Departament de Potosí
| Departament de Potosí | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Departament de Bolívia | |||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||
El departament de Potosí és un dels nou departaments en que es dividix Bolívia. La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Potosí, famosa pels seus jaciments de metals preciosos.
Està ubicat al suroest del país, llimitant al nort en els departaments d'Oruro i Cochabamba, a l'est en els departaments de Chuquisaca i Tarija, i al sur en la Província de Jujuy, pertanyent a la República Argentina fins al trifinio cerro Zapaleri, a on escomença la seua frontera en la República de Chile, cap a l'oest, en les regions d'Antofagasta i Tarapacá. Segons l'últim Cens INE 2024, el departament conta en una població de 861 292 habitants.[4] La densitat és de 7,6 hab/km² sent el tercer departament menys densament poblat —per davant dels departaments del Beni i Pando. El departament va ser creat el 23 de giner de 1826 pel mariscal de Ayacucho Antonio José de Sucre.[5]
Administrativamente el departament de Potosí es troba conformat per 16 províncias, que al mateix temps, estos es troben dividits en 41 municipis. El municipi de Potosí és el més poblat en una població de 218.336 habitants, concentrant al 23,10 % del total de la població departamental. Atres municipis també d'importància per la cantitat de població que tenen són els següents respectivament: Llallagua, Tupiza, Villazón, Colquechaca, Betanzos, Cotagaita, Sant Pedro de Bona Vista i Uyuni.
L'economia del departament de Potosí es troba entre les que major expansió econòmica varen tindre durant els últims anys, ya que tradicionalment s'ha caracterisat per ser un departament productor de mineralés, lo que li ha permés convertir-se en la quinta economia departamental més gran del país, despuix de Santa Creu, La Pau, Cochabamba i Tarija.
Segons senyes oficials del Institut Nacional d'Estadística de Bolívia, en 2023 l'economia de tot el Departament de Potosí (producte intern brut) va alcançar els US$ 2508 millons de dólars, en la qual cosa aplega a representar al 6,16 % de l'Economia Total de Bolívia (49 334 millons). Sobre l'ingrés per habitant (PIB per càpita), el departament va tancar l'any 2016 en US$ 2929 dólarés en promig per cada potosino (a).[1]
Història
[editar | editar còdic]
Els pobles originaris, que varen habitar el territori de l'actual departament de Potosí, varen desenrollar una cultura alvançada, com ho testimonien els numerosos llocs arqueològics existents: les pintures rupestres de Betanzos,[6] els tallers líticos de Nor i Sur Lípez[7] i en numerosos llocs més.
En total hi ha 312 llocs arqueològics en tot el departament.[8]
El primer espanyol, que va posar peu en l'actual departament de Potosí, va anar el infortunado[9] Diego d'Almagro (1536), prèviament va tocar la hui ciutat de Tupiza.
En 1545 els espanyols varen fundar la ciutat de Potosí, que en a penes un sigle es va convertir en una opulenta ciutat de més de 150 000 habitants, la fama dels quals va recórrer el món sancer.
L'extraordinari progrés de la ciutat va dur en si profundes transformacions socials en la regió, moltes d'elles negatives. En un radi de 500 km a la redona, mils d'indígenes varen ser somesos a la mita i encomana (sistemes de cuasi esclavitut), poblacions sanceres varen ser desarraïlades, i millers de sers humans varen ser explotats fins a morir.
Va pertànyer al Virreinato del Perú fins a 1776, data en que la regió va ser incorporada per la Corona espanyola al nou Virreinato del Riu de l'Argent.
Per a principis de el XIX, la riquea de Potosí era tan sol un lluntà recort, pero això no va evitar que els realistes de l'Alt Perú i els patriotes de Buenos Aires es disputaran la regió encarnizadament. I encara que les forces independentistes varen conseguir el resonante triumfo de Suipacha, les victòries realistes de Vilcapugio i Ayohúma varen significar que l'actual departament de Potosí se separara definitivament de la regió del Riu de l'Argent (l'actual Argentina).
El departament va ser constituït sobre la base de l'antiga Intendencia de Potosí de la Real Audiència de Charcas, per mig de Decret Suprem de 23 de giner de 1826, dictat pel mariscal de Ayacucho Antonio José de Sucre.
En 1883, com a conseqüència de la guerra del Pacífic, el departament de Potosí va passar a tindre frontera en Chile. Durant el curs de el XX, per mig de diversos tractats, es va establir el llímit en Argentina. La divisió administrativa del departament va ser evolucionant fins a aplegar, en l'actualitat, a 16 províncies.
El 7 de novembre de 1908, els forajidos nortamericans Butch Cassidy i Sundance Kid varen ser abatuts en un enfrontament en la policia en el poble de Sant Vicente, a uns 100 km al noroest de Tupiza.
Durant la colónia i el periodo republicà la base econòmica del departament va ser la minera, pero també la recaptació impositiva als pobles indígenes, entre ells estan els sèt ayllus tinkipaya,[10] que contribuïen a l'estat per mig d'un Impost Indígena, al que es dia taxa. Dit gravamen es va mantindre fins a la Revolució de 1952.[11]
Durant el transcurs de el XX, la decadència de la mineria, sumades a les vicissituts polítiques de Bolívia, varen fer que centenars de mils de potosinos abandonen el departament en busca de millors oportunitats en Cochabamba, La Pau o la veïna Argentina. En anys recents, algunes explotacions mineres, més el desenroll del turisme, han fet renàixer les esperances d'una reactivació econòmica.
El 24 de juny de 1967, dia de Sant Joan Batiste, baixe les órdens del general René Barrientos, tropes del govern varen cometre la major massacre de treballadors en l'història de Bolívia en Catavi, cridada la massacre de Sant Joan.[12]
En 2001 varen esclatar violents enfrontaments entre ayllus del nort de Potosí i el sur de Oruro, per disputes pel control de recursos i atres rivalitats, que varen deixar un saldo de 57 morts.
Actualment el Departament de Potosí té una disputa limítrof en el de Oruro en disputar la ciutat de Coroma o Corama, rica en jaciments de pedra calcàrea.
Geografia
[editar | editar còdic]La geografia del Departament de Potosí es caracterisa per la presència de géiseres, fumarolas, fancs volcànics, alvertents d'aigües calentes i azufreras. El paisage agressiu de la cordillera Occidental es veu matisat per la presència d'estanys i valls enclavados entre les montanyes. El clima del departament és fret, a excepció de les valls entre les montanyes el clima de les quals és templat.
Una de les zones més fredes de Bolívia és la del Salar de Uyuni, el salar més gran del món a on la temperatura descendix en l'hivern a –20 °C. El altiplano es caracterisa per tindre escassa precipitació pluvial (100-200 milímetros anuals).[13] El Departament de Potosí té un clima àrit fret (BWk) predominantment i seguit pel clima semiárido fret (BSk), d'acort en la classificació climàtica de Köppen.
Relleu
[editar | editar còdic]El relleu del departament es caracterisa per ser en la seua major part montanyós, en una gran altiplà i per tindre una gran cantitat de valls en microclima molt diversos.
Entre les seues elevació més importants s'impon l'Uturuncu, que en els seus 6008 m s. n. m. és la 12.ª montanya més alta de Bolívia. També es destaquen el Sairecabur (5971 m s. n. m.), el cerro Lípez (5929 m s. n. m.), el Licancabur (5920 m s. n. m.)[nota 1] i el cerro Putana (5890 m s. n. m.).
En el suroest del departament es troba el cerro Zapaleri (5653 m s. n. m.), que marca el punt trifinio entre Bolívia, Argentina i Chile.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
El departament té rius que discorren cap a les tres conques del país: al Amazones, per mig dels rius Caine, Chayanta Guadalupe; a la del Argent, en els rius Pilcomayo, Motaca, Tumusla, etc.; i a la conca tancada del altiplano, en el riu Márquez, que desemboca en el Llac Poopó, i el riu Gran de Lípez, que desemboca en el Salar de Uyuni. Ademés conta en atres cursos menors que formen menuts estanys com l'Estany Colorat i l'Estany Vert.
En anys recents Bolívia ha fet plans per a aprofitar les aigües dels manantiales del Silala, en la província de Sur Lípez, en la finalitat de produir energia elèctrica i per a atres usos, la qual cosa ha provocat contactes en el govern de Chile.[14][15]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]
No obstant l'ambient desértico que caracterisa al departament, hi ha una notable biodiversitat, que es manifesta en numeroses espècies que han sabut adaptar-se al cru clima i a l'escassea de recursos de la zona.
La flora inclou espècies cactáceas. La vegetació aumenta cap a l'extrem noreste, confrontant en el departament de Chuquisaca, regió a menor altitut i millor regada per les pluges.
Entre els mamífers, es destaquen els camélidos (vicuñas, flames i alpacas) com aixina també rosegadors (vizcachas), felinos (pumes) i atres espècies. Entre les aus es destaca el còndor, que habita en els alts cims, i el flamenc, molt abundant en els estanys del altiplano.
Algunes d'estes espècies es troben en perill d'extinció, per la caça indiscriminada i la falta de control de les autoritats.
En el Departament de Potosí s'han creat dos àrees protegides en la finalitat de preservar la flora i fauna autòctones de Bolívia. Són elles la Reserva nacional de fauna andina Eduardo Abaroa, situada en l'extrem sur del departament, confrontant en Chile i Argentina, i el parc nacional Bou Bou, en l'extrem nort, en el llímit en el departament de Cochabamba.
Govern
[editar | editar còdic]Governadors (des de 2010)
[editar | editar còdic]| Governador | Inici | Fi | Partit | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Félix González Bernal | 31 de maig de 2010 | 31 de maig de 2015 | MAS-IPSP | Primer Governador | |
| Juan Carlos Celles | 31 de maig de 2015 | 9 de novembre de 2019 | |||
| Omar Veliz Ramos | 9 de novembre de 2019 | 3 de maig de 2021 | Interí | ||
| Jhonny Mamani | 3 de maig de 2021 | 18 d'agost de 2023 | |||
| Wilber Jancko Mamani | 18 d'agost de 2023 | 1 de setembre de 2023 | Interí | ||
| Marco Antonio Copa | 1 de setembre de 2023 | en el càrrec | Interí | ||
| René Joaquino | electe | Aliança Social | |||
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]L'administració del departament residix en el Govern Departamental. Els municipis a la seua volta estan administrats per un Govern municipal. El departament de Potosí està dividit en 16 províncies, que al mateix temps es dividixen en 41 municipis.[16]
Demografia
[editar | editar còdic]| Població històrica de el departament de Potosí | |||
|---|---|---|---|
| Any | Habitants | Font | Ref. |
| 1831 | 192 155 | Cens bolivià de 1831 | |
| 1835 | 226 320 | Cens bolivià de 1835 | |
| 1845 | 243 263 | Cens bolivià de 1845 | |
| 1854 | 254 728 | Cens bolivià de 1854 | |
| 1882 | 237 755 | Cens bolivià de 1882 | |
| 1900 | 325 615 | Cens bolivià de 1900 | [17] |
| 1950 | 509 087 | Cens bolivià de 1950 | [18] |
| 1976 | 657 533 | Cens bolivià de 1976 | [18] |
| 1992 | 645 889 | Cens bolivià de 1992 | [18] |
| 2001 | 709 013 | Cens bolivià de 2001 | [18] |
| 2012 | 828 093 | Cens bolivià de 2012 | [18] |
| 2024 | 861 292 | Cense bolivià de 2024 | [4] |
| Gràfica històrica de l'evolució demogràfica del Departament de Potosí (Segons els censos de població i Proyecció de 2021) |
|---|
|
<timeline> Colors= aneu:lightgrey value:rgb(0.47,0.79,0.79) aneu:darkgrey value:rgb(0.69,0.69,0.69) aneu:sfondo value:rgb(1,1,1) aneu:barra value:rgb(0.20,0.80,0.40) ImageSize = width:900 height:400 PlotArea = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20 DateFormat = x.i Period = from:00000 till:1000000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = clapix ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100000 start:000 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:50000 start:000 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar: 1831 text: 1831 bar: 1835 text: 1835 bar: 1845 text: 1845 bar: 1854 text: 1854 bar: 1882 text: 1882 bar: 1900 text: 1900 bar: 1950 text: 1950 bar: 1976 text: 1976 bar: 1992 text: 1992 bar: 2001 text: 2001 bar: 2012 text: 2012 bar: 2024 text: 2024 PlotData= color:barra width:20 align:center bar: 1831 from:192155 till: 0 bar: 1835 from:226320 till: 0 bar: 1845 from:243263 till: 0 bar: 1854 from:254728 till: 0 bar: 1882 from:237755 till: 0 bar: 1900 from:325615 till: 0 bar: 1950 from:509087 till: 0 bar: 1976 from:657533 till: 0 bar: 1992 from:645889 till: 0 bar: 2001 from:709013 till: 0 bar: 2012 from:828093 till: 0 bar: 2024 from:861292 till: 0 PlotData= bar: 1831 at: 192155 fontsize:S text: 192,155 shift:(0,5) bar: 1835 at: 226320 fontsize:S text: 226,320 shift:(0,5) bar: 1845 at: 243263 fontsize:S text: 243,263 shift:(0,5) bar: 1854 at: 254728 fontsize:S text: 254,728 shift:(0,5) bar: 1882 at: 237755 fontsize:S text: 237,755 shift:(0,5) bar: 1900 at: 325615 fontsize:S text: 325,615 shift:(0,5) bar: 1950 at: 509087 fontsize:S text: 509,087 shift:(0,5) bar: 1976 at: 657533 fontsize:S text: 657,533 shift:(0,5) bar: 1992 at: 645889 fontsize:S text: 645,889 shift:(0,5) bar: 2001 at: 709013 fontsize:S text: 709,013 shift:(0,5) bar: 2012 at: 828093 fontsize:S text: 828,093 shift:(0,5) bar: 2024 at: 856419 fontsize:S text: 861,292 shift:(0,5) </timeline> |
Representació a nivell nacional
[editar | editar còdic]| Cens | Pobl. Bolívia | Pobl. Potosí | % en relació en el país |
|---|---|---|---|
| 1976 | 4 613 419 | 657 533 | 14,25 |
| 1992 | 6 420 792 | 645 889 | 10,06 |
| 2001 | 8 274 325 | 709 013 | 8,57 |
Els censos de població realisats en els últims 40 anys revelen que la població del departament Potosí ha decreixcut en relació en la del total nacional. En 1976, Bolívia tenia 4 613 419 habitants, dels quals 657 533 corresponien al departament de Potosí, equivalent a poc més del 14 % del total. Esta participació va disminuir a poc més del 10 % en 1992, al 8,5 % en 2001,[19] i al 7,5 % en 2024.[4]
La pobrea i la falta d'oportunitats laborals varen espentar a mils d'habitants del departament a buscar millors horisons en atres departaments del país i inclús en l'estranger, principalment en Argentina.[20][21]
La població es troba desigualment distribuïda. La major part dels habitants residixen en la mitat oriental del departament, a menor altura i en un clima alguna cosa més benigno.
Les fredes i inhòspites províncies occidentals -Campos, Nor Lípez, Sur Lípez i Baldivieso- encara que ocupen el 48,7 % de la superfície departamental,[22] reunixen tan sol 23 975 pobladors, és dir, el 3,24 % del total de la població.
Llengües
[editar | editar còdic]Els idiomes que es parlen en el departament són principalment quechua, castellà i aimara.
La següent taula mostra el número d'aquells que pertanyen al grup reconegut de parlants.
| Idioma | Departament | Bolívia |
|---|---|---|
| Quechua | 514 421 | 2 281 198 |
| Aimara | 57 738 | 1 525 321 |
| Guaraní | 374 | 62 575 |
| Un atre natiu | 356 | 49 432 |
| Espanyol | 438 204 | 6 821 626 |
| Estranger | 3771 | 250 754 |
| Sol natiu | 226 967 | 960 491 |
| Natius i espanyols | 301 280 | 2 739 407 |
| Espanyols i estrangers | 136 980 | 4 115 751 |
Ciutats principals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ciutats del departament de Potosí.
Les principals ciutats del departament, d'acort en les proyeccions de el INE per al 2009,[23] són els següents:
- Potosí (120 102 habitants), capital del departament. Famosa en tot lo món pel seu espectacular desenroll en el XVII gràcies a l'extracció d'argent. Declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, per la seua enorme riquea arquitectònica i històrica. És el centre econòmic, polític i cultural del departament.
- Llallagua (25 166 hab.), important centre miner i comercial.
- Tupiza (37 209 hab.), important centre agrícola i comercial, turístic en importants empreses mineres dins la seua jurisdicció. En clima agradable, fauna, flora, costums i cultura que diferixen del restant del departament.
- Uyuni (21 440 habitants), important centre turístic, ferroviari, comercial i miner. i punt estratègic per al desenroll del país degut a que en la regió del suroest bolivià es troba el salar més gran del món i en això les reserves de liti.
- Villazón (61 511 hab.), actiu centre d'intercanvi comercial, en la frontera en Argentina.
Economia
[editar | editar còdic]
La mineria constituïx la principal activitat econòmica del departament. Encara que els jaciments d'argent que varen fer famosa a la regió ya estan totalment agotats, el subsol encara guarda numeroses riquees minerals. Existixen jaciments d'antimoni,[24] plom, zinc, bismut, wólfram, sofre, bórax, sal comuna, liti,[25] coure, or[26] i possiblement, urani.[27]
S'han fet intents per industrialisar els diferents metals que s'extrauen del subsol, el qual el més important va ser el proyecte Karachipampa, pero en divers resultat.[28]
Algunes explotacions estan a càrrec de companyies estrangeres. Per eixemple, la mina Sant Cristóbal, productora d'argent, zinc i plom, va ser desenrollada per la Apex Silver Mines Limited, de Colorat (Estats Units), la qual va vendre la mina a la Sumitomo Corporation, de Japó, en novembre de 2008.
En anys recents, les autoritats del departament han depositat grans esperances en l'explotació del liti, del com, segons se sap, el Salar de Uyuni conté enormes reserves. Este mineral s'usa en la fabricació de bateries i teléfons celulars.
| Tamany de l'Economia del Departament de Potosí (PIB) Riquea promig per cada habitant (PIB per càpita) | |||
|---|---|---|---|
| Any | PIB (en dólars) |
PIB per Cápita (en dólars) |
Creiximent de el PIB departamental |
| 1988 | US$ 283 millons | Plantilla:Estable US$ 411 dólarés | Plantilla:Estable |
| 1989 | US$ 302 millons | Plantilla:Creixent US$ 435 dólarés | + 4.27 % |
| 1990 | US$ 293 millons | Plantilla:Decreixent US$ 421 dólarés | + 5.86 % |
| 1991 | US$ 291 millons | Plantilla:Decreixent US$ 416 dólarés | + 5.18 % |
| 1992 | US$ 311 millons | Plantilla:Creixent US$ 442 dólarés | + 2.53 % |
| 1993 | US$ 278 millons | Plantilla:Decreixent US$ 392 dólarés | + 4.13 % |
| 1994 | US$ 286 millons | Plantilla:Creixent US$ 401 dólarés | - 5.25 % |
| 1995 | US$ 326 millons | Plantilla:Creixent US$ 454 dólarés | + 0.94 % |
| 1996 | US$ 365 millons | Plantilla:Creixent US$ 505 dólarés | + 4.41 % |
| 1997 | US$ 376 millons | Plantilla:Creixent US$ 517 dólarés | + 0.99 % |
| 1998 | US$ 374 millons | Plantilla:Decreixent US$ 510 dólarés | - 0.55 % |
| 1999 | US$ 391 millons | Plantilla:Creixent US$ 531 dólarés | + 6.14 % |
| 2000 | US$ 400 millons | Plantilla:Creixent US$ 540 dólarés | + 4.88 % |
| 2001 | US$ 376 millons | Plantilla:Decreixent US$ 502 dólarés | - 2.42 % |
| 2002 | US$ 361 millons | Plantilla:Decreixent US$ 476 dólarés | + 3.87 % |
| 2003 | US$ 382 millons | Plantilla:Creixent US$ 498 dólarés | + 6.16 % |
| 2004 | US$ 426 millons | Plantilla:Creixent US$ 549 dólarés | + 2.69 % |
| 2005 | US$ 434 millons | Plantilla:Creixent US$ 553 dólarés | + 2.77 % |
| 2006 | US$ 633 millons | Plantilla:Creixent US$ 797 dólarés | + 4.16 % |
| 2007 | US$ 715 millons | Plantilla:Creixent US$ 890 dólarés | + 12.87 % |
| 2008 | US$ 1 074 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 323 dólarés | + 24.25 % |
| 2009 | US$ 1 195 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 456 dólarés | + 8.02 % |
| 2010 | US$ 1 415 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 706 dólarés | - 0.63 % |
| 2011 | US$ 1 795 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 140 dólarés | + 4.44 % |
| 2012 | US$ 1 599 millons | Plantilla:Decreixent US$ 1 887 dólarés | - 7.06 % |
| 2013 | US$ 1 693 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 983 dólarés | + 5.57 % |
| 2014 | US$ 1 806 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 099 dólarés | + 4.40 % |
| 2015 | US$ 1 835 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 116 dólarés | + 3.92 % |
| 2016 | US$ 2 105 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 410 dólarés | + 7.49 % |
| 2017 | US$ 2 484 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 821 dólarés | + 1.28 % |
| 2018 | US$ 2 627 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 972 dólarés | + 4.11 % |
| 2019 | US$ 2 597 millons | Plantilla:Decreixent US$ 2 811 dólarés | + 4.11 % |
| 2020 | US$ 2 338 millons | Plantilla:Decreixent US$ 2 338 dólarés | + 4.11 % |
| 2021 | US$ 3 027 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 027 dólarés | + 4.11 % |
| Nota: En roig, els anys de afluixó de el PIB, de 0% per a avall. En vert, els anys de creiximent regular de el PIB entre 0% i 4,50%. En blau, els anys de creiximent bo de el PIB de 4,50% per a dalt. Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[29] (2021) | |||
l'agricultura és escassa i en la seua major part es destina al mercat local. Predominen els cultius de tubèrculs (papa) i després estan quinua, oca, blat, ordi, vinya (en la vall de Turuchipa, província de Linares)[30], frutas, verduras, fava,[31] arveja, llegums i hortalices.[32] Pero els cultius de papa constituïxen el gros de la producció local, en el risc que implica que la població tinga una escassa varietat en l'alimentació.
La ganaderia té poca importància, encara que en algunes poblacions aïllades és la principal forma de sustente dels seus habitants. Es crían tant espècies natives (camélidos) com introduïdes (ovins, vacuns, caprino i, en menor mida, asno, cavalls, porcins i aus de corral). Casi la mitat de la producció de camélidos es destina a la venda dels seus subproductes (carn i venda de fibra, per a l'indústria textil). També s'utilisa com a mig de transport.
En la capital departamental, Potosí, i en els principals centres urbans, gran part de la població s'ampra en el sector de servicis: comerç, bancs, educació, salut, seguritat, etc. En els últims anys, el turisme ha cobrat gran importància en el departament. S'han construït numeroses hosterías, i cada volta és més la gent que treballa directa o indirectament en este rubro. Pero l'activitat també troba problemes en l'infraestructura (mals camins, falta de personal capacitat) i per un atre costat, alguns advertixen que un turisme massiu i desorganisat podria carrejar efectes negatius en el patrimoni històric de la zona.[33]
Transports
[editar | editar còdic]Terrestres
[editar | editar còdic]Les carreteres que recorren el departament estan, en la seua majoria, sense pavimentar, i els treballs per millorar-les alvancen en llentitut. La ret caminera, en general, deixa molt que desijar.
La millor carretera del departament és la que unix a Potosí en la ciutat d'Uyuni ruta 5 completament pavimentada i molt ben senyalisada, d'igual forma en la capital constitucional del país, Sucre. Cap a Oruro (i per això, cap a La Pau) va la ruta 1. Pel nort del departament passa la ruta 6, que unix Sucre en Oruro i travessa localitats com Pocoata, Uncía i Llallagua.
Cap a Chile va la ruta 5, que passa per Uyuni i aplega fins a Ollagüe, en la frontera en el país transandino, a on empalma en la ruta chilena 21, que aplega fins a Calama.
Cap a Argentina es dirigix la ruta 14, que aplega fins a Villazón, i empalma, en territori argentí, en la ruta 9, en direcció a Sant Salvador de Jujuy i atres capitals de províncies argentines.
La Ruta 21 ingressa del departament de Oruro i pansa per Uyuni, Tupiza i aplega fins a Villazón en la frontera en Argentina.
Les carreteres generalment té tres eixides D.Z.
Aéreus
[editar | editar còdic]l'aeroport Joya Andina en la ciutat d'Uyuni rep vols de la Pau, Sucre i Rurrenabaque. l'aeroport Capità Nicolás Rojas, de la ciutat de Potosí, no és del tot adequat. També existixen pistes d'aterrisage en Villazón i Uncía.
Ferroviaris
[editar | editar còdic]
Un ramal unix la ciutat de Potosí en Sucre, cap al noreste, i en el Riu Mulato, cap a l'oest. En esta localitat, el ferrocarril enllaça en la llínea central d'Oruro a Uyuni, i d'ací cap a l'oest Chile en la costa del Pacífic i cap al sur, que en la localitat de Villazón empalma en el Ferrocarril General Belgrano, d'Argentina.
El tram Potosí-Riu Mulato constituïx un dels ferrocarrils més alts del món, solament transiten minerals. mentres que el ferrocarril Oruro-Uyuni- Villazón s'utilisa sobretot per al transport de passagers.
Estes llínees són operades per l'empresa Ferroviària Andina.
Cultura
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]
El departament de Potosí és conegut per la seua varietat gastronòmica, açò es deu al sincretisme de les cultures indígenas, espanyola i és una de les més representatives de Bolívia. Alguns dels seus plats típics són: la kalapurka, la Salteña, Tawa tawa, Sopa de llullucha, la Misk’i Lawa, el Tamal chicheño, la Fritanga, l'Ají de achakana, el Chajchu,[34][35] o les varietats del ají com el ají de palqui de la regió sur, ají de arvejas de la regió nort, al ají de dacsa en llullucha de la regió suroest, el ají de achacana de la regió centre.[36][37]
Deport
[editar | editar còdic]Varis són els equips del departament en presència en les lligues nacionals d'èlit dels distints deports. Formant part de la primera divisió de Bolívia es troba el Club Atlètic Nacional Potosí. Mentres que el Club Real Potosí és l'equip més exitós del departament, havent jugat 23 temporades en la primera divisió i conseguint el torneig obertura 2007, 4 subcampeonats i dèu participacions en competicions internacionals.
En bàsquet, tant Pichincha, Calero i Nacional Potosí bàsquet participen en la Libobasquet, conseguint títuls de la Lliga boliviana per al departament ininterrompudament des de 2017.
En la Lliga Nacional de Futsal, milita el Club Concepció.
Vore també
[editar | editar còdic]- Departaments de Bolívia
- Cerro Ric
- Capitulació de Potosí
- Serra de l'Argent
- Argent i Or de Potosí
- Pedro Vicente Cañete
- Intendencia de Potosí
- Incorporació de la Intendencia de Potosí a les Províncies Unides del Riu de l'Argent
- Real Audiència de Charcas
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 http://www.ine.gob.bo/index.php/producte-intern-brut-departamental/producte-intern-brut-departamental-5
- ↑ Universitat Radboud de Nimega. «Índex de desenroll humà subnacional». Global Data Lab. Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «Cense de Població i Vivenda 2012 Bolívia Característiques de la Població». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 22 de juny de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «[1]», Els Temps. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada#"0" - ↑ "Art Rupestre de Betanzos, Depto. de Potosí, Bolívia. Aproximació a la seua cronologia" per Matthias Strecker
- ↑ ARELLANO, Jorge: [enllaç trencat], en Estudis Atacameños n.º 8, pp. 183-193 (1987), consultat 03/10/2010
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Va ser eliminat pels germans Pizarro, descontent de la part de la repartija que li va cabre
- ↑ Vincent Nicolas, Sandra Zegarra Q., Miguel Pou B.: Els ayllus de Tinkipaya : estudi etnohistórico de la seua organisació social i territorial.
- ↑ Mecanismes de Tinença i Repartiment de Terres en Ilchacu i Tockoroma (Municipi Tinkipaya - Potosí): Tesis per a Optar al Títul de Llicenciat en Antropologia en l'Universitat Major de Sant Andrés. Lic. Néstor Araujo Manani
- ↑ «La massacre minera de Sant Joan» [2] archivat en Wayback Machine., artícul de Víctor Montoya en la revista Almiar
- ↑ «Bolívia en Ret.». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2011. Consultat el 10 de setembre de 2011.
- ↑ «Silala: cívics de Potosí rebugen el preacort»
- Archivat el 2 de març de 2010 archivat en Wayback Machine., artícul en el diari Els Temps, 28 de febrer de 2010.
- ↑ «El conflicte del riu Silala», artícul en l'Archiu de Protestes Globals.
- ↑ «[3]», La Raó. Consultat el 2 de juliol de 2019 (en espanyol).
- ↑ bolivia.unfpa.org. «Cense Bolivià de 1900». Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 ine.gob.bo. «Censos en el Departament de Potosí de 1950, 1976, 1992, 2001 i 2012». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2021. Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ Pla de Desenroll Departamental, 2008-2012, Prefectura del Departament de Potosí, pàgina 33
- ↑ «Potosí» (en és). sumajpunchay.org.bo. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ «Potosí, la zona més rica de Bolívia en la població més pobra» (en és-es). Pàgina web de modelointernodenacionesunidas. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ INE: Potosí: Població total proyectada, per sexe, segons província i secció de província, 2007-2009 [4] archivat en Wayback Machine., consultat el 19 de novembre de 2010.
- ↑ "Proyectes d'explotació de mines d'antimoni en Bolívia", per Salomón Rivas (Bolivianet), Pág. 2
- ↑ «"Salar de Uyuni: Una disyuntiva entre preservació i progrés", per Fernando Escóbar Sales». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2008. Consultat el 15 de febrer de 2010.
- ↑ seu-liderage-en-el-area-de-mineria.html FM Bolívia: Potosí manté encara el seu liderage en l'àrea de mineria
- seu-liderage-en-el-area-de-mineria.html Archivat el 16 de agost de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ El Potosí.net: Evaluació del jaciment d'urani
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 29,0 29,1 29,2 [5]
- ↑ «Llei N°1334, de 4 de maig de 1992, sobre les denominacions d'orige, Bolívia». WIPO Lex. Consultat el 24 d'abril de 2025.
- ↑ El Potosí: Un cultiu important de Potosí, per Jaime Falca Martínez, 23/07/2010, consultat 3/10/2010
- ↑ http://www.bolivia.com/turismo/ciudades/potosi/historia.htm Bolívia.com - Turisme:Potosí - Aspecte socioeconòmic
- ↑ "Arqueologia, turisme i comunitats originàries: Una experiència en Nor Lípez (Bolívia)", per Axel Nielsen, Justino Calcina i Bernardino Quispe.
- ↑ «Potosí té 8 plats bandera». Correu del Sur.
- ↑ «Potosí, breçol de la gran tradició culinària andina». Ara El Poble.
- ↑ «Els plats bandera de Potosí s'exhibixen hui». El Potosí.
- ↑ «seus-plats-bandera-la-wajta-kanka-encapçala-la-votacion-que-tanca-este-divendres/ Potosí elegix els seus plats bandera, la Wajta Kanka encapçala la votació que tanca este divendres». L'Época.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Potosí-Bolívia, més prop del cel
- Creu Roja Boliviana - Filial Potosí
- El clima en Potosí
- Potosí. Tot sobre Potosí: turisme, història i informació
- Turisme en Bolívia: Departament de Potosí
- Video YouTube: Potosí. Música del grup Els Gats Negres. Àlbum "Érase una volta en Amèrica" (2008, Chile)
- Creació de la Vila Imperial de Potosí. La Capitulació de 1561 José A. Fortes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Potosí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.