&
El signe et (&) és una lligam de la conjunció copulativa llatina «et», que a la seua volta equival a les conjuncions espanyoles «i», «i» o el desusado «et».[1] En l'àmbit de l'informàtica, és habitual referir-se a ell pel seu nom en anglés «protected_title_2».
ya que la conjunció copulativa és una de les paraules més freqüents d'un text, lligam d'esta són freqüents en moltes escritures, per això, en l'escritura llatina manuscrita de l'antiguetat (la cursiva romana) ya s'observen lligam de «et». Et apareix en una forma similar a la que coneixem actualment en l'escritura carolingia. En el advenimiento de l'escritura gòtica, este estil de et deixaria d'utilisar-se en favor del cridat et tironiano (⁊), un caràcter en una gruixa encara més reduït. En la renaixença i en l'imprenta el signe et va ser recuperat en les obres escrites en lletra humanística i va ser molt usat en texts en llatí, en francés (a on la conjunció és et, de la mateixa manera que en llatí) i en anglés (per influència francesa). No s'usava tant en atres idiomes com a espanyol, italià o portugués en els que la conjunció copulativa requerix una sola lletra. El seu equivalent grec és una lligam que s'expressa en el caràcter kai (ϗ).
Denominació
[editar | editar còdic]El nom del signe és «et» segons recomana la RAE.[2]
Este signe també és conegut pel seu nom en anglés ampersand, provinent a la seua volta de l'expressió and per es and, és dir, «i per sí mateix 'protected_title_6'», cita requerida
Història
[editar | editar còdic]
1-3, cursivas romanes dels sigles Plantilla:SIGLO-Plantilla:SIGLO
4-5, minúscules medievals dels sigles Plantilla:SIGLO-Plantilla:SIGLO
6, minúscula carolingia, Plantilla:SIGLO.
El et es remonta a el I i a l'antiga escritura cursiva romana, en la que les lletres I i T ocasionalment varen ser escrites juntes per a formar una lligam tipogràfica. (Figura 1. Evolució del et.)[3] Per a el XI estava ben desenrollada, particularment en la forma uncial, escritura insular i minúscula carolingia. Els calígrafos varen fer un extensiu us del et, ya que la condensació d'una paraula en una sola lletra facilitava el seu treball. Durant aquell temps, es va desenrollar una versió molt més comprimida del et.
Vore també
[editar | editar còdic]- Et tironiano: ⁊, una atra forma d'escriure «et» que no deu confondre's
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «et | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «Apèndix 4: Llista de símbols o signes no alfabetizables». Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 12 de setembre de 2020.
- ↑ Jan Tschichold: "Formenwandlung der et-Zeichen."
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «&» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.