Àrap palestí

El àrap palestí és un dialecte del subgrup àrap llevantí parlat pels palestins, ciutadans àraps d'Israel i alguns jordans. Les varietats rurals d'este dialecte presenten vàries característiques distintives, particularment la pronunciació de qaf com kaf, que els distinguixen d'atres varietats del àrap. Els dialectes urbans palestins s'assemblen més al dialecte àrap llevantí del nort, que és la forma parlada de l'àrap de Síria i el Líban.

Diferències en atres formes d'àrap llevantí

Existixen diferències notables entre l'àrap palestí i atres formes d'àrap llevantí com l'àrap siri i l'àrap libanés. No obstant, cap d'estos és invariable, donades les diferències dins del propi dialecte àrap palestí.

Una característica típica dels dialectes palestins és la freqüent existència de lo' com una vocal en l'imperfecte en verps en hamza inicial. Per eixemple, en Fuṣḥa l'imperfecte de اكل ʔakala 'menjar' és آكل ʔākulu; l'equivalent comú en dialecte palestí és: بوكل bōkel. (El prefix b marca el present d'indicatiu.) Aixina, en Galilea, l'expressió verbal coloquial "estic menjant" o "yo com" és ʔana bōkel, en lloc de ʔana bākəl usat en el dialecte siri. Els beduinos del sur diuen ʔana bākul.

L'àrap de Palestina també compartix algunes característiques en el d'Egipte, que ho diferencien dels dialectes del nort del Llevant:

• En el vocabulari: La preposició 'com' es diu زي zayy en algunes regions de Palestina i en Egipte. No obstant, مثل mitl, que es troba en àrap siri i libanés, és també usat en Palestina i atres regions.
• En gramàtica: Tant en els dialectes de Palestina (llevat el dels palestins beduinos) com en els dialectes d'Egipte, el típic sufix (ش -sh, IPA: /ʃ/) ademés de la negació /ma/ formen el negatiu dels verps i preposicions pseudo-verbals.

Subdialectes de l'àrap palestí

L'àrap palestí es dividix en tres grups:

• Palestí urbà,
• Palestí rural,
• Palestí beduino.

D'ells, el dialecte urbà és el més propenc a l'àrap del nort del Llevant, és dir de Síria i el Líban; en menor medida el dialecte de la població rural.

Pel contrari, el dialecte beduino està més prop de les varietats d'àrap parlades en Aràbia. Açò reflectix el fet de que els beduinos són més semblats als àraps en cultura i costums, la qual cosa ha dut a pensar que els seus antepassats varen aplegar de fòra de Palestina/Israel. Pel contrari, els palestins autòctons descendixen majoritàriament dels antics pobladors de la Palestina de l'Antiguetat.

Diferències notables en les varietats d'àrap palestí són els següents:

• La pronunciació del' qaf servix com un lema paràgraf distinguir Els Tres Principals dialectes Palestins: es convertix en un pausa glotal en la majoria de les ciutats, un faríngees k '"en els pobles més menuts i el camp, en algunes zones (no faríngees) k i g en l'extrem sur i entre els beduinos altaveus. En una série de llogarets de la Galilea (per eixemple, Maghar), especialment pero no solament entre els drusos, el' qaf realment es pronuncia' qaf com en l'àrap clàssic.
• En els dialectes a on' qaf es pronuncia com a k, un verdader' Kāf es pronuncia a sovint / tʃ /, com en alguns dialectes del Golf Àrap. Açò generalment és una característica del més conservador idiolecte s. Esta pronunciació de' Kāf també ocorre en el nort de Cisjordània, i les àrees poblades adjacents palestines en Israel, conegudes com " el triàngul". Esta pronunciació és a sovint estigmatizada pels Palestins i alguns parracs urbans que s'abstenen d'aquella pronunciació.
• Ademés, una femenina sufix, un lloc de la més comuna d'Alce i o i, està prou estés, sobretot en el sur de la zona. No obstant, l'opció "-i" o alguna cosa semblat es troba en us en el "triàngul".

• Un atre interessant sub-dialèctica marcador és la paraula usada per a la preposició "ací". El dialecte urbà a favor de "carinyo". Els beduinos del Negev, en canvi, tendixen a usar "hiniyye" o inclús "hiniyante".
• En el Negev, el SH-forma no s'usa en la negació del passat o del present. En canvi, el dialecte beduino utilisa només el "ma" de partícules de negar.

En general, els dialectes rurals són alguna cosa estigmatizados i les pronunciacions urbanes estan guanyant terreny, com és el cas en atres grups de dialectes àraps. En canvi, l'us del dialecte beduino seguix sent prou comú, inclús entre els beduinos en estudis universitaris. Per això, un fenomen similar a la desaparició de la /tʃ/ per al kāf que s'observa en el "triàngul" encara no s'ha vist en el Negev. Este no és el cas, no obstant, en els beduinos del Negev que es varen mudar a Lod i Ramala en la década de 1960 i mostren més tendència a adoptar un dialecte estàndar urbà.

Per una atra part, en Israel viuen famílies d'orige libanés i siri que encara parlen en el seu dialecte d'orige, o en un idiolecte que en part s'assimila a l'àrap palestí, mantenint algunes característiques del dialecte d'orige.

Atres diferències de l'àrap estàndart modern/àrap clàssic

Pronom relatiu

Com en la majoria de les formes d'àrap coloquial, els marcadors de la clàusula AES الذي، التي، اللذان، اللتان، الذين i اللاتي són substituïts per la forma simple إللي

Indicació del Complement Directe en preposició + pronom sufijado

La partícula li- s'ha fusionat en la raïl anterior com un indicador d'un objecte indirecte. Per lo tant qultu lahû (àrap estàndart modern) és expressat com 'ultillo, qultillo o kultillo i Katabtu lahâ (àrap estàndart modern) és traduït en àrap palestí com Katabtilha.

Interrogativos

MSA	Àrap Palestí	Espanyol
لماذا Limādhā	ليش Lesh	¿Per qué?
ماذا mādhā	ايش aish, شو shū	¿Qué?
كيف Kayfa	كيف Kīf, چيف chīf, كنف kinf	¿Cóm?
متى matā	إيمتى īmtā, إيمتين īmtīn	¿Quàn?
اين aina	وين wain	¿On?
من man	مين mīn	¿Quí?

Referències

• P. Behnstedt, Wolfdietrich Fischer i Otto Jastrow, Handbuch der Arabischen Dialekte. 2nd ed. Wiesbaden: Harrassowitz 1980 (ISBN 3-447-02039-3)
• Haim Blanc, Studies in North Palestinian Arabic: linguistic inquiries among the Druzes of Western Galilee and Mt. Carmel. Oriental notes and studies, no. 4. Jerusalem: Typ. Central Press 1953.
• J. Blau, "Syntax dones palästinensischen Bauerndialektes von Bir-Zet: auf Grund der Volkserzählungen aus Palastina von Hans Schmidt und Paul Kahle". Walldorf-Hessen: Verlag für Orientkunde H. Vorndran 1960.
• J. Cantineau, "Remarques sur els parlés de sédentaires syro-libano-palestiniens", en: Bulletin de la Société de Linguistique de Paris 40 (1938), pp. 80-89.
• R. L. Cleveland, "Notes on an Arabic Dialect of Southern Palestine", en: Bulletin of the American Society of Oriental Research 185 (1967), pp. 43-57.
• Olivier Durand, Grammatica vaig donar arabo palestinese: il dialetto vaig donar Gerusalemme, Roma: Università vaig donar Roma La Sapienza 1996.
• Yohanan Elihai, Dictionnaire de l’arabe parle palestinien: francais-arabe. Jerusalem: Typ. Yanetz 1973.
• Yohanan Elihai, The olive tree dictionary: a transliterated dictionary of conversational Eastern Arabic (Palestinian). Washington, DC: Kidron Pub. 2004 (ISBN 0-9759726-0-X)
• Elias N. Haddad, "Manual of Palestinian Arabic". Jerusalem: Syrisches Weisenhaus 1909.
• Moin Halloun, A Practical Dictionary of the Standard Dialect Spoken in Palestine. Universitat de Belén 2000.
• Moin Halloun, Spoken Arabic for Foreigners. An Introduction to the Palestinian Dialect. Vol. 1 & 2. Jerusalem 2003.
• Arye Levin, A Grammar of the Arabic Dialect of Jerusalem [en hebreu]. Jerusalem: Magnes Press 1994 (ISBN 965-223-878-3)
• M. Piamenta, Studies in the Syntax of Palestinian Arabic. Jerusalem 1966.

• Frank A. Rulle and Majed F. Sa'ed, Eastern Arabic: an introduction to the spoken Arabic of Palestine, Syria and Lebanon. Beirut: Khayat's 1960.
• Frank A. Rulle, Eastern Arabic-English, English-Eastern Arabic: dictionary and phrasebook for the spoken Arabic of Jordan, Lebanon, Palestine/Israel and Syria. Nova York: Hippocrene Books 1998 (ISBN 0-7818-0685-2)
• H. Schmidt & P. E. Kahle, "Volkserzählungen aus Palaestina, gesammelt bei donen Bauern von Bir-Zet". Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht 1918.
• Kimary N. Shahin, Palestinian Rural Arabic (Abu Shusha dialect). Segona edició. Universitat de Columbia Britànica. LINCOM Europa, 2000 (ISBN 3-89586-960-0)