Ø
La O en barra oblicua (Ø, minúscula ø) és la vigesimoctava lletra en els alfabets de les llengües danesa, feroesa i noruega.
Fonèticament sona casi com els sons anglesos anar en bird, pronunciació no rótica (que no pronuncia la [ɹ] silàbica postnuclear, és dir, la que està en posició de coda). També és semblat a la pronunciació del diptongo eu en francés, i ö en alemà, suec o turc.
El nom de la lletra és el mateix que el seu sò pero a voltes és denominada pels tipógrafos en anglés com «o en barra» (slash o). En danés li la pot cridar gennemstregede ø («ø travessada») per a diferenciar-la de prikke-ø («ø en punts») que és Plantilla:Grafia.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'orige de la lletra és la lligam del diptongo «oe» (la llínea horisontal de la «i» representada en la llínea a través de «o») que s'ha convertit en una lletra per sí mateixa.
En suec i, posteriorment, en islandés, la ö va passar a ser la grafia dominant d'este sò, mentres que en danés i noruec se seguix utilisant l'o en l'escritura a mà i la ø en l'impresa. Fins a 1957 els mapes topogràfics danesos utilisaven generalment ö en els noms de llocs, per eixemple Helsingör o Læsö, per a evitar que la llínea en ø es malinterpretara com a part de l'image del mapa; no obstant, els mapes posteriors utilisen l'O barrada. En els sigles XVIII i XIX, els llingüistes Jens Høysgaard i Rasmus Rask varen intentar sense èxit introduir el signe ö per al sò obert de ø en, per eixemple, rör («tubo»), en contraposició al tancat de mør («bla»).[1]
Us
[editar | editar còdic]
En danés, feroés i noruec moderns, la lletra és una vocal simple (AFI [ø]), i no un diptongo. Es considera una lletra independent, no una lligam ni una variant de la lletra O.[Nota 1]En estes llengües es pot escriure ø o oe si és necessari (en computadoras o teléfons no escandinaus).
En danés (i en l'escritura conservadora bokmål del noruec), ø és una paraula per sí sola i significa «illa».
Té el seu equivalència en Ö en els alfabets utilisats en turc, azerí, turcomano, tàrtar, finlandés, suec, islandés, alemà, estonio i hongarés.
Com a símbol
[editar | editar còdic]Un símbol similar era utilisat per a senyalar el nom del gladiador que havia mort en combat en els mosaics romans.
En llingüística s'usa com a símbol per a marcar el subjecte elíptic. Per eixemple, en la frase «Lligc un llibre», el subjecte és «Yo», pero no està explícit, per lo que a el hora d'analisar-la, el subjecte es marcaria en Ø.[2]
El símbol «ø» s'usa en l'Alfabet Fonètic Internacional per a indicar el sò de la lletra danesa i noruega, la vocal entre semicerrada i mija anterior redonejada. I no pertany a cap paraula del espanyol.
Un símbol paregut, ∅, s'ampra en matemàtica per a denotar el conjunt buit.
En música s'usa per a escriure sifrats de concordes, s'escriu en superíndex després de la lletra corresponent a la fonamental del concorde, per a definir el concorde semidisminuido que es dona naturalment en la tetrada del sèptim grau de l'escala major.
En sò representa el canvi de fase (ona). En sò professional s'utilisa com a símbol de canvi de polaritat.
Sol utilisar-se com a símbol de diàmetro en el dibuix mecànic de peces. No obstant, per a indicar el diàmetro s'utilisa principalment la lletra grega phi mayúscula, és dir el traç en posició vertical en lloc d'inclinat.
En fotografia, el símbol s'utilisa per a denominar el tamany en milímetros que s'utilisa tant en filtres i accessoris de roll com el de les tapes que cobrixen als lents fotogràfics (objectius).
En Inmunología, s'utilisa com a abreviatura per als macrófagos.
En alguns casos d'abreviaturas informals, com a apunts universitaris, s'utilisa per a abreviar les terminacions «-ción». Per eixemple, classificació: «classificaø».
En informàtica se sol usar un zero similar a Ø per a evitar la confusió entre 0, número, i O, lletra "o" mayúscula.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En este sentit, hi havia una guia turística de Noruega que ho especificava dient: «¡No és una "O" en una barra, sino una "Ø"!».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Allan Karker i Gorm Tortzen. «Ø, ø - bogstav» (en danés). Consultat el 10 d'octubre de 2020.
- ↑ Sociolinguistic Studies.8(1)ISSN 1750-8649.Consultat el 7 de decembre de 2017.
- Ø Robert Bringhurst (2002). The Elements of Typographic Style, pàgines 270, 284. Per a referències tipogràfiques de «o barrada» ('slashed o').
Vore també
[editar | editar còdic]- Å
- Æ
- Œ
- Conjunt buit
- Vocal semicerrada anterior redonejada, el símbol del qual AFI és ø
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ø» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.