Idioma malayo
El malayo és un idioma (o un conjunt d'idiomes) oral i escrit empleat principalment en el surest d'Àsia, conegut localment com bahasa melayu. El indonesi (bahasa indonèsia) és una varietat de malayo normalisada i aprovada com a idioma oficial en Indonèsia, de la mateixa manera que el malasio (bahasa malaysia) és la varietat de malayo normalisada i un idioma oficial en Malàsia, Singapur i Brunei.
Distribució geogràfica i denominacions
[editar | editar còdic]És una llengua austronesia parlada pels malayos, oriunts de la península de Malaca, Malàsia, la península malaya en el sur de Tailàndia, Singapur, Sumatra de l'est central, les illes de Riau, parts de la costa de Borneo i igual en els Països Baixos. És el idioma oficial de Malàsia, Brunei i una dels quatre oficials de Singapur. En una forma llaugerament diferent coneguda com «indonesi» és també la llengua oficial d'Indonèsia. També s'utilisa com a idioma de treball en Timor Oriental. És molt similar a l'indonesi. L'estàndart normatiu del malayo, segons lo convingut per Indonèsia, Malàsia i Brunei, és el bahasa riau, la forma parlada al sur de les illes de Riau de Singapur, considerat elloc de naiximent de la llengua malaya. En Malàsia, este idioma es coneix com bahasa melayu o bahasa malasia, que significa «idioma malaya». L'últim terme, introduït en la llei de llengua nacional de 1967, era el més comú fins als anys 1990, quan la majoria dels acadèmics i els oficials del govern varen reprendre l'us del nom en la versió malaya de la constitució federal. Segons l'artícul 152 de la constitució federal, el bahasa melayu és la llengua oficial de Malàsia. En independisar-se, Indonèsia va adoptar com a llengua nacional una forma de malayo que es va denominar bahasa indonèsia i, encara que existix un grau gran d'inteligibilitat mútua, l'indonesi és distint en algunes formes al malayo parlat de Malàsia. En Singapur i Brunei es coneix simplement com malayo o bahasa melayu. No obstant, molts dialectes malayos no són mútuament inteligibles entre sí; per eixemple, la pronunciació del kelantanés és difícil, inclús per a alguns malayos, mentres que l'indonesi tendix a tindre moltes paraules úniques que seran desconegudes per als parlants malayos. La llengua parlada en Peranakan (el chinenc dels estrets, un híbrit de colon chinencs de la dinastia de Ming i malayos locals) es consideraria com l'únic patois malayo i el dialecte chinenc d'Hokkien, que es parla sobretot a l'interior dels estrets de Penang i de Malaca. L'us d'esta llengua està decaent, especialment cap a l'exterior, si be seguix sent d'us general en Malàsia.
Us
[editar | editar còdic]L'alcanç de l'us del malayo en estos països varia en funció de diferències històriques i culturals. Es va convertir en l'únic idioma oficial de Malàsia en 1968, encara que el anglés s'utilisa molt, especialment entre les minories chinenca i hindú i per la seua importància com llengua internacional per als negocis. La situació en Brunei és similar. El indonesi s'ha convertit en una exitosa lingua franca per a les desperdigolades illes i grups ètnics del país, gràcies també a que la llengua colonial —el neerlandés— ya no es parla. El grau d'us del malayo en estos països varia depenent de circumstàncies històriques i culturals. El bahasa melayu és la llengua nacional en Malàsia segons l'artícul 152 de la Constitució malasia, i es va convertir en l'idioma oficial únic en Malàsia occidental en 1968, i en Malàsia de l'est gradualment a partir de 1974. L'anglés continua, no obstant, sent àmpliament utilisat en camps professionals i comercials i en les corts superiors. Unes atres idiomes de la minoria són també d'us general per les minories ètniques grans del país. La situació en Brunei és similar a la de Malàsia. En Singapur, el malayo era històricament la lingua franca entre la gent de diverses races i nacionalitats. Encara que açò ha dut en gran part a anglés, el malayo encara conserva l'estatus d'idioma nacional i l'himne nacional, Majulah Singapura, està enterament en malayo. La majoria dels residents de les tres províncies situades en l'extrem sur de Tailàndia –una regió que, en la seua major part, va pertànyer a un antic sultanato malayo cridat Pattani– parlen un dialecte de malayo similar al malayo de Kelantan, encara que la llengua no té cap estatus o reconeiximent oficial. Pel contacte anterior en les Filipines, les paraules malayas s'han desenrollat i integrat en el tagalo i atres idiomes filipins: hati del dalam (condolença), luwalhati (glòria), hari del tengah (migdia), sedap (deliciós). Pel contrari, l'indonesi s'ha convertit en èxit en la lingua franca per a les seues illes dispars i els grups ètnics, en part perque la llengua colonial, neerlandés, no es parlava més comunament (en Timor-Leste de l'est, que va ser governat com a província d'Indonèsia a partir de 1976 a 1999, l'indonesi es parla i es reconeix extensament baix la seua constitució com a “llengua de funcionament”). L'estructura del malayo és SVO: primer es coloca el sustantiu, despuix el verp i finalment el complement directe.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Classificació i idiomes relacionats
[editar | editar còdic]El malayo pertany a la família d'idiomes austronesios, que inclou idiomes del surest asiàtic i d'illes del Pacífic occidental, en un número més chicotet en Àsia continental. El malgache és una excepció a la zona bàsica, i és, a la seua volta, l'idioma oficial de Madagascar. El malayo pertany a la branca malayo-polinésica de la família, que es subdivide en el núcleu hesperonesio i malayo-polinesio. Entre els idiomes més propencs estan: el javanés, el achenés, el chamorro i el paluano (Palaos), gilbertino, nauruano, hawaiano, samoano, maorí, tahitiano, tongano i tuvaluano; si be les llengües són mútuament ininteligibles, tenen moltes coses en comuna. Moltes raïls es conserven sense alteracions del passat comú, el austronesio. Hi ha molts cognados en elèxic de parentesc, salut, parts del cos i animals de la regió. En els números, les diferències són prou notables.
Diferències entre el malayo i l'indonesi
[editar | editar còdic]Les diferències entre el malayo i el indonesi són comparables a les existents entre el espanyol d'Espanya i el d'Amèrica. Abdós són mútuament inteligibles, encara en certes diferències en ortografia i vocabulari.
Préstams
[editar | editar còdic]El malayo ha pres molts térmens del àrap (en especial, térmens religiosos), sánscrito, portugués, neerlandés, alguns dialectes chinencs i, més recentment, del anglés (en especial, térmens científics i tecnològics). Alguns eixemples són:
- bahasa - idioma (del sánscrito)
- bomba - brigada de bombers (del portugués bomba)
- buku - llibre (de l'anglés book i el neerlandés boek)
- dunia - món (de l'àrap dunya)
- gereja - iglésia (del portugués igreja)
- debades - debades (del portugués i neerlandés)
- kantor - oficina ( del neerlandés kantor)
- keju - formage (del portugués queijo)
- komputer - ordenador (de l'anglés computer)
- limau - llima (del portugués limão)
- mentega - sagí (del portugués manteiga)
- roti - pa (del sánscrito)
- sharia - llei islàmica (de l'àrap)
- sistem - sistema (de l'anglés system)
- sains - ciència (de l'anglés science)
- wanita - dòna (del sánscrito वनिता, vanitā)
- Oren - taronja (de l'anglés orange)
La paraula d'orige malayo més coneguda en espanyol és 'orangutà' (de orang hutan 'home de la selva').
Expressions simples en malayo
[editar | editar còdic]- Selamat datang - Benvingut
- Terima kasih - Gràcies
- Selamat pagi (des de l'amanecer fins a les 11:00) - Bon dia
- Selamat tengahari (des de les 11:00 fins a les 13:00) - Bon migdia
- Selamat petang (des de les 13:00 fins a l'anochecer) - Bona vesprada
- Selamat malam (des de l'ocàs en avant) - Bona nit
- Jumpa lagi - Hasta la vista
- Apa khabar? - ¿Cóm està?
- Baik - Ben
Numeros
[editar | editar còdic]- 1 Satu - Un
- 2 Dua - Dos
- 3 Tiga - Tres
- 4 Empat - Quatre
- 5 Llima - Cinc
- 6 Enam - Sis
- 7 Tujuh - Sèt
- 8 Lapan - Huit
- 9 Sembilan - Nou
- 10 Sepuluh - Dèu
Influència d'idiomes estrangers
[editar | editar còdic]La llengua malaya va absorbir moltes llengües estrangeres com el sánscrito, l'anglés, el neerlandés, el javanés, l'àrap, etc.
Influència del sánscrito
[editar | editar còdic]El sánscrito, llengua intermija del hinduisme i el budisme, ha influït enormement en la llengua malaya quan esta es trobava en l'etapa antiga, és dir, en l'etapa anterior a que la llengua malaya alcançara l'edat clàssica en l'época del Kesultanan Melayu Melaka a on la llengua malaya havia experimentat l'Edat Antiga entre el VII i el XIII. Es poden detectar proves de l'influència del sánscrito en la llengua antiga en les pedres inscrites que va deixar el Regne Srivijaya. Sobre les proves de l'antiga llengua malaya, hi ha quatre pedres inscrites importants, a saber, les que es troben en:
- Kedukan Bukit, Palembang (683 d. C.)
- Talang Tuwo, Palembang (684 d. C.)
- Kota Kapur, illa de Bangka (686 d. C.)
- Karang Brahi, Meringi, riu dalt de Jambi (686 d. C.). Ademés de ser un factor secundari, el factor d'esplendor també és un factor que impulsa el préstam dellenguage de la llengua sánscrita. Este préstam es deu a que el sánscrito era una llengua que es considerava una llengua "altíssima" en l'antiguetat. L'us quotidià del sánscrito s'ha convertit en una forma d'alcançar l'esplendor. Esta situació, en particular, va causar el préstam de paraules que ya existien en l'idioma malayo original, pero també va ser reemplaçat pel sánscrito, ya que tal volta es va considerar més adequat, més suau de sò o simplement perque se suponia que era més "alt" degut a que el sánscrito era l'idioma del mestrage. En la llengua malaya hi ha 677 paraules que procedixen del sánscrito. A continuació es mostren alguns eixemples de paraules que es presten en el malayo:
| Sánscrito | Malayo | en escritura Jawi | espanyol |
|---|---|---|---|
| bhasa | bahasa | بهاس | idioma |
| malaiu | Melayu | ملايو | malayo |
| akasa | angkasa | اڠكاس | espai |
| samudhara | samudera | سامودرا | oceà |
| maha | maha | مها | rei |
| rajha | raja | راج | terra |
| bhumi | bumi | بومي | fill |
| putra | putera | ڤوترا | país |
| nagara | negara | نڬارا | estat |
| nagari | negeri | نڬري | religió |
| agama | agama | اڬام | sifres |
| anka | angka | اڠک | llegir |
| vaca | baca | باچ | feliç |
| bhagya | bahagia | بهاڬيا | nació |
| vamsa | bangsa | بڠسا | joventut |
| balya | belia | بليا | notícies |
| varta | berita | بريتا | ment |
| buddhi | budi | بودي | llum |
| chaya | cahaya | چهاي | llum |
| cakra | cakra | چقرا | chakra |
| dosa | dosa | دوسا | pecat |
| dukkha | duka | دوک | trist |
| deva | dewa | ديوا | deu |
| rupa | rupa | روڤا | apariència |
| samsara | sengsara | سڠسارا | miserable |
| maharani | maharani | مهاراني | emperatriu |
Influència del javanés
[editar | editar còdic]El javanés i el malayo són dos idiomes serumpun. Abdós pertanyen a la família de llengües indonesas. Hi ha dos factors principals en la difusió de l'influència de Java en l'idioma Malayo, a saber:
- Influència a través de la difusió d'històries de panji
- Impacte a través de l'interacció social i econòmica
L'història és una espècie d'història que prové de Java. Sobre els germans i germanes. Esta història té moltes versions, i es pot rastrejar en tot el país fins a en Camboya. La migració de la gent de Java a la terra de Malàsia ha ocorregut des de l'época de l'Alta Malàsia. Els habitants de la ciutat, en la seua majoria judeus, viuen en ciutats i pobles propencs. No obstant, la migració dels habitants de Java a la Terra de Malàsia significativa va començar a principis d'el XIX. I en la terra de Judá, i en les ciutats i pobles de la terra. La trobada de persones locals que parlen el malayo en immigrants de Java que parlen en l'idioma de Java ha causat que els elements del javanés es desplaçaren al malayo. No obstant, cal tindre en conte que les paraules de préstam de Java es troben en l'idioma malayo de forma remota i no es difonen àmpliament. Es diu que va ser absorbit en el Malayo per la migració de persones de Java que encara conserven el seu idioma i no dominen el verdader patrimoni de Malayo.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Yohanni Johns: Bahasa Indonèsia – Introduction to Indonesian Language and Culture. Periplus, London 1987, 1990. ISBN 0-945971-56-7
- Frank D. Wickl: Dones Klassifikatorensystem der Bahasa Indonèsia. Abera, Hamburg 1996. ISBN 3-934376-02-9
- Adelaar, K. Alexander (21 de agost 2004). “Where does Malay menja from? Twenty years of discussions about homeland, migrations and classifications”. Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde 160 (1): 1–30. doi:.
- B., C. O.. “Corrigenda and Addenda: A Chinese Vocabulary of Malacca Malay Words and Phrases Collected between A. D. 1403 and 1511 (?)”. Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London 10 (1).
- (2013) google. com/books? id=dxwiAwAAQBAJ&pg=PA366 Classical Civilizations of South-East Àsia, Oxford: Routledge. ISBN 978-1-136-84879-7.
- “A Chinese Vocabulary of Malacca Malay Words and Phrases Collected between A. D. 1403 and 1511 (?)” . Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London 6 (3): 715–749. doi:.
- Wilkinson, Richard James (1901–1903). lib. umich. edu/g/genpub/AEG2034.0001.001? rgn=main;view=toc A Malay-English Dictionary, Singapore: Kelly & Walsh.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Idioma malayo en el Viccionari. Erro al crear miniatura: Idioma malayo en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma malayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.