Formosa (en el text de la Constitució provincial: Província de Formosa) és una de les vintitrés províncies de la República Argentina. A la seua volta, és un dels vintiquatre estats autogobernados que conformen el país i un dels vintiquatre districtes electorals llegislatius nacionals.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Formosa. Està ubicada en el noreste del país, en la regió del Nort Gran Argentí, llimitant al nort i a l'est en els rius Pilcomayo i Paraguay, que la separen del Paraguay, i al sur en els rius Bermejo i Teuco que la separen de la Província del Chaco, mentres que el seu llímit a l'oest en Bota és per mig d'un meridiano.
S'estén entre els paralels 22° i 26° de latitut sur i els meridianos 57° i 63° de llongitut oest de Greenwich. És travessada, en la seua zona nort, pel tròpic de Capricorn que l'ubica en la regió subtropical del país. Ocupa gran part del Chaco Central, conegut fins a principis de XX també en el nom de Plans del Manso.
Habitada ancestralmente per vàries tribus d'orige pámpido i amazónico, el primer europeu dalt al territori en 1528. La belicosidad dels natius va obligar a tots els intents colonizadores a postergar el seu intent d'ocupació. Després de la Revolució de Maig i les guerres de l'Independència, es va mantindre aïllada, solament ocasionalment habitada per obrajeros que arribaven al seu territori en busca de fustes. La Guerra de la Triple Aliança, en la que Paraguay va ser atacat per Brasil, Argentina i Uruguay, va despertar l'interés del govern de la República Argentina d'ocupar el territori cap a la década de 1870.
Segons senyes proporcionades pel INDEC a partir de l'Enquesta Permanent de Llars, en 2010 la ciutat de Formosa va tindre el segon índex de desocupació més baixa del país en un 2,2 %.[3]
Toponímia
Formosa deriva del espanyol anticfermosa, que significa «bella» i que hauria segut donat pels conquistadors espanyols, que en el passar del temps a eixa zona li la va començar a nomenar com a Regrés Fermosa.
Història
L'actual territori de la província estava habitat en el XVI, d'est a oest, per les següents ètnia: la cridada pels guaraníes dels payaguás, qom'leks, pilagás, nivaklés i wichis, a estes se sumaven en chicotetes poblacions mixtes.
Estes ètnia eren nomenades peyorativamente guaycurú pels avá (o guaraníes) que guerreaban contra elles i tractaven d'expandir-se a lo llarc dels rius Pilcomayo i Bermejo.
Els primers europeus dels que se sap varen aplegar a chafar el sol actualment formoseño varen ser els integrants de les expedicions en 1528, es considera que és des d'eixa época que la zona va rebre el nom espanyol arcaic de Formosa (Bella) en recort d'un regrés del riu Paraguay en bell paisage, excelent peixca i caça i molt bon terreny per a acampar i fondejar navío.
L'existència de poblacions originàries va fer impossible l'assentament estable de poblacions europees o criollas fins a casi fins del XIX.
Un eixemple de la casi impossibilitat de la conquista d'este territori per part dels blancs es va donar en el XVI, quan va fracassar la fundació de Concepció de Bona Esperança, una ciutat realista que es trobava en la banda sur del riu Bermejo, per això fora de l'actual territori formoseño, encara que en un àrea d'influència que comprenia gran part de l'actual província de Formosa.
Cap a mediats del XVIII , en zona dels indis abipones, s'instalen en rodalies de l'actual localitat de Ferradura els misionero jesuïtes, fundant la missió del Sant Rosario i Sant Carlos o missió del Timbó, el 24 de novembre de 1763, a càrrec del sacerdot jesuïta Martín Dobrizhoffer. Estava baix la Governació del Paraguay i del bisbat d'Asunción. El seu nom va ser impost pel governador del Paraguai José Martínez Fontes ―en devoció a la Verge María i en honor al rei Carlos III―. La vida en esta missió va ser molt difícil, perque a la pobrea del lloc se sumaven els sobresalts per les contínues incursions de tobas i mocovíes. Els soldats resultaven pocs per a fer front als tumults i atacs.
Cap a l'any 1776 es tenien notícies de que 350 abipones s'havien cristianizado, batejaven als seus fills i treballaven en les chacras. Pero la llabor dels misionero va quedar paralisada despuix de l'expulsió dels jesuïtes en 1767.
Litigis en Paraguai i Bolívia
Des de 1811 i fins a 1865 el territori de l'actual província de Formosa es trobava litigado per Argentina i Paraguay, no podent fer efectiva la seua sobirania cap dels dos estats.
Despuix de 1870 Paraguai va abandonar les seues pretensions al sur del riu Pilcomayo i en 1872 Argentina feya lo mateix al nort del citat riu (és dir, abandonava les pretensions sobre el Chaco Boreal).cita requerida
Bolívia, per la seua banda, va renunciar a les seues pretensions sobre el Chaco Central (que en els seus mapes era coneguda com a Plans del Manzo o Planures del Manso), en 1829, en favor de l'Argentina.cita requerida
En 1865 Argentina va firmar el Tractat secret de la Triple Aliança en Brasil i Uruguay. Per este tractat l'actual província de Formosa i una extensa porció chaqueña al nort d'esta fins a la Baïa Negra deurien quedar en territori argentí en finalisar la guerra. Bolívia, per una atra part, ostentava la sobirania en part del Chaco Boreal, successos que posteriorment desencadenarien la Guerra del Chaco contra el Paraguai en 1932.
El 31 de giner de 1872, un decret del president Dumenge Faustino Sarmiento, va crear la Governació dels Territoris del Chaco, regió al nort del riu Salat i tot el Chaco Boreal que actualment és jurisdicció de la República del Paraguay. Pel mateix decret es creava, la capital d'eixa governació: Vila Occidental (cridada llavors Vila Argentina, actualment en territori paraguayà en el nom de Vila Hayes).
Es va nomenar al primer governador dels territoris del Gran Chaco, al general Juliol de Vedia, comandant de les forces argentines acantonades en Asunción, Paraguay.
En octubre del mateix any, el Congrés Nacional va ratificar el decret del P. I. N. a través de la sanció de la Llei n.º 576. Els llímits del territori no varen ser mencionats en el decret ni en la llei estenent-se aproximadament des del riu Salat al sur, fins al riu Vert al nort. Cap a l'oest, no estaven definits.
El tractat de llímits firmat entre Argentina i Paraguay, el 3 de febrer de 1876 va establir, «queda reconegut definitivament com a pertanyent a la República Argentina el Territori del Chaco fins al canal principal del Riu Pilcomayo (..) pertany al domini de la República Argentina l'Illa de la Drecera o Cerrito». Argentina va reconéixer com a paraguayans els territoris al nort del Riu Vert fins a la Baïa Negra, sense prendre en conte que estos últims territoris també eren reclamats per Bolívia, i va sometre el territori entre els rius Pilcomayo, Paraguai i Vert a l'arbitrage del president Rutheford Hayes dels Estats Units, qui va fallar dos anys més vesprada en contra de les pretensions argentines. Es va procedir llavors a l'evacuació de Vila Occidental que va ser entregada a Paraguay.
Instalant-se la capital del Territori Nacional del Gran Chaco des de setembre de 1876 fins a giner de 1877, en el quarter en l'Illa del Cerrito que va ser tornat pel govern del Brasil que mantenia ocupada l'illa.
El 8 d'abril de 1879, en Luis Jorge Fontana com a Governador en eixercici, es va fundar la ciutat de Formosa, en el lloc denominat Regrés Formosa que va passar a ser la capital del Gran Chaco argentí fins a la divisió del territori en 1884.
Entre 1883 i 1884 varen ser someses les poblacions originàries.
Residència del Coronel Ignacio Fotheringham en 1926. Després passaria a ser la Casa de Govern
En 1884 es va dictar la llei 1532 de Territoris Nacionals, creant tres jurisdiccions federals en el nort i sis en el sur. En el nort es varen crear els territoris nacionals del Chaco, Formosa (en proyectes previs cridat Territori del Bermejo) i Missions i en el sur La Pampa, Santa Creu, Neuquén, Riu Negre, Chubut i Terra del Fòc. D'esta manera Formosa va quedar separada de la governació (després província) argentina de Chaco pel curs nou del riu Bermejo (o riu Teuco), al nort nous laudos rectifiquen els llímits del riu Pilcomayo, obtenint Paraguai nous territoris (entre el braç cridat Confús i el cridat Porteño) aixina com la major part dels esteros de Patiño.
A partir de 1885 el territori va començar a tindre una població criolla i blanca permanent.
La construcció de ferrocarril en la seua primera etapa entre 1908 i 1917; i en la segona fins a 1930 va facilitar l'explotació de matèria primera i l'increment població.
Erro al crear miniatura: L'històrica Comissió Pro-Provincialisació del Territori de Formosa. En la foto, apareixen 3 figures clau: Salemi, Mariño i Pol. 1955.
Provincialisació
El 15 de juny de 1955, durant la presidència del general Juan Dumenge Perón, per llei 14.408 Formosa passa a ser província. El 28 de juny de 1955 (despuix del bombardeig de Plaça de Maig, primer intent de colp d'Estat), Perón promulga la llei 14.408, pero va ocórrer el colp d'Estat de setembre de 1955 i un nou peregrinar i la província, a pesar de contar en la llei, recent va tindre la seua Constitució provincial en 1957 i el seu primer govern constitucional en 1958.[4]
Atres acontenyiments històrics
1763: Primer intent poblacional del territori, en lo que hui és Ferradura
Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.
1946: Rolando d'Hertelendy és nomenat governador del territori per les autoritats nacionals. Es convertix en el primer governant oriunt de la província.
.JPG)
