Anar al contingut

Stipa ichu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pajonal con la Laguna Verde al fondo (Potosí - Bolivia).jpg
ichu (Stipa ichu)


El ichu, palla brava o palla ichu (Stipa ichu) és un pastura del altiplano andino suramericà, Mèxic i Guatemala amprat en la serra com a sostre de cases, també és amprat com a combustible, ademés s'utilisa per a donar consistència al atobó (es coloca dins de la mescla durant la seua fabricació),[1] en alguns casos particulars és amprat com a matalaf caser. És nativa de Guatemala, Mèxic, Costa Rica, El Salvador, Veneçola, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, República Dominicana, Chile, Argentina.[2]


Descripció

[editar | editar còdic]

Té brots que alcança un tamany de 60-180 cm d'altura. Els fulls són rígits, erectas; baïnes glabras en l'esquena, ciliadas en un marge i el coll; la lígula de 0.5 mm; làmines 25-70 cm x 1-2(-5) mm, generalment involuta, a voltes aplanadas, escabriúsculas. Panícula 15-41 x 2-3 cm, argéntea; branques adpresas o ascendents. Espiguillas adpresas; glumas 7.5-11 mm, 3-nervias, acuminadas; lema 2.5-3.5 mm, esparcidamente pilosa, parda en la madurea, els màrgens traslapados, l'àpiç prominentemente piloso en tricomas 3-4.5 mm, l'aresta 10-20 mm, 2-geniculada, escabriúscula; calle c. 0.3 mm, agut, en tricomas fins a 1 mm; pálea 1/3-1/2 la llongitut de la lema, inconspicuamente 2-nervia; anteres 1-1.3 mm, apiculadas. Té de 2n=46 cromosomas.[3]

Soporta clima del altiplano andino, àrit, pedregoso, arenenc.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Stipa: Nom genèric que deriva del grec stupe (estopa, estopa) o stuppeion (fibra), aludint a les arestes plumosas de les espècies euroasiàtiques, o (més provablement) a la fibra obtinguda de pastures de esparto.[4]

ichu: Palla en quechua.[5][6]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Jarava arundinacea Willd. ex Steud.
  • Jarava eriostachya (Kunth) Peñail.
  • Jarava ichu Ruiz & Pav.
  • Jarava usitata Pers.
  • Stipa eriostachya Kunth
  • Stipa gynerioides Phil.
  • Stipa jarava P.Beauv.
  • Stipa liebmannii I.Fourn.[7][8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • sumic-ichu, yurac-ichu, icho, ichú, ocssa del Perú, palla del Potosí, pajón del Perú.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Stipa ichu va ser descrita per (Ruiz & Pav.) Kunth i publicat en Révision dones Graminées 1: 60. 1829.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Influence of Stipa ichu on the thermal and mechanical properties of adobe as a biocomposite material».Journal of Physics: Conference Series.1433(1)
    012003.ISSN 1742-6588.doi:10.1088/1742-6596/1433/1/012003.Consultat el 2024-10-10.
  2. ↑ «stipa ichu (jarava ichu)» (en és). PuraSalvia. Consultat el 2024-10-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Stipa ichu». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 16 de febrer de 2013.
  4. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 18 de novembre de 2007. Consultat el 25 de giner de 2010.
  5. ↑ «icho» (en és-és). Consultat el 16 de setembre de 2016.
  6. ↑ «Terra-inca.com». www.perou.org. Consultat el 16 de setembre de 2016.
  7. ↑ «Stipa ichu». The Plant List. Consultat el 22 de novembre de 2014.
  8. ↑ «Stipa ichu». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 de novembre de 2014.
  9. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zuloaga, FO et al. 1994. Catàlec de la família Poaceae en la República Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 47

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Stipa_ichu&oldid=751695»