Lligam (tipografia)
En tipografia una lligam és un signe format per l'unió de dos o més grafemas que solen o poden escriure's també separats. L'orige de les lligam està en la necessitat de economizar esforç durant l'escritura manual, en una época, l'Edat Mija, en que no existia cap forma de mecanisació de l'escritura. Quan es va introduir l'imprenta de tipos mòvils, el desig de fidelitat sobre l'escritura manual va obligar a adoptar molts signes combinats. En la Bíblia de Gutenberg, que imita l'apretat estil dels manuscrits centreeuropeus de l'época, s'ampren fins a trescents signes distints, entre versions de les lletres i lligam.[1]
Les lligam amprades en la tipografia moderna complixen dos funcions distintes:
- Resoldre l'inelegancia en que es combinen a voltes caràcters tipogràfics que apareixen consecutius. És el cas, que mostra la figura, de les lligam “fi” (fi) i “fl” (fl).
- Representar lligam històriques, heretades de l'escritura manual. Algunes d'estes s'han convertit en signes d'identitat de les llengües. És el cas de la “eixe-zeta” (eszett) alemana (ß) o de l'eñe (ñ) espanyola.[2]
Hi ha dos lligam històriques que mereixen una atenció específica, la arrova ([[]]) i et, també cridat per mig de l'anglicisme ampersand (&) que en llatí equival a la nostra conjunció i.[3]
La lligam arrova () procedix de l'unió del parell at. Inicialment, es referia a esta conjunció adversativa llatina, pero des dels primers temps de l'imprenta es va adoptar, sembla que en Itàlia, per a indicar l'arrova, una unitat de pes (i a voltes de capacitat). En anglés s'ha utilisat per a abreviar la mateixa preposició. Actualment, forma part de les direccions electròniques dels usuaris, separant o unint la seua identitat a la del domini.
La lligam et (&), cridada ampersand en anglés i perluète en francés, abrevia a esta conjunció copulativa llatina, que es conserva idèntica en forma i funció en francés. En algunes tipografies clasicistas s'aprecia el seu orige, pero en la majoria de les modernes est és menys evident. Els angloparlantes solen interpretar que el seu orige és una abreviatura de and. Molts parlants de llengües romançades cometen el mateix error, i rebugen indegudament el seu us per a l'ilaació, habitual en les referències bibliogràfiques, com anglicisme.[4]
En espanyol també hi ha lligam característiques, com la que unix DE, i que encara s'usen, sobretot, per a donar un aire arcaic a un text.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2026-06-24 (en en).
- ↑ «About ligatures and compatibility | Microsoft Support». support.microsoft.com. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-06-24 (en en).
- ↑ «Registered features (OpenType 1.9.1) - Typography» (en en-us). learn.microsoft.com. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ «Adobe Systems and Microsoft Deliver OpenType Font Specification» (en en-us). Source. Consultat el 2026-06-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ligadura (tipografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.