Africada postalveolar sorda

La consonante africada postalveolar sorda és un sò consonàntic molt freqüent en moltes llengües. El seu símbol en l'alfabet fonètic internacional és t͡ʃ (anteriorment [ʧ]), l'unió entre una t i una ʃ. És el sò representat en espanyol en el dígraf «ch». Este sò sol ser l'evolució de la consonante oclusiva velar sorda (k, en les llengües germàniques, llengües eslaves i lengues romançes), o de l'oclusiva alveolar o dental sorda per un procés de palatalisació, especialment junt a una vocal frontal.

Africada postalveolar sorda

Característiques

La zona d'articulació de la tʃ està indicada en el número 5.

• El seu modo d'articulació és africado, lo que significa que es produïx primer una oclusió, en impedir el pas de l'aire, i despuix deixant-ho passar sobtadament a través d'una via estreta causant una fricació.
• El seu punt d'articulació és postalveolar, lo que significa que s'articula per una part en la part davantera de la llengua recolzada darrere de la cresta alveolar, i per una atra part en el cos de la llengua que es dobla sobre el paladar.
• La seua fonació és sorda, lo que significa que es produïx sense la vibració de les cordes vocals.
• És una consonante oral, lo que significa que l'aire s'escapa solament per la boca.
• És una consonante central, lo que significa que es produïx deixant l'aire passar per damunt de la part mija de la llengua, més que pels costats.

Transcripció

l'Alfabet fonètic internacional usa dos caràcters units per a representar este sò: tʃ. Poden estar units en un arc (t͡ʃ), o algunes voltes es pot representar en un diacrític baix la t, (t̠ʃ). Anteriorment s'usava la lligam (ʧ), pero actualment és obsoleta. Atres representacions que s'usen per a esta consonante són:

• c
• č
• ĉ
• ch
• cs
• cz
• tc
• tš
• tsch
• ch

Presència

Idioma		Paraula	AFI	Significat
Albanés		çelur	[t͡ʃɛluɾ]	obrir
Alemà		tschinelle	[t͡ʃiˈnɛlə]	platillo (música)
Amhárico		አንቺ	[ant͡ʃi]	tu (femení)
Àrap	palestí	چيف	[t͡ʃi:f]	¿cóm?
Azerí		əkinçi	[ækint͡ʃi]	llauro
Català		acha	[at͡ʃa]	ciri
Chec		morči	[mo̞rt͡ʃɛ]	cobaya
Copto	dialecte bohairico	ϭⲟϩ	[t͡ʃoh]	tocar
Esperanto		ĉar	[t͡ʃar]	perque
Espanyol		fecha	[ˈfet͡ʃa]	data
Vasc		chalupa	[t͡ʃalupa]	barca
Feroés		jørn	[t͡ʃɶtn]	llac
Francés		tchadien	[t͡ʃa. djɛ̃]	chadiano
Gaèlic escocés		slàinti	[slaːnt͡ʃə]	salut
Gallego		chover	[t͡ʃober]	ploure
Georgiano		ჩიხი	[t͡ʃixi]	impás
Hebreu		צ'כיה	[t͡ʃɛxja]	Chequia
Hongarés		gyümölcslé	[ɟymølt͡ʃliː]	suc
Inglés		bleach	[bliːt͡ʃ]	lleixiu
Italià		ciao	[t͡ʃao]	hola/adeu
Malayo		coci	[t͡ʃut͡ʃi]	llavar
Maltés		bliċ	[blit͡ʃ]	lleixiu
Noruec		kjøkken	[t͡ʃøkːen]	cuina
Persa		چوب	[t͡ʃoːb]	fusta
Portugués	brasiler	presidixenti	[pɾeziˈdẽt͡ʃi]	president
Quiché		K'ichi'	[kʼit͡ʃiʔ]	quiché
Rotumano		joni	[ˈt͡ʃɔni]	fugir
Rumà		cer	[t͡ʃi̞r]	cel
Serbo-Croata		чоколада/čokoláda	[t͡ʃɔkɔˈlaːdona]	chocolate
Suajili		jicho	[ʄit͡ʃo]	ull
Turc		oçak	[ut͡ʃak]	avió
Ucranià		чотири	[t͡ʃo̞ˈtɪrɪ]	quatre

Bibliografia utilisada

• ʈ