Æ
Æ o æ és un grafema lligam de les lletres a i i cridat aesc. S'usa en l'alfabet llatí i l'alfabet francés. En espanyol modern esta lletra no s'utilisa, solament apareix en paraules preses del llatí com curriculum vitæ (generalment escrit curriculum vitae). Æ és una lletra aparte en els alfabets noruec, danés, islandés i feroés.
En anglés modern, l'us varia en diferents llocs. S'usa principalment en paraules derivades del llatí o el grec, com encyclopædia, nebulæ o athenæum. En alguns llocs com els Estats Units, dites ortografia poden considerar-se arcaiques i es reemplacen per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. En el Regne Unit, dites ortografia són més comunes, lo que du al Oxford English Dictionary a usar la lligam en les seues entrades principals, mentres que atres ortografia s'indiquen solament com a alternatives. També en el Regne Unit, ae s'usa en lloc de æ, aixina que encyclopædia és correcte. Donada la llarga història de tals deletreos, a voltes s'usen per a invocar arcaisme o en cites lliterals de fonts històriques, per a paraules tals com la ya anteriorment nomenada encyclopædia o dæmon. També pertany a varis alfabets moderns. És comú vore-la transcrita —no obstant incorrectament— com «ae», en la seua majoria per usuaris de computadores que són incapaces de transcribirla pròpiament per llimitacions tecnològiques, o be perque no estan enterats de cóm fer-ho; un eixemple recent és la transcripció de la serie/película de televisió de títul Æon Flux, que a sovint apareix en els mijos i en atres llocs com «Aeon Flux».
En Muchik, un idioma mort dels antics mochicas del llitoral nort del Perú preincaico, pero que s'està ensenyant en algunes escoles del nort, æ és una de les sis vocals de l'alfabet i té el sò de [eu] , per eixemple en la paraula aiapæc, que es pronuncia aiapeuc i significa creador, hacedor i també és el nom del principal Deu mochica.
Alfabets nacionals
[editar | editar còdic]Francés
[editar | editar còdic]Generalment la lligam es reemplaçava per sol «Æ» i més tarde «Æ»; pero el símbol s'usava des d'a lo manco els Jurament d'Estrasburc, encara que no s'utilisava molt en el francés antic. Durant l'época del començ del francés mig es va produir un interés pels texts clàssics, particularment del llatí, a on les lligam eren més comunes. L'influència d'est va afectar l'ortografia de les paraules, i moltes d'elles es varen posar més o menys en sincronisació en l'ortografia del llatí, produint, per eixemple, formes com æquitable (del llatí aequitatem) i prædire (del llatí praedicere), algunes de les quals varen sobreviure en francés primerenc modern.
Antigament, la lligam va ser més comuna en el francés modern, pero ha desaparegut en moltes paraules hui en dia. A diferència del símbol œ, æ no s'usa en paraules natives, i té solament un sò: [i]. A pesar de la seua depreciació per açò, encara s'ampra en alguns térmens, com supernovæ, curriculum vitæ, tænia o l'erròneu et cætera, en la que no és correcte que aparega. L'escassea d'esta lletra en màquines tipogràfiques fa que s'evite este símbol en favor de «Æ».
Per a conéixer més eixemples de paraules franceses que contenen æ, veja Categoria:FR:Térmens en Æ.
Inglés antic
[editar | editar còdic]En anglés antic la lligam a–i era usada per a denotar un sò intermig entre els de a i i (AFI [æ]). La lletra va ser heretada del llatí pero el seu nom era ash, puix en anglés antic æsc significa «fresno» (ash tree) i ve de la corresponent runa en el futhorc anglosaxó ᚫ, relacionada en la runa de les Futhark majors áss.
Osético
[editar | editar còdic]l'idioma osético incloïa la lletra æ quan era escrit usant l'escritura llatina (entre 1923 i 1938). Des de llavors, el osético ha usat un alfabet cirílico en una lletra que es veu idèntica (Ӕ i ӕ).
Llengües germàniques nòrdiques
[editar | editar còdic]En llengües escandinaves, com el noruec, danés i islandés, s'utilisa freqüentment per a representar sons vocals de dits idiomes, mentres que en suec este mateix sò es representa com ä. La lletra Æ és una lletra independent en dits alfabets, i no pot ser representada en AE, que es troba en paraules com Jernbaneoverskæring (‘pas a nivell’ en danés).
AFI
[editar | editar còdic]l'Associació Fonètica Internacional definix que æ (solament en minúscula) és una vocal casi oberta anterior no redonejada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2002) The Elements of Typographic Style (en en), Vancouver: Hartley & Marks, p. 271. ISBN 0-88179-205-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Æ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.