Anar al contingut

Fumarola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Фумаролы вулкана Мутновский.jpg
Fumarola
Archiu:SaoMiguel Furnas.jpg
Fumarolas en Furnas, Azores (Portugal).
Archiu:Fumarola, Vulcano, Sicilia, Italia, 2015.gif
Fumarolas en la Illa Vulcano, Sicília

Una fumarola, paraula provinent del italià fumarola,[1] és una mescla de gasés i vapors que sorgixen per les clavills exteriors d'un volcà (o siga en la superfície volcànica) a temperaturas altes. També es desprenen de les colades de lava. La seua composició varia segons la temperatura a que són emeses, de tal manera que est va canviant a lo llarc de el "cicle de vida" d'una fumarola. Es distinguixen els següents grups:

Fumarolas terrestres

[editar | editar còdic]
Archiu:Sol de Mañana coloración roja.jpg
Fumarolas en l'àrea de Sol de Matí en Bolívia.
  • Fumarolas seques (o anhidras): són les que emet la lava en estat de fusió, en les proximitats del cràter. La seua temperatura és superior a 500 °C i estan compostes principalment per clorur de sodi, potassi i anhídrit sulfuroso i carbónico, carint per complet de vapor d'aigua. També contenen, encara que en menudes proporcions, atres clorur (de potassi, ferro, coure, etc.), alguns fluorurs i a voltes hidrocarburs que produïxen llamaradas.
  • Fumarolas àcides (o clorhidrosulfurosas): no són tan calents: es troben a temperatures entre 300 °C i 400 °C. Açò perque emanen de la capa superficial de les colades de lava. Contenen gran cantitat de vapor d'aigua, i proporcions menors d'àcit clorhídric i anhídrit sulfuroso.
  • Fumarolas alcalinas (o amoniacales): són relativament més fredes, alcançant aproximadament 100 °C. Consten sobretot de vapor d'aigua en àcit sulfhídrico i clorur amònic.
  • Fumarolas fredes (o sulfhídricas): solament alcancen unes quantes decenes de graus, consistint essencialment de vapor d'aigua en un menut percentage d'anhídrit carbónico i sulfuroso.

Fumarolas submarines

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Font hidrotermal.
  • Fumarolas negres: són calents, de fins a 400 °C, formen fumerals de fins a 10 m d'altura que tiren ferro i sulfur a l'oceà.[2]
  • Fumarolas blanques: estructures menudes del sol marí en emissions no molt calentes, àcides i en depòsits minerals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Fumarola». Diccionari de la RAE. RAE. Consultat el 27 de maig de 2016.
  2. Steve Johnson. Tipos de fonts hidrotermales.