Caligrafia uncial
La caligrafia uncial (del llatí unciālis, ‘d'una polzada’) és un tipo d'escritura en el que tot el text s'escrivia en lletres mayúscules, prenent «mayúscula» en el seu sentit paleogràfic, és dir, un tipo de lletra que queda determinat per dos llínees paraleles horisontals (la minúscula requerix quatre). Va ser d'us comú entre els sigles III i VII, principalment per escrigues llatins i grecs. Des del VIII i fins al XIII este tipo d'escritura es va utilisar a sovint en títuls i lletres capitals.
Nom
Du el nom de uncial per un error de comprensió d'un text de sant Jerónimo,[1] a on parla —referint-se a unes lletres capitals— de litterae unciales.[2] Ya que les lletres característiques d'esta caligrafia són l'A, la D, l'I i la M, alguns autors han propost cridar-la Escritura ADEM.[3]
Orige
És provable que la primera escritura uncial s'haja desenrollat a partir de l'última caligrafia romana cursiva antiga. Es va amprar particularment per a escriure i copiar texts cristians. Es creu que les característiques més pròpies d'este tipo d'escritura es deguen a algun mestre d'escritura africà,[4] encara que també és possible que provinga del món jurídic romà, que a partir del II havia desenrollat una forma particular d'escritura.[5]
Vore també
Notes i bibliografia
- ↑ Cf. Prefacio al llibre de Job (PL 28, 1142).
- ↑ Cf. P. Mayvert, Uncial Letters: Jerome's Meaning of the Term, en The Journal of Theological Studies (1983) 185-188.
- ↑ Cf. B. L. Ullman, Ancient Writing and its Influence, New York 1932, p. 64.
- ↑ Cf. A. Petrucci, Breu storia della scrittura llatina, Roma 2006, p. 64.
- ↑ Cf. J. O. Tjäder, Der Ursprung der Unzialschrift, en Basler Zeitschrift für Geschichte und Altertumskunde 74 (1974), pp. 9-40.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caligrafía uncial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.