Riu Pilcomayo

Riu Pilcomayo

El riu Pilcomayo, també cridat riu Araguay, és un curs d'aigua de la conca de l'Argent que discorre per territori de Bolívia, Argentina i Paraguay, servint de frontera en part del seu curs. Té una llongitut nominal de 1590 km, i drena una conca de 270 000 km². És l'únic riu del món que presenta el fenomen d'extinció del caixer per atarquinamiento.

En la conca alta, el Pilcomayo és un riu de montanya, en els seus naixents en Bolívia a una altura que ronda els 3000 m s. n. m. i descendix fins als 250 m en les afores de Missió La Pau, en territori argentí. En abandonar el chaco bolivià en la ciutat boliviana de Vila Montes, entra en la planicie del Chaco en direcció surest, convertint-se en un riu de planura.

Toponímia

Erro al crear miniatura:

Chulupíes, de peixca en el Riu Pilcomayo, fotografiats en 1908.

El topònim «pilcomayo» deriva del quechua: pishqu = pardal, mayu= riu, és dir «riu dels pardals», la denominació guaraní paraguayà és Araguay o -millor- Araguaý que pot significar: ará: loro, guaý": riu, és dir, «riu dels loros», o be llaura: cel, guá: lloc i i: aigua, «Aigua del cel». També existixen atres definicions del riu. En el territori guaraní, entre els departaments de Chuquisaca i Tarija, es diu Itika. En les planures chaqueñas de Bolívia els weenhayek o wichis ho criden Tewok. Durant l'época colonial, el Pilcomayo va ser també conegut en el nom de Paspaya, també escrit Pazpaya.

Geografia

El riu Pilcomayo és un riu de montanya i planures, les fonts de les quals es troben en la cordilleres centrals del Altiplano de Bolívia senyalant després els llímits entre les regions del Chaco Boreal, al nort, i el Chaco Central al sur.

Curs superior

En el seu curs inicial fluïx des de 4200 m s. n. m., tenint els seus naixents en elloc de la cordillera dels Andes cridat Chiurokho Pampa, (19°13′09″S 66°07′30″O</noinclude>), en ellímit entre els departaments bolivians d'Oruro i Potosí. Des d'allí en direcció general este i surest, discorre pels departaments de Potosí, Chuquisaca i Tarija aplegant al Chaco Boreal i les planures a l'est. En este tram el riu sosté, en algunes comunitats de l'est de Tarija, com la de Vila Montes, una pesquería de vàries espècies, entre elles dorats, i la de Seira, ubicada a una distància de 600 km de Vila Montes.

El riu Pilcomayo, al seu pas pel Àrea natural de maneig integrat Aguaragüe, en el Chaco bolivià.

El Pilcomayo abandona el seu curs de montanya en la ciutat boliviana de Vila Montes, ingressant en les planures del Gran Chaco. A l'altura de la població boliviana d'Ibibobo {{ |dms-lat=21°32′S |dms-long=62°59′O |dec-lat=-21.533 |dec-long=-62.983 |param=21_32_S_62_59_W_|default=dms|name=}}</noinclude> s'inicia el palmito aluvial de desbordes del Pilcomayo cap al Gran Chaco. En la zona del fita Esmeralda el riu sofrix un taponamiento natural del seu caixer pel sediment arrastrat. Cap a principis d'el XX el Pilcomayo superior desembocava en una série d'estanys que donaven inici al estero Patiño, que la Comissió Mixta Argentina Paraguayana de llímits va establir en 1906 que s'iniciava als 24°00′34″S 60°20′00″O</noinclude> en la hui sec estany Parantina. La continuïtat del Pilcomayo es dega per mig d'esteros fins a la formació dels braços Sur i Nort del Pilcomayo inferior. L'estany Parantina donava orige al riu Confús, que desagua en el riu Paraguay, alimentant també el estero Patiño al riacho Porteño. Durant la primera mitat d'el XX el Pilcomayo superior va canviar el seu curs moltes voltes. Cap a 1933 el riu abandonava ellímit internacional i ingressava en territori argentí en Lloc Horqueta, seguint pel hui cridat caixer sec del Pilcomayo fins a l'estany Parantina. Este caixer està sec des de 1933, quan es va produir la divisió del caixer superior a l'est de Fortín Nou Pilcomayo (23°52′06″S 60°50′11″O</noinclude>), formant-se un estero Nort i un Sur que es reunien en el estero Patiño. Des de 1945 el estero Nort capta la totalitat del riu, que forma el banyat de Tinfunké en Paraguay. A partir de 1964 es va formar permanentment el banyat L'Estrela en territori argentí, desaguando el riu en eixe estero, deixant d'afluir cap a territori paraguayà, i va començar la dessecació de l'estero Patiño. A partir de 1975 el major cabal d'aigües es va traslladar. En 1980 el govern de Formosa va construir els canals de derivació Chañar Bayo I, II i III que derivaven part de les aigües de desborde a territori argentí, pero cap a 1980 les inundacions varen fer que eixos canals captaren la totalitat de les aigües generant un conflicte diplomàtic que va dur al tancament dels canals entre 1981 i 1982. Despuix d'un acort bilateral es va dur alvance el Proyecte Pantaló, per lo que en 1991 varen ser inaugurats dos canals, un del costat argentí i un atre del paraguayà, per a derivar lateralment les aigües i els sediment en el punt de taponamiento del caixer. Un nou canal paraguayà va ser inaugurat en 1993 per a assegurar un repartiment equitatiu de les aigües. El canal argentí es taponó en 1995 fent que la major part del cabal fora al costat paraguayà, per lo que en 1997 es va habilitar el canal Farías, que va provocar el desecamiento del paraguayà i el seu trasllat a una nova embocadura aigües dalt en 2009. Esta nova obra va generar el desecamiento del canal argentí, que desemboca en el banyat L'Estrela.

Curs inferior

Erro al crear miniatura:

El Riu Pilcomayo en el seu pas pel parc nacional Riu Pilcomayo

Erro al crear miniatura:

Vista de la part inferior del riu Pilcomayo des del Pont Sant Ignacio de Loyola

Des de l'estero Patiño el Pilcomayo repren/reprén el seu curs en dos braços: Nort i Sur. Est servix de frontera natural entre Argentina i Paraguai fins a reunir-se en el braç Nort, reunificando el riu fronteriç fins a la seua desembocadura en el riu Paraguai casi front a la ciutat argentina de Clorinda, molt prop d'Asunción, despuix d'un recorregut molt sinuós d'aproximadament 1590 km. Dins del territori paraguayà, en el sector nort dels esteros de Patiño, es troba el parc nacional Tinfunqué.

Estat de les aigües

Pont Sant Ignacio de Loyola entre Clorinda i José Falcón.

A lo llarc d'el XX, i especialment a finals del mateix, el riu s'ha vist molt afectat per la contaminació provocada per l'abocada d'escorias mineres i efluents semicloacals en la zona andina de Bolívia en el departament de Potosí, afectant les zones aigües avall, en especiala zona del Chaco bolivià al sur del país, mentres que les aigües del seu curs mig (al sur del 22° S) han desaparegut casi per les desviacions artificials d'aigua cap al Chaco Boreal. Es va constituir un proyecte trinacional per a la creació d'un pla mestre que permeta fer us del Pilcomayo. El riu Pilcomayo, com atres rius de la regió chaqueña es desborda durant les pluges hivernals ocorregudes en les seues conca altes andinas o precordilleranas.

Transport sòlit

El Pilcomayo és un dels rius que transporta major cantitat de sediment en el món, en una taxa mija anual de 125 millons de tonellades. Esta cantitat elevada de sediment produïx un fenomen d'atarquinamiento. El riu pert les seues característiques d'escurrimiento unidimensional en l'àrea de planura entre Argentina i Paraguai i es convertix en un palmito fluvial, sent est el major mega-avente fluvial del món.^{cita requerida}

El fenomen d'extinció del caixer per atarquinamiento ha generat una reculada del mateix de 292 km des de l'any 1900 fins al 2006, produint-se una reculada mija anual de 2,75 km aproximadament. Si ben el riu Pilcomayo corresponia allímit polític entre Argentina i Paraguai i desembocava en el riu Paraguay, actualment les aigües del Pilcomayo escurren cap al banyat L'Estrela, en Argentina, i el Chaco Paraguayà (estero Patiño) per mig de canalisacions que requerixen d'un permanent manteniment.

Eixe gran aporte sòlit ocasiona canvis morfològics en els caixers, en els cossos d'aigua i en l'altimetria de la planicie d'inundació a escala anual, lo que genera desbordes i anegamientos en conseqüents danys a la població, deterioració d'infraestructura i afectació de l'activitat econòmica.

El cridat “Pilcomayo inferior” -un dels numerosos riachos que drenan el Chaco i desemboquen en el riu Paraguay- sembla hidrológicamente desconectat del riu superior.

Principals ciutats

A continuació se citen les localitats més importants ubicades a la vora del riu Pilcomayo:

• Vila Montes (40.000 hab.)
• Yocalla (11.000 hab.)
• Ibibobo (500 hab.)
• Esmeralda (200 hab.)
• Nanawa (6.000 hab.)
• José Falcón (4.000 hab.)
• Nova Asunción (3.500 hab.)
• General Bruguez (2.500 hab.)
• Pou Fondo (1.000 hab.)
• Doctor Pedro Pablo Penya (500 hab.)
• Clorinda (60.000 hab)
• Missió La Pau (2.000 hab)
• Santa María (1.000 hab)

Ponts

A continuació se citen els ponts més importants que ho creuen:

Nom	Tipo	Llongitut	País	Localitats	Ubicació
Pont de Puituco	Carretero	25 m	Bolívia	Puituco Belén Pampa	19°19′13.9″S 66°04′41.6″O</noinclude>
Pont de Yocalla (ruta 1)	Carretero	115 m	Bolívia	Yocalla	19°23′32.4″S 65°54′09.7″O</noinclude>
Pont de Tinquipaya	Carretero	135 m	Bolívia	Tinquipaya	19°13′30.8″S 65°43′28.7″O</noinclude>
Pont de Tacuara Alta	Carretero	250 m	Bolívia	Tacobamba	19°10′49.8″S 65°40′36.7″O</noinclude>
Pont d'Alchiri	Carretero	190 m	Bolívia	Tacobamba	19°07′35.0″S 65°39′16.8″O</noinclude>
Pont de Tala	Carretero	95 m	Bolívia	Aigües termals de Purunquila	19°07′51.5″S 65°27′03.0″O</noinclude>
Pont Antonio José de Sucre	Peatonal	208 m	Bolívia	Yotala Betanzos	19°21′18.7″S 65°10′38.7″O</noinclude>
Pont Méndez (ruta 5)	Carretero	150 m	Bolívia	Yotala Betanzos	19°21′30.3″S 65°10′22.4″O</noinclude>
Pont de Capactala	Carretero	150 m	Bolívia	Sant Lucas Padilla	19°52′49.8″S 64°41′55.2″O</noinclude>
Pont de Chiradál	Carretero	225 m	Bolívia	El Palmar (Orocoté) Añimbo	20°43′38.4″S 64°11′55.7″O</noinclude>
Pont d'Aigua Hedionda	Carretero	220 m	Bolívia	Entre Rius Huacareta	20°54′50.9″S 64°06′38.4″O</noinclude>
Pont de Port Margarita	Carretero	220 m	Bolívia	Caraparí	21°11′47.8″S 63°48′11.6″O</noinclude>
Pont Sabalo	Carretero	165 m	Bolívia	Vila Montes	21°13′32.8″S 63°37′16.7″O</noinclude>
Pont colgante Tukainti	Peatonal	140 m	Bolívia	Vila Montes	21°13′12.1″S 63°34′46.0″O</noinclude>
Pont Ustarez	Carretero	130 m	Bolívia	Vila Montes	21°15′31.7″S 63°30′41.6″O</noinclude>
Pont de Vila Montes (ruta 9)	Carretero	500 m	Bolívia	Vila Montes	21°16′25.8″S 63°27′43.5″O</noinclude>
Pont ferroviari de Vila Montes	Ferroviari	430 m	Bolívia	Vila Montes	21°16′29.4″S 63°27′39.3″O</noinclude>
Pont Internacional Missió La Pau	Carretero	220 m	Argentina Paraguay	Missió La Pau Pou Fondo	22°22′41.6″S 62°31′06.9″O</noinclude>
Pont Internacional Juan Dumenge Perón	Carretero	25 m	Argentina Paraguay	General Belgrano General Bruguez	24°44′53.8″S 58°49′59.1″O</noinclude>
Pont Internacional Sant Ignacio de Loyola	Carretero	70 m	Argentina Paraguay	Clorinda José Falcón	25°15′51.6″S 57°43′27.9″O</noinclude>
Passarela Internacional de l'Amistat	Peatonal	50 m	Argentina Paraguay	Clorinda Nanawa	25°17′10.0″S 57°42′32.3″O</noinclude>

Llegendes

Llegenda de Tokjuaj

Es diu que Tokjuaj, intermediari entre els deus i els humans, en intentar fer-se del peix Dorat que morava en un arbre de Toborochi, li va llançar la seua flecha; pero, en lloc d'alcançar al peix va ferir a l'arbre d'a on va emanar l'aigua que ho va perseguir.

Ilustració sobre la llegenda del riu Pilcomayo

A a a on Tokjuaj corria l'aigua ho seguia; en els dies corria i per les nits plantava una vareta a on descansava. Aixina va formar els esteros del riu Pilcomayo. En la versió Wichí, d'Argentina, la llegenda narra que al principi dels temps, la humanitat vivia sense preocupacions al voltant del Toborochi, a on es trobaven totes les aigües i peixos. L'arbre va sofrir una ferida de flecha a través de la qual va escomençar a emanar l'aigua que va formar el riu Pilcomayo.

Els germans Bermejo i Pilcomayo

Quan Tupa va terminar de crear el món, va encarregar el conte del Gran Chaco a Guarán. Este, al moment de morir, va traspassar esta responsabilitat als seus dos fills: TuviChavé i Michiveva, els qui varen escomençar a barallar per la forma de cóm cuidar el Chaco. Per a decidir-ho, Aña els va aconsellar realisar una competència en el maneig de la flecha. Abdós germans varen pujar als cerros des d'a on varen escomençar a fer els seus llançaments. En un d'estos intents, Michiveva va llançar una flecha que va ser desviada per Aña cap al cor de TuviChavé. Del seu cor ferit va escomençar a emanar sanc a borbotones que va aplegar fins al Chaco i va formar un riu de color roig, el Bermejo.

Michiveva, arrepenedit per este accident, va començar a plorar tant que les seues llàgrimes varen córrer darrere de la sanc del seu germà formant el riu Pilcomayo, just al costat del riu Bermejo.

Problemes migambientals

El riu Pilcomayo enfronta séries amenaces migambientals derivades de la deforestación, la contaminació per agroquímicos i metals pesats, i els efectes del canvi climàtic. L'expansió agropecuaria i la tala indiscriminada han fragmentat els ecosistemes ribereños, debilitant la protecció natural del riu i afectant la conectivitat ecològica. la degradació de chapulls, la disminució del cabal, l'aument de sediment i la pèrdua de biodiversitat han impactat tant a la fauna com a les comunitats indígenes que depenen del riu per a la seua subsistència. Ademés, fenomens com la “borrachera” de peixos i les inundacions prolongades evidencien una greu deterioració ambiental.

Contaminació

Per la contaminació en composts metàlics altament tòxics, com a argent, arsènic, cadmi, mercuri, plom i zinc, provinents de les operacions mineres bolivianes en l'Altiplano andino, l'Alt Pilcomayo és actualment un dels rius més contaminats del món. Les mineres són acusades reiteradament d'ignorar les regulacions i de no fer lo suficient per a protegir el riu. Es creu que s'aboquen aigües residuals altament contaminades sense tractament. Per eixemple, el govern departamental de Tarija realisa medicions periòdiques i va detectar nivells significativament elevats de plom i mercuri en peixos en 2023.

Les comunitats weenhayek i guaraníes han expressat la seua preocupació per les conseqüències de les activitats contaminants sobre els seus territoris i mijos de subsistència, aixina com l'afectació a les seues pràctiques econòmiques.

En 2023 els líders locals varen expressar la seua preocupació per l'escassea de peixca de les espècies com surubíes, dorat, voga, salmó, bagre, sábalo i atres propis de la regió i la tradició gastronòmica local.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Pilcomayo.
• Pilcomayo, el riu en Sudamérica que provoca inundacions i sequia al mateix temps
• [3]