Pose

Pose

Pose és un concejo o municipi espanyol de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries localisat en el surest de la regió, en el llímit en la província de León. Llimita al nort en el concejo de Parres; al noroest, en el de Piloña; a l'est, en l'Amieva; i a l'oest, en el de Cas; i, al sur, en els municipis lleonesos de Burón i Feltre i al surest en el d'Oseja de Sajambre.

Té una extensió de 205,98 km² i està molt poc poblat —628 habitants en 2020—, sent els seus principals núcleus de població la seua capital, Sant Joan de Beleño, i Sobrefoz. La carretera nacional N-625 i les regionals AS-261 i AS-339, són els principals accessos rodats al concejo.

Per mig de llei 4/2003 del Principat d'Astúries, es va establir el parc natural de Pose, el quarto de la regió, que comprén casi la totalitat del concejo (205,33 km²).

Geografia

Vista des del pic Pierzu

El concejo de Pose es caracterisa per un relleu molt abrupte, en ple massiç cantàbric, en el que es combina l'alta i mija montanya, de grans pendents, i les valls fluvials. El terreny pertany casi en la seua totalitat al primari, predominant en la part suroriental la calcàrea carbonífera i en el restant del concejo l'alternança de pizarrilla en faixes de quarsita dura i asprosa ademés de la calcàrea. La gran varietat estratigráfica mostra una superfície primitiva que ha segut fracturada per les forces plutòniques originant altes montanyes i cordales mostrant uns espectaculars paisages naturals.

Des del punt de vista fisiográfico, es poden considerar tres unitats:

• La cordillera Cantàbrica, en la zona meridional i llímit en la comunitat de Castella i Lleó, que discorre en direcció general este-oest. És un tram de poc més de 24 km en el que es troba el punt més alt entre els picos d'Europa i el massiç de les Ubiñas, la Penya Tingues (2142 m). La seqüència de picos, d'oest a est és: Felispardi (1819 m), Cotalbo (1768 m), Llobil Baix (1702 m), Llobil Cimero (1675 m), port Ventaniella (1420 m), La Colladina (1884 m, Pileñes (2012 m, única enterament en Astúries), penya Tingues (2142 m), port de la Fonfria (1637 m), penya Mora (1854 m), porru Purcia o La Collada (1719 m) i penya Farres (1637 m).

En eixe llímit meridional no hi ha ara cap pas rodat en el replanell castellà, solament les traces dels antics passos carreters, històriques vies provablement medievals (pese a la freqüent atribució romana, sense proves arqueològiques concloents), conegudes com la senda de la Sal ya que unien el port de Ribadesella —salazones— a canvi de cereals castellans. Són la via del port de Ventaniella (1420 m) i la de la vega de Arcenorio.

• Els cordales travessers, orientats en direcció sur-nort, que marquen les divisòries entre les distintes valls. Són dos els vertebradors:

El cordal de Pose (i Valloseru), de naturalea calcàrea, que separa les valls del Nalón (concejo de Cas, a l'oest) i el de Pose, en una llínea de cims que passa pels picos El Abedular (1817 m), Alt El Pasu (1562 m), Maciéndome (1903 m), Tiatordos (el Sobanciu per als veïns de Beleño) (1950 m), Campigüeños (1838 m), penya Taranes (1682 m), La Llambría o Alt els Foyos (1752 m) i Els Tornos (1558 m). Este cordal no té cap pas més que senderiles, els collados d'Alt Pas (1518 m), Valloseru (1414 m), Pandellanza (1471 m), Els Fitos (1565 m) i Pandemules (1216 m). Els punts més baixos, a penes transitables, són les hoces de Saolla (riu Semeldón) i Llagu (riera Reigán). El cordal casi sancer es pot divisar des de la vall de Beleño, mostrant unes impressionants vistes en els imponents paredones del Maciédome i el Tiatordos, molts mesos nevats.

El cordal del Colláu Zorru, que dividix la vall del Pose de la vall del Sagella; escomença en la penya Tingues (2142 m), seguix en els picos Pileñes (2019 m), Colláu Zorru (1944 m) i Lluengo (1783 m), contínua pel collado dels Bedules (1081 m), la collada Llomena (993 m) —per a on discorre la PO-2, des de Sant Joan de Beleny a Pont Vidosa, passant per Viego—, el pico Pierzu (1552 m) i el Carriá (1432 m). Entre este cordal i el Sagella hi ha un ampli amfiteatre a on està el bosc de Peloño, tancat per una chicoteta serra a on estan el Sen dels Muls (1505 m) i penya Puges (1480 m), i en la part més meridional penya Mora (1552 m). penya Saló (1245 m)

• Les depressió pizarrosas són unitats orogràfiques de relleu molt més suau, tallades pels rius i que són el soport dels assentaments de població. Destaquen en estes depressió els forts colls formats pels corts verticals i estrets de les roques. Entre eixos colls descolla el coll dels Beyos, de més de 10 km de llongitut i en paredones de fins a 1000 metros de desnivell. En les ales d'este coll es varen establir menuts pobles penjats en lo alt —Víboli, Casielles, Sant Ignacio, Biamón, Carviella, Tolivia (abandonat)— i també en el Pose —Carangues, Ambingue— en els que els seus habitants han vixcut en condicions molt difícils. Atres colls importants són els de el riu Pose en Sobrefoz i el dels Corredors en Sellaño, el del riu Santagustia cap a Viegu i el de la foz d'Escalada en el riu Taranes.

Hidrografia

Els rius més importants del concejo són el Sagella i el Pose.

El riu Sagella, que aplega des de León —per l'única part de la cordillera en que el llímit provincial no coincidix en la divisòria d'aigües— discorre per la zona oriental del concejo per a després seguir pel concejo d'Amieva. Gran part del curs del Sagella en Pose és llímit provincial, en Oseja de Sajambre (León), fins a rebre per la dreta, la chicoteta rega de Provia; escomença un curt tram d'una miqueta més de 5,5 km en el que el Sagella discorre íntegrament per Pose i que hi ha territori pongueto a l'atre costat del Sagella. Els menuts afluents del Sagella en este tram alt són totes rieres curtes, empinats i en chicotet cabal, que li aborden per la marge esquerra. El primer d'ells, el riu Ruaguín, aplega al Sagella a l'inici del coll dels Beyos tallant les hoces del Mojizo, un agrest i impenetrable coll que passa ala avall del llogaret ara abandonat de Tolivia i que arreplega tres menuts rius —la Canalita, el Roabín i la Sera— que drenan l'àrea ara casi totalment tancada del bosc de Peloño, en que han desaparegut tots els camins i vereda, Aigües avall pel Sagella, desaguan el riu Víboli (en la vall del qual estan penjats els pueblecillos de Casielles i Viboli i que talla la foz de les Bastides), les regues de Coviella i Biamón, el riu Santagustia (que aplega des de Viego i que entre Viego i Vidosa talla la foz de Santa Bustia) que aborda al Sagella en el pont de Vidosa, i que passat el qual, a uns 700 m, és el lloc en que el Sagella abandona Pose i s'adinsa en el concejo de Amierva.

L'atre riu important és el riu Pose.

Clima

D'acort en la classificació climàtica de Köppen, el clima de la capital, Sant Joan de Beleño, és un clima oceànic Cfb, si be en les extenses zones montanyoses del municipi es donen diversos climes de montanya. La temperatura en el concejo és suau, en una mija de les màximes en estiu d'entre 24 i 25 °C en la capital i una mija de les mínimes per baix dels 0 °C en giner i febrer.

Capital

La capital del concejo de Pose és Beleny (Sant Xuan, en asturià), que deu el seu nom a l'admiració que sentien cap al sol els pobles d'orige celta que habitaven estes terres a la qual denominaven «Belennus». És un dels núcleus més poblats del territori dins d'una zona ya de per sí molt difícil per a habitar. Les vivendes s'incrusten de manera singular dins del sol municipal, dotant al concejo d'uns parages realment bonicos.

Història

Gràcies a varis restants arqueològics se sap que la zona va estar habitada en l'edat de Bronze. Ademés, s'han trobat chafades primitives en el castre del Castiello, entre Taranes i Abiegos. Fets que ho demostren són les latinisació de térmens tals com «Belennus» o el sol, en Beleño, i «Tarannus» o tro en Taranes.

Durant l'ocupació romana, Pose pertanyia al territori dels càntabres (tribu vadiniense), trobant-se útils de treballs per a mines en Miesca, interpretant-se que va haver avanzadillas militars per a protegir els passos per Ventaniella i Arcenorio i explotar eixes riquees naturals. D'eixa época són famoses dos làpides funeràries trobades en Sellano i en l'iglésia primitiva de Sant Joan de Beleño, que tenien també representacions artístiques de cavalls.

La primera referència documental que es té de Pose és de 1188, la donació del vedat de Cace feta pel rei Alfonso IX a Pedro García de Cas. Les primeres senyes que parlen de la vida administrativa de la zona daten de el XIV, en el que existien juges nobles i plebeus, alcaldes de germandat i cinc regidors perpetus. Durant les lluites entre Pedro I i Enrique de Trastámara, el municipi sempre va ser lleal a Pedro. Enrique III va otorgar al concejo dos favors reals, la llibertat de pastures i de trànsit per tot el regne, aixina com l'exenció del pagament de portazgos pels seus ganados i mercaderies.

Durant l'Edat Moderna queda definida l'integració religiosa i civil de Pose en Astúries, pertanyent al arcedianato de Villaviciosa, i integrant-se en el partit de Llanes en relació en la seua vida política. El primer diputat registrat que representava a Pose data de 1594 i va recaure sobre Juan Alonso del Riu.

Durant el XIX dos varen ser les circumstàncies que varen marcar la vida de Pose i que varen modificar l'activitat dels lugareño. Primer, l'important emigració que va partir rumbo a Amèrica i que va repercutir en el concejo en la tornada i us de capitals. I segon, l'inauguració de noves i millors comunicacions terrestres, sent de gran importància donat el seu difícil trayecte, la que discorria pel coll de Beyos, i que va proporcionar als seus habitants una eixida pel Sagella cap a Cangas de Onís.

Flora i fauna

Fauna

Artícul relacionat:Fauna

En la zona habiten el cérvol, cabirol, isart cantàbric i el javalí. També els llops habiten el municipi. En els rius és destacable la llúdria i el malifet.

Demografia

Pose conta en una població de .

Evolució demogràfica

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població del INE

Este concejo en tindre una orografia i una situació complicada no ha tingut mai una gran població. Tot lo anterior produïx que siga un dels concejos en menys densitat de població de tota la regió.

L'emigració, no obstant, ha fet que la taxa de població baixe. Primer en l'èxodo a Europa a mitan de el XIX i finalment cap a les poblacions industrials d'Astúries, Avilés, Oviedo, Gijón i conques mineres.

L'estructura econòmica del concejo es basa en el sector agropecuario que agrupa el 75,6% de l'ocupació total. dins d'este sector cal destacar la cabanya ganadera en una explotació per a carn important. El sector secundari agrupa el 6,5% de l'ocupació en la construcció com a base d'este tram. El sector servici ocupa al 17,9% de l'ocupació total.

Població

Població total per any i naiximent

Any	Població total	Hòmens	%	Dònes	%	Naiximent
2000	760	451	59,3	309	40,7	5
2001	759	452	59,6	307	40,4	2
2002	728	436	59,9	292	40,1	3
2003	715	424	59,3	291	40,7	0
2004	701	419	59,8	282	40,2	1
2005	699	414	59,2	285	40,8	3
2006	694	413	59,5	281	40,5	1
2007	686	404	58,9	282	41,1	2
2008	678	405	59,7	273	40,3	3
2009	684	406	59,4	278	40,6	2
2010	678	404	59,6	274	40,4	0
2011	688	409	59,4	279	40,6	0
2012	686	407	59,3	279	40,7	4
2013	679	402	59,2	277	40,8	3
2014	663	392	59,1	271	40,9	5
2015	643	381	59,3	262	40,7	3

Renda

L'evolució de la renda per habitant en el concejo s'arreplega en la següent taula.

Any	Renda per habitant (€)
2000	7912
2002	9264
2004	10 773
2006	12 832
2010	14 515
2012	13 999
2014	14 108

Comunicacions

• N-625, de Cangas de Onís a Riaño, un tram del coll dels Beyos que discorre seguint el curs del riu Sagella.
• AS-261, carretera comarcal d'accés a Pose, de 18,6 km, que va des de Pont dels Grazos (N-625) a Beleño, passant per Sellaño. Uns dotze quilómetros estan en Pose, la part que cotre paralela al Pose des de poc abans de Precendí per la foz dels Corredors i després el chicotet ascens fins a la capital. Des d'esta arranquen totes les carreteres de la ret local:

• PO-1, carretera d'uns 12 km que des de Beleny aplega a Sobrefoz i Ventaniella; el tram des de Sobrefoz a Ventaniella està en mal estat, prou bacheado i la part final és una pista de bon ferm.
• PO-2, carretera d'uns 12 km que enllaça Sant Joan de Beleny en la N-625 en el pont Vidosa, remontant fins al collado Llomena i baixant al Sagella per Viego;
• PO-3, un ramal que va des del pont de Retortorio fins a Abiegos, Yano i Sobrefoz, per la marge oriental del Pose, una carretera estreta que discorre per bosc, túnels i que permet apreciar la cascada de la Penya Abiegos.
• PO-4, un ramal que arranca des del pont de Mestas fins a Tanda i Taranes.
• PO-5, un curt i empinat ramal de 4,5 km que ascendix des de Sotos (coll dels Caçadors) al poble de Carangas.

• AS-339, carretera de la ret local d'1.º orde de 18,625 km des de pont Tendi (N-634) a Sellaño, dels que uns 6 km estan en Pose, la part corresponent al descens des de l'alt del collado de Moande a la vega de Sellaño, a on enllaça en la AS-261; d'ací ix una atra carretera local:

• PO-6, un curt ramal de menys d'1 km des dels Laderos a Ambingue.

Des de la N-625 pugen als Beyos: la de Pont Pombayón a Sant Ignacio i Canisquezo, la de Pont Huera a Cándano, Casielles i Víboli

Administració i política

Govern municipal

Casa consistorial

En el concejo de Pose, des de 1979, el partit que més voltes ha conseguit l'alcaldia ha segut el PSOE, que ha governat des de 1983 fins a 2007. En 2007, va governar Cándido Vega en Unió Asturianista, i de 2011 a 2012 en Fòrum Astúries. Despuix de la condena rebuda en 2012 com a integrant del Grup Mixt. Actualment, dita condena està suspesa a l'espera de que el Consell de Ministres resolga la petició d'indult realisada pel exalcalde. En 2013, Mercés Trabucant és investida alcaldesa de Pose, en les sigles Fòrum Astúries, convertint-se en la primera dòna que du les regnes de dit ajuntament. Des del 13 de juny de 2015, l'alcaldesa és la socialista Marta María Alonso Guijarro.

Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament

Partit polític		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
		Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils
	Federació Socialista Asturiana (FSA-PSOE)	3	3	4	3	4	2	4	3	2	3	4	4
	Aliança Popular (AP)-Partit Popular (PP)	1	3	2	2	1	1	2	2	0	1	0	3
	Partit Comuniste d'Espanya (PCE)-Esquerra Unida (IU)-Bloc per Asturies (BA)	1	—	—	—	2	1	1	0	1	0	0	—
	Fòrum Astúries (FAC)	—	—	—	—	—	—	—	—	4	3	3	—
	Unió de Centre Democràtic (UCD)-Centre Democràtic i Social (CDS)	4	3	1	2	—	—	—	—	—	—	—	—
	Centristes Asturians (CAS)	—	—	—	—	1	—	—	—	—	—	—	—
	Unió Renovadora Asturiana (URAS)	—	—	—	—	—	1	1	2	—	—	—	—
	Partíu Asturianista (PAS)	—	—	—	—	—	2	—	URAS	—	—	—	—
Total de regidors		9	9	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7

Cultura

Patrimoni

Sant Joan de Beleño, capital del concejo

El concejo, en poques i chicotetes localitats, té algunes iglésies rurals d'interés, com:

• l'iglésia de Santa María, en Taranes (1779);
• l'iglésia de Santa María, en Viego;
• l'iglésia de Sant Joan, en Sant Joan de Beleny (XVII);
• les ermites de Ventaniella (festejada a primers de setembre) i la de Santa de Arcenoriu (dedicada a la Verge de Covadonga, de la que són devots montanyencs que acodixen allí el 8 de setembre), en les majadas homònimes en les antigues vies històriques carreteres que creuaven la cordillera.

Ademés, són d'interés:

• la torre de Cace, en el poble de Cace;
• el palau de Sobrefoz;
• el balneari de Mestas d'En.

La millor expressió artística que nos oferix el concejo no són les seues obres arquitectòniques, sino les seues manifestacions naturals, que nos oferix parages i vistes sense igual. Des de les més altes montanyes, en intens verdor en els seus boscs i praderies, fins al relajante córrer dels seus rius formant espectaculars goles i colls, sense oblidar-nos dels pobles penjats de les montanyes, que configuren tot això un idílic paraís natural.

L'arquitectura religiosa del concejo es referix a chicotetes iglésies rurals, construïdes la majoria a finals de el XVIII, sent acabades en el XIX i el XX. Dins d'estes es troben les iglésies de Santa María de Viego, en una bella porta lateral adintelada de grans sellars en molduras de Orejetas.

També tenim l'iglésia de Santa María de Taranes construïda en 1779, en planta en forma de creu llatina, en àmplia travessia i volta de mig canó en la que estan representats fresca en imàgens dels quatre evangelistes. De la mateixa manera, són reseñables l'iglésia de Sant Joan de Beleño, de el XVII, la de Sant Lorenzo de Abiegos i les dos chicotetes ermites de Ventaniella i de Arcenorio, abdós de l'época medieval.

Sobre l'art popular i civil, es té la torre de Cace. Pertanyent a la família Case, gràcies a una donació efectuada per Alfonso IX. La torre és de planta quadrada, en amplis murs, conservant una finestra en el segon pis constituïda només a través de quatre pedres.

En Sobrefoz trobem una gran casa coneguda com El Palau, de planta quadrada, realisat en mamposteria i en bons sellars tallats en els cantons i formant els vans. Té també una capella. Atres casonas importants són la Suárez-Monasteri, coneguda com "Casa Rubín",realisada en mamposteria i rodejat de dependències destinades per a l'us agrícola, o la que trobem en Taranes, la casa de la Plazuela del Sol, en un bonico corredor de fusta en el seu front.

Un edifici també singular i d'us popular és l'antic balneari de les Mestas, recentment restaurat per a us turístic, trobant-se en ell un hotel i restaurant. Menció especial mereix per últim, la cantitat d'edificacions agràries que es conserven a lo llarc del concejo com els hórreos, paneras i tenadas que doten als pobles de gran singularitat.

El Guirria

Es reputa com un dels festejos més antics d'Astúries; té lloc en el dia d'Any Nou, quan els ginets del aguinaldo i el sèquit del Gurria ixen de Sant Joan de Beleny cap a Cainava, a on El Gurria es llança a besar a totes les chiques que pugues.

Vore també

• Peloño, reserva natural parcial
• Parc natural de Pose
• Gastronomia d'Astúries

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pose.
• Sitie web de l'Ajuntament de Pose
• Federació Asturiana de Concejos