Arrova (símbol)

Erro al crear miniatura:

Arrova (símbol)

Erro al crear miniatura:

Arrova en el tipo de lletra Arial.

El símbol arrova', que es representa en el caràcter ', és un component fonamental de les direccions de correu electrònic, a on apareix com a senyal o marca de separació entre el nomene d'usuari i el nom del domini, utilisant el format usuarioproveedor.

S'utilisa també en variades aplicacions informàtiques, en distintes funcions, com per eixemple, per a denotar un conte d'usuari (usuari) en Twitter, Telegram, Instagram, Threads, YouTube, etc. Ademés s'utilisa com a símbol d'Internet per antonomàsia, inclús com pictograma en la señalética, per a indicar l'ubicació d'un cibercafé o d'un lloc en accés a la ret. Dins del còdic ASCII, es representa en el número 64.

El terme «un ánfora» prové del àrap الربع «arroba», que significa ‘la quarta part’ i s'utilisava en Espanya per a representar l'unitat de massa anomenada també arrova. En anglés es llig (ar-rubʿ) [æt] («@», ad o at), d'ahí el seu us en informàtica.

Orige i història

Símbol

Existixen diferents teories sobre les primeres utilisacions del símbol arrova. El diari The Guardian va publicar en 2000 que el professor de història de la ciència de l'Universitat La Sapienza, Giorgio Stabile, hauria donat en la prova del primer eixemple escrit de l'utilisació d'este símbol i que representaria «un ánfora» (antiga mida de capacitat). En la zona del mediterràneu, s'utilisaven en el sigle XVI unes vasijas d'argila per al transport i comerç de tot tipo d'aliments, sòlits (grans, cereals) i líquits (vi, per eixemple). La carta trobada està firmada per Francesco Lapiun, un mercader italià, qui la va enviar en l'any 1536, des de Sevilla a Roma. En la seua carta, important document històric que descriu la càrrega de tres barcos que han aplegat en mercaderia des d'Amèrica, Lapiun utilisa el símbol arrova per a referir-se a "ánfora" i explica la seua equivalència aixina:

...a on una de vi, que és 1/13 d'un barril, val 70 o 80 ducados.

L'orige del símbol «» no està completament clar, pero provablement siga una lligam, primer caligràfica i després tipogràfica, que representava en la tradició paleogràfica anglosaxona a la preposició llatina ad o, segons atres fonts, la conjunció at; en les diverses varietats de l'escritura gòtica cursiva castellana, i especialment en l'anomenada escritura processal representa al dígraf an.

El descobriment s'hauria fet en el marc de l'investigació per a una entrada enciclopèdica.

Atres historiadors marquen l'inici de l'us del símbol arrova en époques més primerenques. Per eixemple, el periodiste espanyol i especialiste en història medieval Jorge Romançada ho ha trobat en la Taula de Ariza (de 1448), en una entrada de blat en el Regne d'Aragó des de Castella, lo que provaria la seua utilisació ya a mitan del sigle XV. Segons indica l'autor, degut a que les fonts primàries medievals són molt fragmentarias, resulta molt difícil relacionar-les adequadament per a la seua interpretació. Per açò, de la seua troballa tampoc deuria concloure's que es tracta de «la primera aparició» del símbol arrova, sino senzillament de l'aparició més primerenca entre les que s'han documentat fins a la data.

En qualsevol cas, pot donar-se per provada l'utilisació del signe a partir dels sigles XV o XVI en distints llocs: en Itàlia (Florencia), en Espanya (Castella, Sevilla, Aragó i Catalunya), aixina com també en França.

Usos primerencs

Com a unitat de mida en Espanya, sense que conste l'inici de l'utilisació del símbol, està clar també que una arrova equivalia a la quarta part d'un quintal, és dir:

• 30 lliures (11,502 kg) en Castella.
• 32 lliures (10,4 kg) en Catalunya.
• 36 lliures (12,5 kg) en Aragó.

i es va utilisar, sobretot en documents contables, com a abreviatura de "a raó de".

Incorporació del símbol a màquines d'escriure i computadores

Va seguir sent un obscur caràcter de teclat fins a 1971, quan un programador nortamericà, Raymond Tomlinson, ho va afegir a la direcció del primer mensage de correu electrònic que es va enviar d'un ordenador a un atre.

Llavors, treballava per a Bolt, Beranek & Newman, una empresa tecnològica que estava desenrollant una ret de comunicacions per al Departament de Defensa d'Estats Units. El Sr. Tomlinson era responsable del servici de mensageria. Escrivia les direccions en còdic informàtic, que calia traduir a una forma de paraules que els demés poguérem entendre.

Independentment de l'orige, lo cert és que el símbol va aparéixer en 1885 en el teclat de la primera màquina d'escriure nortamericana d'àmplia difusió (la manufacturada per Underwood Typewriter Company) i després en unes atres que es varen distribuir profusament en els llocs més desenrollats del món a fins de l'en el sigle XIX. En el moment de la comercialisació de les primeres màquines, en anglés ya s'utilisava com a tongada de la preposició at en construccions com «100 psi  2000 rpm» (‘cent lliures per polzada quadrada «a» 2000 revolucions per minut’) i, principalment, també en documents contables en el significat de «a raó de» (at the rate of).

Desenroll i utilisació

Matemàtica i ingenieria

Durant bona part del començ i mitat de el XX, va anar un símbol usat en els llibres de text com a representació de l'àrea, especialment en llibres de matemàtica i ingenieria.

En la lliteratura científica i tècnica, sobretot en anglés, "" s'utilisa per a descriure les condicions en que les senyes són vàlides o una medició s'ha realisat. Per eixemple: la densitat de l'aigua salada pot llegir d= 1,050 g/cm³ 15 °C (lligga's "a" per a ""), la densitat d'un gas d= 0,150 g/L 20 °C, 1 bar, o el soroll d'un coche de 81 dB 80 km/h (velocitat).

Informàtica

Erro al crear miniatura:

Cartell del carrer "Arrova", en el Parc Científic Tecnològic de l'Universitat d'Alcalà.

Actualment l'utilisació més coneguda és la de les direccions de correu electrònic i atres servicis en llínea que usen el format usuariodominio. També esta relació deriva de que, en anglés, el símbol es llig at («a», «junt a» o «en») i per tant indica que l'usuari està hostajat «en» el servidor, en lloc de ser un mensage local.

En 1971, Ray Tomlinson, el programador informàtic nortamericà que va implementar el primer sistema de correu electrònic, buscava un símbol per a separar el nom de la persona del lloc a on estava. Pel seu us comercial, algunes de les primeres màquines d'escriure, desenrollades a partir de 1885 ya incloïen este signe (és el cas de l'Underwood, 1885 o la Lambert, 1902, abdós de fabricació nortamericana). El signe arrova estava també en el teclat del teletipo ASR-33 (Model-33 de Teletype Corporation). La seua idea era utilisar un símbol que estiguera en tots els teclats pero que no apareguera en els noms propis de les persones o empreses ni dels servidors. L'estava en els teclats pero no tenia utilitat alguna, per lo que no entrava en conflicte en res estipulat anteriorment. Tomlinson es va enviar a sí mateixa el primer mensage de correu electrònic, a modo de prova, des de la seua computadora PDP-10 a una atra màquina que físicament es trobava immediatament al costat de la seua. Va utilisar el símbol d'arrova, perque va ser la manera que va discórrer per a diferenciar els mensages locals dels remots. D'esta manera, entre l'identificació de l'usuari (remitent o destinatari) i el host servidor es necessitava un signe que els separara. També Tomlinson va elegir arrova perque ya s'usava en anglés en el significat de at, encara que més be en l'accepció de a o per (com en el cas dels preus: «10 unitats $1.95».

Esta va ser la primera direcció electrònica de l'història tal com les coneixem ara:

tomlinsonbbn-tenexa

El símbol també és usat en molts llenguages de programació, encara que en diverses funcions:

• En ALGOL 68 el símbol és una forma abreviada de la paraula clau at, la funció de la qual és la de canviar el llímit inferior d'una matriu. Per eixemple, arrayx[88] es referix a una matriu que comença en l'índex 88.
• En ActionScript és usat en l'anàlisis de XML com un prefix de cadena de text per a identificar atributs en contrast a elements fills.
• En C# senyala «cadenes lliterals» en les que no es varen usar caràcters d'escape i en les que dos comillas dobles seguides representen una comilla doble. Com a prefix també permet que s'usen paraules clau com a identificadors.
• En Forth és una paraula que torna el contingut de la direcció de memòria que es troba en la part superior de la pila de senyes.

Atres usos en informàtica han segut:

• Indicar la posició de la pantalla en que es va a escriure (en alguns dialectes de BASIC, PRINT llínea,columna; en Clipper, llínea,columna SAY).

• En Lotus 1-2-3, l'arrova era el prefix de les funcions matemàtiques (per eixemple, "MOD" era l'equivalent de el "MOD" de Excel).
• En DOS i en la consola de comandos de Windows, les instruccions prefixades en una arrova (típicament, "ECHO OFF") no es mostren en pantalla).
• En bash, el caràcter és tractat com un comodí que s'expandix de manera especial.
• En Twitter i en atres rets socials, l'arrova és el prefix (en lloc del sufix) del nom d'un usuari.

Construcció i dibuix tècnic

També s'utilisa en la construcció i en alguns sistemes de disseny i dibuix tècnic molt coneguts, com AutoCAD, a on denota coordenades relatives (cartesianas o polars).

Llenguage no sexiste

Artícul principal → Neutralitat de gènero en espanyol.

Des de finals de el XX, per l'auge de l'us del llenguage no sexiste, es va estendre la costum de fer explícita l'alusió a hòmens i dònes quan s'utilisen substantius o adjectius que es referixen a persones en lloc d'utilisar el masculí com gènero no marcat, com recomana la Real Acadèmia Espanyola:

Els alumnes i les alumnes d'esta classe varen guanyar el concurs de bellea.

En l'objectiu de economizar dit us del llenguage, en un principi es va estendre l'us del símbol de l'arrova () en espanyol com a recurs gràfic per a integrar en una sola paraula les formes masculina i femenina del sustantiu, ya que este signe inclouria en el seu traç les vocals a i o:

Ls alumns d'esta classe varen guanyar el concurs de bellea.

L'ocupació de l'arrova per a integrar en una sola paraula les formes masculina i femenina del sustantiu es va popularisar en contexts informals, pero també es va fer molt freqüent en publicacions d'organisacions feministes (partits polítics d'esquerres, moviments associatius, prensa jove) i inclús ha segut amprat en algunes campanyes institucionals.Plantilla:Quin La seua extensió per part dels partits polítics està implicat també per voler prendre un aire de modernitat i de progressisme.

Posteriorment, a lo llarc de les primeres décades de el XXI, varen sorgir atres alternatives:

• La lletra x o l'asterisc, motivats per a deixar palés que la sexualitat humana no inclou únicament les opcions masculí i femení, sino una gran varietat d'opcions (vegen-se, per eixemple, els artículs transexualidad i transgénero).
• La lletra i, per a evitar l'us de símbols no pronunciables.

La Real Acadèmia Espanyola (RAE) no admet cap d'estes opcions per varis motius:

• En els sustantius que designen sers animats, el masculí gramatical no s'ampra solament per a referir-se als individus de sexe masculí, sino que és el gènero no marcat utilisat per a designar a tots els individus de l'espècie, sense distinció de sexe. Tal us del gènero gramatical masculí no denota intenció discriminatòria alguna, sino l'aplicació de la llei llingüística de l'economia expressiva. També, debido a ello, la RAE s'opon a desdoblament com «els usuaris i les usuàries» i atres alternatives com «les persones usuàries» en considerar estes construccions forçades i artificiosas.

• Únicament es precisa de l'us dels dos gèneros quan l'oposició de sexes és un factor rellevant en el context:

La proporció d'alumnes i alumnes en les universitats s'ha invertit en els últims anys.

Diccionari panhispánico de dubtes

• Igualment, este us de «» o de «x» dona lloc a paraules impossibles de llegir, ya que l'arrova no té una pronunciació més allà del seu nom i la «x» dona lloc a combinacions de lletres antinaturals en espanyol; ademés de que abdós opcions impedixen la correcta llectura en llectors de pantalla per a persones en discapacitat visual.