manantiales i rieres, o regenerar un bosc degradat, es deurà evitar en lo possible poda o cort d'arbres, sent més prudent aplicar una silvicultura ecològica més conservadora.
El mig d'acció més important per al silvicultor és la tala. Hi ha varis tipos de tales: en el mont alt regular, es realisa la tala de sementero, la de repoblament i les tales de millora; en el mont alt irregular, la distinció no és tan clara, i les tales tenen generalment un caràcter mixt; en el mont baix, la tala suprimix tots o casi tots els tallos existents, aïllats o en macollas.
Una de les nocions bàsiques de la silvicultura és la d'explotació. Un arbre pot ser classificat com "explotable" segons criteris prou diferents.
La silvicultura, i en açò es distinguix de l'agricultura, es basa no en l'estudi de produccions anuals, sino en el de produccions escalonades a lo llarc de 30, 50, 100 o 200 anys; és necessari esperar i prevore, treballar per a les generacions següents; tot açò implica gran cantitat de conseqüències. Una atra particularitat és l'incorporació dels guanys al capital: resulta difícil traure exactament lo que ha creixcut des de l'última tala, ya que este creiximent ve expressat en anells leñosos apretats i units; aixina, es poden cometre abusos (capital sacrificat) o prendre mides excessivament prudents i conservadores (acumulació de material en l'arbre).
La silvicultura depén en gran manera de l'orige dels boscs: la majoria d'estos són residus (molt transformats) de la vegetació forestal primitiva que només s'han conservat en els sols massa inclinats, en els excessivament pedregosos, en sols molt humits o infértiles: certament, el bosc extrau el millor partit possible d'estes terres, pero no aplega a alcançar el desenroll que adquiriria en els millors sols veïns.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ed.): «silvicultura». Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 26 de setembre de 2017.
- ↑ (2001) Silvicultura de boscs latifoliados humits en émfasis en América Central (en és), CATIE. ISBN 9789977573595.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silvicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.