Departament de Tarija

El departament de Tarija és un dels nou departaments en els que es dividix Bolívia. La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Tarija. Està ubicat a l'extrem sursureste del país, llimitant a l'est en la República del Paraguay des del fita 10 d'octubre fins al trifinio del fita Esmeralda a on comença la seua frontera sur en la República Argentina fins a Santa Victòria, nort de Bota; llimita al nort i noroest en el departament de Chuquisaca i a l'oest en el departament de Potosí. En 37 623 km² és el departament menys extens, ocupant el 3,4% del territori nacional i, conta en una població de 534.346 habitants (segons el Cens INE 2024) —per davant dels departaments de Beni i Pando— i en 14,2 hab/km², el tercer més densament poblat. L'economia del departament de Tarija és la quarta economia més gran. Segons senyes oficials del Institut Nacional d'Estadística de Bolívia, en 2018 l'economia de tot el Departament de Tarija va alcançar els US$ 3 204 millons de dólars del producte intern brut (PIB), en la qual cosa aplega a representar al 8,2 % de l'Economia Nacional (40 581 millons). L'ingrés per habitant (PIB per càpita), el departament va tancar l'any 2018 liderant en US$ 5 689 dólars.

Tarija és considerat com el segon departament en menys pobrea del territori. L'Índex de Desenroll Subnacional (IDHS), calculat pel sector de "Investigació i Administració" de l'universitat Neerlandesa de Radboud (finançada pel consell europeu d'investigació), prenent en conte el treball de l'Unesco (2018), PNUD (2018), Undesa (2016), Banca Mundial, factor I. W. I i etc. indiquen que en el sector del índex de desenroll humà, Tarija es troba en el 3.º lloc en 0,741, per darrere de Santa Creu i Pando, i per davant d'Oruro i Beni. En el sector de desenroll en el tema de salut i sanitat, Tarija es troba en 0.858, en el 2.º lloc, per darrere de Santa Creu (0.866), i per davant de Chuquisaca (0.843), Beni (0.839).

Toponímia

Vore també: TarijaToponímia

El departament obté el seu nom a partir de la ciutat capital, Tarija. La raïl de la paraula Tarija, ve de l'àrap, Tariq o Tarik, nom del general musulmà Táriq ibn Ziyad, qui va anar un dels generals que va conquistar la península ibèrica en 711 i, en la seua trayectòria va batejar la Vall de Táriq, que posteriorment va evolucionar a Tarij i Tarija, despuix a Torija, açò per les evolució fonètica llingüística del castellà medieval. En 1535 (39 anys abans de la fundació de la Vila), en l'exploració dels fidalcs Juan de Sedizo, Antonio Gutiérrez i Diego Pérez del Riu cap a les valls de les costes del sur del oceà Pacífic, es varen desviar del seu objectiu per a inspeccionar en l'orient a on, es varen trobar un despoblado vall verdoso i varen conseguir avistar algunes infraestructures com torrecillas; Sedizo qui tenia llinage mossàrap i, en conéixer l'història de la seua terra en detalls i de la seua actualitat, en observar la similitut en la Vall de Torija, varen batejar alloc com “Valle de Tarix[a]”, sent Torija i Tarija paraules de raïls àrap-andalusí i; també, sent entanque una paraula d'orige llatí, vallis. En l'àrap andalusí, existixen indicis de que el fonema /q/ (oclusiva uvular sorda) del àrap clàssic era pronunciat de manera diferent en la península ibèrica, en este cas com una africada postalveolar, representat en l'alfabet fonètic internacional com una / t͡ʃ/ (africada postalveolar sorda) o una /d͡ʒ/ (africada postalveolar sonora). Aixina, el nom «Tariq» va passar a pronunciar-se localment com [ta. ri. d͡ʒ] (equivalent a /tarích/). Per la seua banda, el nom de la vall, pronunciat [ta. ri. d͡ʒa] (equivalent a /tariya/) mutó en el castellà medieval a [ta. ri.ʃa], escrit Tarixa, en a on la «x» simbolisava la consonante fricativa postalveolar sorda (equivalent al sò representat actualment pel dígraf «sh», /tarisha/). En el sigle XVII, esta consonante mutó a la pronunciació actual de la «J» espanyola, una consonante fricativa velar sorda (/x/). L'ortografia, no obstant, va mantindre la mateixa grafia per al topònim fins a la reforma de la Real Acadèmia Espanyola de 1810, en a on es va decidir reemplaçar la lletra «x» per la «j».