Anar al contingut

Idioma nauruano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Portal associat


El nauruano (autoglotónimo dorerin Naoero) és un idioma parlat en la menuda illa de Nauru, país insular ubicat en l'oceà Pacífic. El número estimat de parlants era de 9356 en 2013,[1] la majoria de la població nauruana. Casi tots els parlants són bilingües del anglés.

Forma part dels llengües micronesias i en concret de la família austronesia.

Fonologia

[editar | editar còdic]

Consonants

[editar | editar còdic]

El nauruano té de 16 a 17 fonema consonàntics. Esta llengua establix contrast fonémico entre consonante labials velarizades i palatalizades. La velarisació no és aparent abans de les vocals posteriors llargues i la palatalisació no és aparentment abans de les vocals anteriors no obertes.[2]

Fonema consonàntics[3]
Bilabial Dental Dorsal
Palatalizada Velarizada Palatal Post-velar Labial
Nassal n ŋ (ŋʷ)
Oclusiva Sorda t k
Sonora d ɡ ɡʷ
Fricativa r ʝ (ɣʷ)
Aproximante j w
Rótica r rʲ

Les oclusivas sordes són geminades i les nassals també tenen contrast en llongitut.[4] Les consonante oclusivas dentals /t/ i /d/ es convertixen en [tʃ][dʒ] respectivament abans de les vocals anteriors tancades.

Les aproximantes es fan fricatives en "pronunciació emfàtica." Geoffrey S. Nathan les transcribe com a {j} i {w} pero també remarca que fan contrast en els alòfons no silàbics de les vocals tancades.

Depenent de l'émfasis, /r/ pot ser una ona o trinat. La naturalea fonètica exacta de /rʲ/ és desconeguda. Nathan la transcribe com ⟨r̵⟩ i especula que pot comportar-se com les consonante palatalizades i ser parcialment sorda.

Entre una vocal i la /mˠ/ de final de paraula, apareix el sò [b][2] epentético.

Existixen 12 fonema vocals (sis llarcs, sis curts). Ademés de l'alofonía en la següent taula de Nathan, un número de vocals són reduïdes a [ə]:[3]

Fonema Alòfons Fonema Alòfons
/ii/ [iː] /uu/ [ɨː oː]
/i/ [ɪ ɨ] /o/ [ɨ o]
/ee/ [iː ɛː] /oo/ [oː ʌ(ː) ɔ(ː)]
/i/ [ɛ ʌ] /o/ [ʌ]
/aa/ [æː] /ɑɑ/ [ɑː]
/a/ [æ ɑ] /ɑ/ [ɑ ʌ]

Les vocals no obertes (que són totes llevat /aa/, /a/, /ɑɑ/ /ɑ/) es convertixen en no silàbiques quan precedixen a una atra vocal, com en /i-oeeoun/[ɛ̃õ̯ɛ̃õ̯ʊn] ('ocultar').[5]

L'accent es troba en la penúltima sílaba quan la sílaba final termina en vocal, en la sílaba final quan esta termina en consonante i en l'inicial en reduplicaciones.[3]

Sistema d'escritura

[editar | editar còdic]

En el sistema d'escritura original del nauruano, s'ampraven 17 lletres:

  • Les cinc vocals: a, i, i, o, o
  • Dotze consonants: b, d, g, j, k, m, n, p, q, r, t, w

Les lletres c, f, h, l, s, v, x, i, z no varen ser incloses. En la creixent influència de llengües estrangeres (sobretot del alemà, el tok pisin i el gilbertés) varen ser incorporades més lletres a l'alfabet nauruano. Ademés, varen sorgir diferències fonètiques d'unes quantes vocals, de modo que les diéresis i atres elements similars varen passar a indicar-se per mig d'una tilde.

Intent de reforma de l'idioma de 1938

[editar | editar còdic]

En 1938 va haver un intent del comité de la llengua nauruana i de Timothy Detudamo per a fer l'idioma més fàcil de llegir per als europeus i nortamericans. Va supondre un intent d'introduir tants símbols diacrítics com fora possible per a indicar els diferents sons vocàlics i conseguir aixina resaltar la varietat de l'idioma nauruano en l'escritura. Es va decidir introduir solament un accent circunflejo en lloc de la virgulilla antiga, aixina que les diéresis "õ" i "ũ" varen ser reemplaçades per la "ò" i la "ù". La "ã" va ser substituïda per la "i".

També es va introduir la "i" en la finalitat de diferenciar les paraules en "j" anglesa (puji). Per lo tant, paraules com ijeiji es varen canviar a iyeyi. Ademés, la "ñ" (que representava el sò nassal velar) va ser reemplaçada en "ng", per a diferenciar la Ñ espanyola, "bu" i "qu" varen ser reemplaçades en "bw" i "kw" respectivament, "ts" va ser reemplaçada en "j" (lloc que representava una pronunciació similar a la "j" de l'anglés), i la "w" escrita al final de les paraules va ser eliminada.

Estes reformes es varen dur a la pràctica solament parcialment: les diéresis "õ" i "ũ" encara estan escrites en virgulillas. No obstant, les lletres "ã" i "ñ" ara apareixen en poca freqüència, sent aixina reemplaçades per "i" i "ng", segons lo prescrit per la reforma. Igualment, l'us dels dígrafs "bw" i "kw" ha segut implementat. Encara que la "j" prenguera el lloc de la "ts", certes formes d'escritura encara usen "ts". Per eixemple, els districtes de Baiti i Ijuw (d'acort a la reforma Beiji i Iyu) s'escriuen encara en el vell estil d'escritura. La "i" ha segut en gran mida generalment acceptada.

Hui en dia s'ampren les següents 30 lletres llatines:

  • Vocals: a, ã, i, i, o, õ, o, ũ
  • Consonants: b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, v, w, x, i, z

Dialectes

[editar | editar còdic]

Segons un estudi publicat en Sídney en 1937, en Nauru hi havia gran diversitat de dialectes fins que l'illa es va convertir en una colónia alemana en 1888, i fins a la publicació dels primers texts escrits en nauruano. Les variacions aplegaven a ser tan diferents que persones de distints districtes freqüentment tenien problemes per a entendre's completament entre sí. En el creiximent de l'influència de les llengües estrangeres i en l'aument de texts escrits en nauruano, els dialectes es varen ser transformant en un llenguage estàndar, que va ser promogut a través de diccionaris i traduccions per Alois Kayser i Philip Delaporte.

Hui en dia hi ha una variació dialèctica significativament menor. En el districte de Yaren i en l'àrea circumdant, es parla un dialecte epónimo que és solament llaugerament diferent d'atres variants del nauruano.

El diccionari Delaporte de nauruano

[editar | editar còdic]

En 1907, Philip Delaporte va publicar el seu diccionari de bojaca alemana-nauruano (trussel. com/kir/naudel. htm Taschenwörterbuch Deutsch-Nauruisch). El diccionari inclou 65 pàgines dedicades a un glossari i una dotzena de pàgines dedicades a frases, ordenades alfabéticamente en alemà. Unes 1650 paraules alemanes estan glossades en nauruano, a sovint en frases o sinònims. Els accents usats en este diccionari no són comuns, solament s'usa la virgulilla en l'actualitat.

Text en Nauruano

[editar | editar còdic]

El següent text és extret de la Bíblia (Génesis, 1.1–1.8):

1Ñaga ã eitsiõk õrig imin, Gott õrig ianweron em eb. 2Em eitsiõk erig imin ñana bain eat eb, em eko õañan, la meua itũr emek animwet ijited, ma Anin Gott õmakamakur animwet ebõk. 3Em Gott ũge, Enim eaõ, em eaõen. 4Em Gott ãt iaõ bwo omo, em Gott õekae iaõ la meua itũr. 5Em Gott eij eget iaõ bwa Aran, em eij eget itũr bwa Anũbũmin. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr adamonit ibũm. 6Em Gott ũge, Enim tsimine firmament inimaget ebõk, em enim ekae ebõk atsin eat ebõk. 7Em Gott eririñ firmament, mõ õ ekae ebõk ñea ijõñin firmament atsin eat ebõk ñea itũgain firmament, mõ ũgan. 8Em Gott eij egen firmament bwe Ianweron. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr karabũmit ibũm.

Este text demostra que el vocabulari nauruano conté algunes paraules prestades del alemà (per eixemple: Gott, Deu; i Firmament, Esfera celest), les quals es remonten a la forta influència dels misionero germans. Hi ha també paraules prestades del llatí, com "õrig" (del llatí origo, orige).

Algunes palaras/expressions

[editar | editar còdic]
Nauruano GLOSSA
anũbũmin Nit
llauren Dia
ebagadugu Antepassat
Ekamawir omo/Ekamowir omo (més formal)

Mo mo (més informal)

Hola/Benvingut
ebõk Aigua
Firmament Terra; esfera celest
Gott Deu
ianweron Cel
iaõ Llum
iow Pau
itũr Obscuritat
õawin Començ
Tarawong (ka) Adeu
wa reit ed?/mo awe? ¿Com estàs?

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada dup-0-24
  2. 2,0 2,1 Plantilla:Harvcoltxt
  3. 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Harvcoltxt
  4. Plantilla:Harvcoltxt
  5. Plantilla:Harvcoltxt

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:InterWiki

Referències

[editar | editar còdic]