Arrova (unitat de massa)
En metrologia, la arrova (') era una unitat tradicional de pes[1] del sistema castellà —usat en Espanya i Hispanoamèrica— i portugués —usat en Portugal i Brasil— i actualment és una unitat de massa.
Etimologia
[editar | editar còdic]L'arrova àrap الربع[2] /ar-rub'/ ''quarto'', ''la quarta part''.
El seu símbol és '[3] i es pot abreviar com a',[4] sobretot en llibres de ciències i matemàtiques.
Espanya i Hispanoamèrica
[editar | editar còdic]Com a mida de pes, l'arrova equivalia a la quarta part del quintal, lo que supon 25 lliures castellanes (aproximadament 11,502 kg).
En Espanya té diverses equivalència en el sistema mètric decimal en atres unitats de massa, depenent de la zona geogràfica:
- en Castella equivalia a 11,5002325 quilograms;
- en Aragó a 12,126 quilograms;[5]
- en Navarra el robo per a àrits (cereals) supon 28,13 litros, uns 22 quilograms,[6] i la superfície sembrada en un robo de blat és una furtada;[7] no obstant, el robo per a olivera són 25 quilos.[8] Pero en reiterades ocasions també és usat el "robo de blat" com a moneda mercaderia, mig de pagament, en transaccions i compensació.[9]
- en Catalunya a 26 lliures, que equivalien a 10,4 kg;
- en Almeria és propenca a 14Kg i
- en la Comunitat Valenciana a 36 lliures valencianes o 12,78 kg.
Encara que en Espanya l'arrova, com a unitat de mida, està en desús des de que la Llei de 19 de juliol de 1849[10] va declarar obligatori l'us del sistema mètric decimal en totes les transaccions comercials, seguix sent utilisada com a mida tradicional entre els agricultors, i aixina, per eixemple, en la Comunitat Valenciana s'usa per a medir la massa de cítrics en les transaccions entre els agricultors i intermediaris, assignant-li un valor de 12,78 quilograms. En atres llocs d'Espanya s'usa per a medir la massa dels cochinos, en un valor d'11,5 kg. També és d'us comú en algunes zones vitivinícolas, com en la zona de Montilla-Moriles, i equival a 16 litros. La capacitat de barrils i toneles no s'expressa en litros, sino en arroves.
En alguns països de Hispanoamèrica l'arrova és d'us molt freqüent en els mercats, especialment per a la compra de verdures i atres aliments. Les fraccions d'arrova solen medir-se en cuartillas, que és la quarta part d'una arrova. És més comunament usada en la comercialisació de productes agrícoles (especialment tubèrculs) aparte del sistema mètric decimal, com a herència de l'antic estatus de província de la majoria de països hispanoamericans de l'anterior Imperi espanyol, i per ser part de l'anteriorment usat sistema de mides espanyol.
En Bolívia i Perú fulls de coca es comercialisen en arroves de 12 kg.[11] En el mercat d'aliments una arrova val 11,34 kg.[12]
En la República Dominicana, l'arrova és d'us molt freqüent en el comerç de ganado vacú, en un valor de 25 quilograms (1/4 d'un quintal de 100 kg).
En Cuba s'utilisa fins a l'actualitat per a medir la canya de sucre tallada.
En Colòmbia i en Equador a l'1/2 quilogram se li crida «lliura», i l'arrova equival a 25 lliures, és dir 12,5 quilograms. És la mida per a la venda al major d'hortalices.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Recorde's que l'arrova s'usava en fins comercials i les mercaderies "es pesen", pero pesar és l'acció de medir la massa d'alguna cosa. El pes és una força i per lo tant una magnitut vectorial. Des de que es varen diferenciar el pes i la massa i ya que hi ha una equivalència entre l'arrova i el quilogram, naixcut com a unitat de pes, encara que es va convertir en unitat de massa en el sistema mètric en 1901, pot dir-se que l'arrova era una unitat de pes, pero actualment ho és de massa.
- ↑ «arrova | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-09-04.
- ↑ «Pourquoi l'ISO/CEI 10646 appelle-t-elle li signe unix arrobe?» (en francés). HAPAX. Consultat el 19 de juny de 2010.
- ↑ Llista d'abreviatures en el diccionari panhispánico de dubtes, apèndix 2
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ En els que cabrien 33 quilograms de blat, 58 kg d'ordi o 12 kg de avena «Furte». Gran Enciclopèdia de Navarra. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ La furtada seguix encara vigent en el sistema administratiu de Navarra: Taules de peses i mides
- ↑ V (2007). «Pesos, mides i monedes», Fòsfors de Cascante. Recuperar la memòria, p. 45.
- ↑ «Dos monedes "de la terra": El Robo de blat en Navarra i el Almud de Café en Puerto Rico.». numisarchives. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ Gasseta de Madrit de 22 de juliol de 1949
- ↑ Comercializadora Nacional de Té S.A., Sobre el full de coca
- ↑ Estat Plurinacional de Bolívia, Institut National de Estadistica (2015) "Equivalència entre Unitats de Mides" en "Enquesta de Llars 2015", pàgina 27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arroba (unidad de masa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.