Escritura insular
La caligrafia o escritura insular va ser un sistema d'escritura migeval que es va originar en Irlanda; es va estendre a l'Anglaterra anglosaxona i l'Europa continental baix l'influència del cristianisme irlandés. Els misionero irlandesos varen dur l'escritura a Europa continental, a on varen fundar monasteris com Bobbio. Les escritures també es varen utilisar en monasteris com Fulda, que varen ser influenciats per misionero anglesos. Estan associats en l'art insular, del com la majoria dels eixemples que es conserven són manuscrits allumenats. Va influir molt en l'ortografia irlandesa i les escritures gaèliques modernes en l'escritura a mà i els tipos de lletra.
L'escritura insular comprén una família diversa d'escritures que s'utilisen per a diferents funcions. En la part superior de la jerarquia estava el semiuncial insular (o «mayúscula insular»), utilisat per a documents importants i texts sagrats. l'uncial complet, en una versió anomenada «uncial anglés», es va utilisar en alguns centres anglesos. Després, «en orde descendent de formalitat i major velocitat d'escritura» va aplegar el «set minúscul», «minúscula cursiva» i «minúscula actual». Estos es varen utilisar per a texts no bíblics, cartes, registres contables, notes i tots els demés tipos de documents escrits.
Orige
Les escritures es varen desenrollar en Irlanda en el VII i es varen utilisar fins al XIX, encara que el seu periodo més floreciente va estar entre 600 i 850. Estaven estretament relacionats en els caligrafia uncial i semiuncial, les seues influències immediates; el grau més alt d'escritura insular és la mayúscula insular mig uncial, que es deriva estretament de la mateixa escritura continental.
Apariència
Les obres escrites en escritures insulars solen utilisar lletres inicials grans rodejades de punts de tinta roja (encara que açò també es done en atres escritures escrites en Irlanda i Anglaterra). Les lletres que seguixen una inicial gran al començ d'un paràgraf o secció a sovint disminuïxen gradualment de tamany a mida que s'escriuen en una llínea o una pàgina, fins que s'alcança el tamany normal, lo que es denomina efecte diminuendo i és una distintiva innovació insular, que més vesprada va influir en l'estil d'allumenament continental. Les lletres en ascendents (b, d, h, l, etcétera) s'escriuen en tapes triangulars o en forma de falca. Els arcs de cartes, tals com a b, d, p, i q són molt amplis. L'escritura usa moltes lligam i té moltes abreviatures de amanuense úniques, junt en molts préstams de notes tironianas.
L'escritura insular es va estendre a Anglaterra per la missió hiberno-escocesa; anteriorment, l'escritura uncial havia segut duta a Anglaterra per Agustín de Canterbury. Les influències d'abdós escritures varen produir el sistema insular d'escritura. Dins d'este sistema, el paleógrafo Julian Brown va identificar cinc graus, en formalitat decreixent:
- Insular semiuncial, o A Companion to Medieval Poetry: la més formal; es va reservar per a rúbriques (direccions resaltades) i atres exhibicions despuix de el IX.[1]
- Minúscula híbrida insular: la més formal de les minúscules, va aplegar a usar-se per als llibres formals de l'iglésia quan va disminuir l'us de la «mayúscula irlandesa».[1]
- Conjunt insular minúscul
- Minúscula cursiva insular
- Minúscula corrent insular: la menys formal;[2] caligrafía ací significa 'ràpit'.[3]
Brown també ha postulat dos fases de desenroll per a esta escritura, la Fase II sent principalment influenciada per eixemples romans unciales, desenrollats en Wearmouth-Jarrow i tipificats pels Evangelis de Lindisfarne.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Saunders, Corinne (2010). A Companion to Medieval Poetry, John Wiley & Sons, p. 52. ISBN 978-1-4443-1910-1.
- ↑ Michael Lapidge; John Blair, {{{nom2}}}; Simon Keynes, {{{nom3}}}; Donald Scragg, {{{nom4}}} (2013). The Wiley-Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England, John Wiley & Sons, p. 423. ISBN 978-1-118-31609-2.: Entry "Script, Anglo-Saxon"
- ↑ Plantilla:OED (definition caligrafía.)
- ↑ Brown (1993). J. Bately (ed.). A Palaeographer's View. Selected Writings of Julian Brown., London: Harvey Miller Publishers.
Bibliografia
- O'Neill, Timothy. La mà irlandesa: escrigues i els seus manuscrits des dels primers temps. Cork: Cork University Press, 2014.ISBN 978-1-7820-5092-6
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura insular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.