Anar al contingut

Furtada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La furtada és una mida agrària de superfície usada en Navarra, equivalent a 898,4560 m². A pesar de la omnipresencia del sistema mètric decimal, esta antiga unitat de mida és d'us habitual tant per part dels llauros com de l'administració navarresa en els seus comunicats oficials en el Bolletí Oficial de Navarra.

Orige del terme

[editar | editar còdic]

Furtada prové de robo (mida de capacitat per a àrits equivalent a 28 l i 13 cl) i robo és un localisme d'arrova (de l'àrap clàssic rub que significa «quart, la quarta part d'alguna cosa», a la seua volta procedent de l'hebreu arba, que significa «quatre»).

Furtada de terra seria el terreny que es podia sembrar (manualment, abans de l'irrupció de maquinària) en un robo de gra (uns 22 kilógramos en el cas de blat, 18 kg. per a l'ordi i 16 kg. per a la avena), que equival a mija fanega de Castella.[1]

Quan Yanguas i Miranda redacta el seu Diccionari d'antiguetats (1840) encara estaven vigents les antigues mètriques. En abordar les que crida mides de terres i teles fa referència a la «taula antiga de mides, que existix en la casa de l'ajuntament de Pamplona» indicant que «esta taula és posterior a l'apany de pesos i mides fet en Navarra en l'any 1514» pel fet de fer ya menció a la vara navarresa instaurada en eixa data i vigent fins a la data de redacció del seu treball. Este nova mètrica substituïa al colze, també arreplegat en la taula pero en la finalitat de que es tinguera «notícia de les mides antigues».[2]

En esta obra l'autor també afirma que «del mateix arienzo procedix també el robo o furtada de terra, la qual es compon exactament de les 72 pérticas de llarc i una en ample que la referida taula atribuïx al arienzo, o lo que és lo mateix 8 pérticas ½ en quadro, segons usen els agrimensores, o be 1458 vares quadrades de Navarra que fan 13 122 peus o terces de la mateixa vara. La furtada es dividix en 16 almutades o almutadas. La furtada es va prendre en un principi de l'espai de terra que ocupava un robo de sement en la sembra.»[3]

Robos d'olivera (inferior), de 25 quilos, i de cereal (centre i superior): en el centre d'un robo (16 almudes, 22 quilos) i dalt de mig robo (8 almudes, 11 quilos) respectivament i procedents de Cascante.

Dret foral

[editar | editar còdic]

És un element l'us formal del qual està encara present en el Dret civil foral o Fur Nou. L'actualisació realisada el 4 d'abril de 2019,[4] la Llei 267 diu lliteralment:


Concepte. La llegítima navarresa, tradicionalment consistent en l'atribució de “cinc sòus ‘febles’ o ‘carlines’ per bens mobles i una furtada de terra en els monts comuns per immobles”, no té contingut patrimonial exigible ni atribuïx la qualitat d'hereu, i l'instituït en ella no respondrà en cap cas dels deutes hereditaris ni podrà eixercitar les accions pròpies de l'hereu.

L'atribució de la “llegítima navarresa” en esta sola denominació o una atra semblant als legitimarios designats de forma individual o colectiva en l'acte de disposició complix les exigències de la seua institució formal.
B.O.E. núm. 137, de 8 de juny de 2019.[5]


Referències

[editar | editar còdic]