En una extensió de 714 745 hectàrees, la reserva alberga un dels entorns més extrems i singulars del altiplano bolivià. El seu territori presenta un relleu predominantment montanyós i desértico, en ella es troben els volcans més elevades del suroest bolivià, pròxims a la frontera en Argentina i Chile dels quals resalten el Licancabur, Uturuncu i Ollagüe.[2]
Aixina mateix, la reserva alberga la zona de Sol de Matí, una regió d'intensa activitat geotèrmica intensa, en la presència de géiseres, fumarolas i fonts termals. Entre els cossos d'aigua més destacats es troben les estanys Colorada, Blanca i Vert, cada una en característiques físic-químiques i coloració d'aigua diferents.
L'ecosistema de la reserva és de gran importància a nivell nacional per la presència d'espècies adaptades a condicions extremes d'altitut, temperatura i disponibilitat d'aigua . Entre les espècies de mamífers descollen les vicuñas, els guanacs, les flames i els rabosots andinos. Aixina mateix, en els numerosos llac altoandinos es troben els flamencs andino, de James i chilé. La seua flora conta en a lo manco 190 espècies de plantes natives, incloent els tolares, la palla brava i les queñoas.
És l'àrea protegida més important en térmens d'afluència turística del departament de Potosí; va ser creada per mig de Decret Suprem (D.S. 11239[3]) de 13 de decembre de 1973 i ampliada per el D.S. 18313[4] de 14 de maig de 1981 i el D.S. 18431[5] del 26 de juny de 1981. Té una superfície d'aproximadament 714 745 ha i es troba a una altura entre els 4200 i 5400 m s. n. m.
Clima: el clima en hivern (maig a agost) és sec; plou majorment durant l'estiu (decembre a abril). La temperatura promig és de 3 °C i la precipitació mija anual és de 65 mm. Les temperatures més baixes es registren durant els mesos de maig, juny i juliol.
La reserva es troba ubicada en una regió en relleu irregular en extenses planicies i replanells flanquejats en l'oest per una cordonera volcànica, la Cordillera Occidental, el major exponent de la qual és el volcà Licancabur, i per serranías fortament plegades. L'extensa reserva culmina sobre la falda noreste de l'imponent volcà Licancabur; a dos terços d'altitut de dita ala, a 5415 m s. n. m., es troba el punt més sudoccidental de Bolívia, en 22°49′41″ de latitut sur i 67°52′35″ de llongitut oest, per a on passa la llínea fronteriça en Chile.
,_Laguna_Ca%C3%B1apa,_Bolivia,_2016-02-03,_DD_63.JPG)
