Vernàcul
La paraula vernàcul (en llatí: vernacŭlus ‘naixcut en la casa d'un’) es referix a lo que és propi delloc o país de naiximent d'una persona, en especial quan es tracta del idioma. En este context, l'idioma vernàcul és aquell que una comunitat utilisa com a llengua materna. El terme s'ampra especialment en llingüística per a distinguir entre una llengua nativa i una atra utilisada en fins formals, científics o religiosos. Històricament, la llengua no vernàcula per excelència en Europa va ser el llatí, idioma oficial del Imperi romà i, posteriorment, de l'Iglésia catòlica i de l'àmbit acadèmic durant gran part de l'Edat Mija i la Renaixença. Despuix de la caiguda de l'Imperi, mentres les lengues romançes es desenrollaven a partir dellatí vulgar en distintes regions, ellatí clàssic va continuar sent la llengua de la llitúrgia, la ciència i la filosofia escolàstica. la Vulgata, traducció llatina de la Bíblia, va ser l'única versió autorisada pel Concili de Trento en el XVI.
La traducció de la Bíblia a les llengües vernàcules va ser un dels aspectes centrals de la Reforma protestant, en promoure l'accés directe dels fidels als texts sagrats en les seues llengües maternes. Ellatí era aixina mateix usat com la llengua franca de la ciència fins a mediats o finals d'el XVIII, quan va ser substituït pel francés, i despuix en algunes àrees pel alemà o l'anglés, que és ara la llengua que predomina en la comunicació científica. L'us dellatí subsistix en algunes àrees, especialment en la taxonomia vegetal, a on no solament els noms sino també les descripcions oficials de les espècies o uns atres tàxons se seguixen publicant obligatòriament en llatí. No ocorre lo mateix en zoologia, a on les descripcions noves es publiquen ya en llengua vernàcula, encara que els noms se seguixen formant segons les regles dellatí.cita requerida
Per a calificar a un nom en llengua local, es preferix l'adjectiu vernàcul a vulgar, per les connotacions pijoratives d'este últim (vulgar és lo relatiu al vulgo).
Etimologia
La paraula prové dellatí vernaculus, que significa ‘naixcut en la casa d'un’, provinent de vern, un esclau naixcut en la casa de l'amo.
Vore també
Enllaços externs
Vernàcul en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vernáculo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.