Idioma quiché
| {{{nom}}} ''Qatzijobꞌal, kꞌicheꞌ | |
|---|---|
| Parlat en | Guatemala i Mèxic |
| Región | Huehuetenango, Quetzaltenango, Quiché, Retalhuléu, Sololá, Suchitepéquez, Totonicapán (Guatemala) |
| Parlants
• Natius: |
1 055 407[1]
• 1 054 818 (2018) en Guatemala |
| Post | Entre els 400 majors (Ethnologue 1996) |
| Dialectes | Central, centre-occidental, oriental, norteño i sureño. |
| Alfabet | Alfabet llatí |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | border|link=|20px México[3] Plantilla:GTM (Idioma protegit) |
| Regulat por | Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (Guatemala) Institut Nacional de Llengües Indígenes (Mèxic) |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | ningú |
| ISO 639-2 | myn (colectiu)
|
| ISO 639-3 | quc
|
| Mayan languages map. svg | |
El quiché (qatzijobꞌa el), també escrit com a k'iche',[4][5] és una llengua mayense parlada en Guatemala i el sur de Mèxic pels quichés de la serra central. En més d'un milló de parlants en Guatemala (al voltant del 7% de la població del país),[6] i en 589 parlants en Mèxic (2020),[2] el quiché és el segon idioma més parlat en el país, despuix de l'espanyol. També és, junt en el náhuatl, una de les dos llengües indígenes americanes més parlades en Mesoamérica.
És part del grup quicheano de llengües, que a la seua volta forma part de la família llingüística de les llengües mayenses. És parlat per bona part dels membres de l'ètnia quiché, originària de Guatemala, encara que també té presència en el surest de Mèxic a causa de la migració de refugiats a eixe país durant el periodo del genocidi maya en els anys huitanta. És la llengua mayense en la comunitat llingüística més extensa i la segona llengua de Guatemala, despuix del espanyol. Molts parlants del quiché són bilingües de la seua llengua nativa i espanyol, encara que este fenomen és menys freqüent en els àmbits rurals aïllats.
Existix una substancial variació dialectal de l'idioma quiché, i alguns dels seus dialectes són considerats en algunes ocasions com a llengües separades. La major part dels parlants ampren la varietat coneguda com quiché central, que també és la més amprada en els mijos de comunicació i l'àmbit educatiu. Atres dialectes són el quiché centre-occidental, quiché de San Andrés, quiché de Joyabaj, quiché oriental, quiché de Nahualá i quiché de Cunén. L'obra més coneguda escrita en quiché clàssic és el Popol Vuh (‘llibre de la comunitat’).
Encara que els nivells d'alfabetisació com a primera llengua són baixos, l'importància del quiché tendix a créixer tant en les escoles com en la ràdio en territori guatemaltec. Es va produir un aument de parlants d'És reconegut com a llengua nacional en Guatemala a raïl de la "Llei d'Idiomes Nacionals" aprovat pel Congrés de Guatemala en 2003.[7][8] En Mèxic, com a resultat de les reformes a la Constitució d'eixe país i les lleis reglamentàries derivades, el quiché té reconeiximent de llengua nacional, en la mateixa validea en el territori mexicà que l'espanyol i atres sesenta y ocho llengües indígenes.[9]
Fonologia
[editar | editar còdic]Vocals
[editar | editar còdic]| [a] | vocal anterior oberta no redonejada | - | [ə] | vocal mija central no redonejada | ä |
| [ɛ] | vocal anterior semicerrada no redonejada | i | |||
| [i] | vocal central tancada no redonejada | i | |||
| [o] | vocal posterior semicerrada no redonejada | o | |||
| [o] | vocal posterior tancada redonejada | o |
Consonante
[editar | editar còdic]| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| normal | implosiva | normal | eyectiva | normal | eyectiva | normal | eyectiva | normal | eyectiva | normal | ||
| Oclusivas | p [p] | b’ [ɓ] | t [t] | t’ [t'] | k [k] | k’ [k'] | q [q] | q’ [q'] | ' [ʔ] | |||
| Africades | tz [ʦ] | tz' [ʦ’] | ch [ʧʰ] | ch' [ʧ’] | ||||||||
| Fricatives | s [s] | x [ʃ] | j [x] | h [h] | ||||||||
| Nassals | m [m] | n [n] | nh [ŋ] | |||||||||
| Líquides | l [l] r [r] | |||||||||||
| Semivocals | w [w] | i [j] | ||||||||||
Ortografia
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història s'han amprat varis sistemes ortogràfics per a transliterar l'idioma quiché. L'ortografia clàssica del pare Francisco Ximénez, que transcribió el Popol vuj, està basada en l'ortografia espanyola de l'época. En temps recents ha segut reemplaçada per l'ortografia estandardisada de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (ALMG).[8]
En l'any 1959, es va fundar l'Acadèmia de la Llengua Maya Quiché que va aprovar un alfabet creat per Adrián Inés Chávez, excatedrático i llingüiste guatemaltec. Este alfabet constava de l'implementació de sèt consonante i dos tildes més per a representar la velocitat de les vocals en la llengua Quiché. L'Acadèmia de la Llengua Maya Quiché va propondre establir com a oficial la llengua, partint de l'us de l'alfabet ideat per Chávez, pero les autoritats educatives ho varen rebujar.
L'etnohistoriador i mayista Dennis Tedlock ampra el seu propi sistema de transliteración, diferent en tots els sentits de les ortografia establides.[10]
Sintaxis i morfologia
[editar | editar còdic]L'idioma quiché ampra un orde subjecte verp objecte, en oposició a molts idiomes mayenses en els que el verp és l'element inicial d'una oració. La variació d'este esquema és poc comú, i alguns parlants actuals ampren el sistema verp subjecte objecte.
- Salutacions en K'iche'
- Saqarik = bon dia
- Xeq'ij = bona vesprada
- Xokaq'ab' = bona nit
- Utz apetik = ¿Cóm estàs?
Paraules essencials
- Ja = Sí
- Manäq = No
- Matiox = Gràcies
- Katok = Per favor
- B’anöj = Perdó
Risc de desaparició
[editar | editar còdic]El quiché és una llengua la qual està present en dos nacions pero en situacions diferents. En el cas de Guatemala, el quiché té l'estatus de llengua vernàcula i conta en protecció a nivell constitucional i llegal.[11] Els poders públics tenen l'obligació de protegir i promoure l'idioma. En 2002 contava en un total de 860.000 parlants, pero en 2018 es tenien censats 1.050.000. Açò supon un aument d'un 22,5% en 16 anys.[12] El 90% dels parlants tenen al quiché com a llengua materna, encara que solament un 10% d'estos sap llegir-ho i escriure-ho correctament.[12] L'UNESCO considera al quiché com una llengua en estat vulnerable, lo que supon estar en una situació privilegiada front a unes atres les llengües del país.[13]
En el cas de Mèxic, la llengua és considerada com a llengua nacional junt a atres 68.[9] Es parla en els estats de Campeche, Chiapas i Quintana Rosegue. Mentres que en Campeche es parla tant les variants oriental, central i occidental, en els dos últims es parla exclusivament l'oriental. L'INALI considera al quiché com una llengua en molt alt risc de desaparició.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Llengües indígenes d'Amèrica|20px|Vore el portal sobre Llengües indígenes d'Amèrica]] Portal:Llengües indígenes d'Amèrica. Contingut relacionat en Llengües indígenes d'Amèrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «gt/archivos/resultados_censo2018. pdf XII Cens Nacional de Població i VII de Vivenda».
- ↑ 2,0 2,1 archive. org/web/20060814065125/http://www. culturaspopulareseindigenas. gob. mx/lenguas. html CDI-PNUD, Sistema d'Indicadors sobre la Població Indígena de Mèxic, 2002. Publicat en: Serrano Carreto, Enrique. 2003. " ¿Quants indígenes parlen llengua indígena?, en: Mèxic Indígena, nova época, Vol. 2, No. 4, maig de 2003. Institut Nacional Indigenista, Mèxic.
- ↑ «infobae. com/america/mexico/2020/11/19/diputados-les-lenguas-indigenas-tendran-el-misme-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/ Diputats: les llengües indígenes tindran el mateix valor que l'espanyol davant la llei» (en és-és). infobae. Consultat el 2021-01-15.
- ↑ «mayanlanguages. net/les-lenguas-mayas/kiche Mayan Languages. net - K'iche'» (en és). www. mayanlanguages. net. Consultat el 2025-03-09.
- ↑ 5,0 5,1 «inali. gob. mx/detalle/lengua-kiche Llengua K'iche'».
- ↑ Segons el cens de 2002 hi ha 1 270 953 persones que pertanyen a l'ètnia quiché (vejau «archive. org/web/20080612073239/http://www. ine. gob. gt/Nesstar/Censo2002/survey0/dataSet/dataFiles/dataFile1/var26. html XI Cens Nacional de Població i VI d'Habitació (Cens 2002) - Pertinença de grup ètnic». Institut Nacional d'Estadística. Archivat des d'el ine. gob. gt/Nesstar/Censo2002/survey0/dataSet/dataFiles/dataFile1/var26. html original, el 2008-06-12. Consultat el 2008-05-27., de les quals 890 596 són parlants de l'idioma (vejau «archive. org/web/20110928043749/http://www. ine. gob. gt/Nesstar/Censo2002/survey0/dataSet/dataFiles/dataFile1/var27. html XI Cens Nacional de Població i VI d'Habitació (Cens 2002) - Idioma o llengua en que va deprendre a parlar». Institut Nacional d'Estadística. Archivat des d'el ine. gob. gt/Nesstar/Censo2002/survey0/dataSet/dataFiles/dataFile1/var27. html original, el 2011-09-28. Consultat el 2008-05-27.).
No obstant, SIL International menciona sifres molt més elevades i estima que el número total de parlants del quiché en més que 2 000 000 (vejau «ethnologue. com/show_country. asp? name=gt Languages of Guatemala». Summer Institute of Linguistics (SIL). Consultat el 2008-05-27.). - ↑ Congrés de la República de Guatemala. «archive. org/web/20160304121442/http://www. unicef. org/guatemala/spanish/LeyIdiomasNacionals. pdf Decrete número 19-2003. Llei d'Idiomes Nacionals». UNICEF. Archivat des d'el unicef. org/guatemala/spanish/LeyIdiomasNacionals. pdf original, el 2016-03-04. Consultat el 2012-03-17.
- ↑ 8,0 8,1 «almg. org. gt/portal/index. php? id=45&idioma=1 Comunitat Llingüística K'iche'». ALMG. Consultat el 2009-06-28.
- ↑ 9,0 9,1 «inali. gob. mx/Micrositios/DILM2018/69_lenguas_nacionals. html Dia Internacional de la Llengua Materna 2018». site. inali. gob. mx. Consultat el 2025-03-09.
- ↑ Journal of Anthropological Research.42(3)
- 483–496.ISSN 0091-7710.doi:10.1086/jar.42.3.3630050.Consultat el 2022-05-23.
- ↑ «cijc. org/es/NuestrasConstituciones/GUATEMALA-Constitucion. pdf Constitució Guatemala».
- ↑ 12,0 12,1 «ine. gob. gt/archivos/resultados_censo2018. pdf Resultats cens Guatemala - 2018».
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. unesdoc. unesco. org. Consultat el 2025-03-09.
Referències
[editar | editar còdic]- Edmonson, Munro S. (1965): Quiche-English Dictionary. Middle American Research Institute, Tulane University, publ. n.º 30.
- García-Hernández, Abraham, Yac Sam, Santiago, i Pontius, David Henne (1980): Diccionari quiché-espanyol. Guatemala: Institut Llingüístic d'Estiu.
- Mondloch, James L. (1978): Basic quiche grammar. Institute for Mesoamerican Studies, University at Albany, The State University of New York, publ. n.º 2.
- OKMA [Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib'] (2000): Ujunamaxiik ri k'ichee' ch'ab'al, variació dialectal en k'ichee’. Guatemala: Cholsamaj. ISBN 99922-53-07-X.
- Sam Colop, Luis Enrique (1999). Popol wuj: versió poètica k’iche’ (escrit en idioma maya quiché). Guatemala: PEMBI/GTZ/Cholsamaj.
- Tedlock, Dennis (1996): «Popol vuh»: the definitive edition of the mayan book of the dawn of life and the glories of gods and kings. Touchstone Books. ISBN 0-684-81845-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- ethnologue. com/show_language. asp? code=quc Reporte per a quiché central en Ethnologue
- famsi. org/mayawriting/dictionary/christenson/quidic_complete. pdf Diccionari quiché-anglés (archive. org/web/20250522141927/http://www. famsi. org/mayawriting/dictionary/christenson/quidic_complete. pdf Internet Archive)
- palabravirtual. com/index. php? ir=ver_voz1. php&wid=1408&p=Poesía%20maya&t=Textos%20del%20Popol%20Vuh Fragments en àudio del Popol Vuh idioma quiché i idioma espanyol Antologia de la poesia Palabravirtual. com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma quiché» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.