Anar al contingut

Coll dels Beyos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Desfiladero dels Beyos

El coll o gola dels Beyos és un llarc coll del nort d'Espanya localisat en la cordillera Cantàbrica, que pertany als concejos d'Amieva i Pose en el Principat d'Astúries, i al municipi d'Oseja de Sajambre en la província de León, Espanya. El Desfiladero dels Beyos, erosionat pel riu Sagella, recorre el massiç cantàbric dins del massiç asturià i té una llongitut d'uns 20 km, dels que els 11 km que discorren entre Ceneya i Cobarcil (Província de León) es corresponen al coll pròpiament dit.

Etimológicamente la paraula prové de «beyu», denominació local que descriu les hoces, colls i goles.

Seguint el curs natural del riu Sagella des del seu naiximent en el vall de Sajambre, el coll dels Beyos s'inicia en el terme municipal d'Oseja de Sajambre i, en concret, en el lloc de Covarcil per a continuar a lo llarc de 5 km fins a trobar-se en la divisòria provincial en el pont Angoyo i adinsar-se despuix en els concejos asturians de Pose i Amieva. En els 11 km més al sur del recorregut s'impon la verticalitat de les penyes, en unes parets tancades que a penes deixen un chicotet espai pel que discorre el riu i la sinuosa carretera N-625.

Viajant aigües avall, de sur a nort, el primer tram se situa entre Cobarcil i el pont Angoyo, en el que destaquen les formacions rocoses del Frailón i Els Monxines (localment, pica la Plana i els Quatre Picos); seguix despuix cap a La Huera o Güera i Vidosa, en a on destaca la cascada d'Aguasalió; l'últim tram s'estén entre pont Vidosa i Ceneya, en el que destaquen els desplomes denominats del Carriá i el pre-cornión.

Història

Des de fa casi 400 anys es coneix l'existència d'un camí peatonal que travessava este agrest coll. En l'any 1665, Pedro Díaz d'Oseja, Arcediano de Villaviciosa en l'Iglésia d'Oviedo, va destinar part de la seua fortuna per a refer dit camí, de lo que es varen encarregar els veïns de l'actual municipi d'Oseja de Sajambre, en vàries etapes que es varen estendre a lo llarc de la segona mitat del XVII i primer terç del XVIII.

En l'any 1708, les obres es trobaven a falta de la reconstrucció d'un dels ponts de fusta que la senda va posseir i que, segons una descripció de 1829, eren elevadíssims voltons travessats d'un costat a l'atre.[1] El Camí del Beyo, que és com apareix nomenat en els documents antics, va ser transitat per hòmens i ganados fins a la construcció de la carretera de Sahagún a les Arriondas a finals del XIX.

Geopolitíca

Una atra vista del coll.

El coll dels Beyos, a pesar de ser una unitat geogràfica, pertany administrativament a tres municipis: Sajambre (León), i Pose i Amieva (Astúries). Econòmica i comercialment depén de Cangas d'Onís i Oseja de Sajambre

Esta paradoxa es deu al canvi que va originar la carretera construïda a finals del XIX. Eixa carretera cambío radicalment la forma de relacionar-se. Abans de la carretera les relacions eren pels ports. El coll era impracticable en eixa época, i per això es repartia segons quí tinguera millor accés:

  • des de Precendi a Cobarcil, l'accés era per Amieva;
  • des de Cobarcil, una miqueta més dalt de la Huera, l'accés és des de Pose i el bosc de Peloño;
  • i a partir d'ací, des de Sajambre.

Descripció

Encara que és discutible, se sol identificar el seu inici a partir de la confluència del riu Pose en el riu Sagella. En eixe punt la vall del riu Sagella comença un estretament entre calcàrees, que no es abrírá fins a 20 km més dalt, en Cobarcil, ya en terres de León, a on canvia la geologia, produint-se ací una vall més àmplia, tancat pel seu fondo, formant una espècie de sac: Sajambre. El coll, en direcció aigües dalt, té els següents trams:

  • entre Precendi-Santillán i Ceneya la vall és ampla gràcies a les falles transversal per les que descendixen rius, regatos i corrents d'aigua laterals. En Santillán al Sagella s'unix el riu de Pose, en una falla que es contínua cap al picu Pierzu, creant espai per a Cent, Vega de Cent i Argolibio i Campurriondi (=Campu Riondi).
  • al sur de Ceneya comença el coll pròpiament dit.
  • en Vidosa (surgencia de Aqua Saliu, procedent d'una vall superior pertanyent a Amieva) es torna a obrir, en el riu Gustia que ve de Viego. Pròxim està el pont Pombayón (=Pont dels Beyos), que va ser fonamental en la comunicació d'Amieva en Sant Joan de Beleño, Arcenorio i la regió de l'Ungla. És per açò que Pose s'estén ací per mig de la parròquia de Sant Ignacio a la marge dreta del Sagella fins a les altura de Baenu (Amieva).
  • el coll ya no s'obrirà més, ni tan sols en la Huera, a on li aplega el riu de Casielles, procedent de Peloño.
  • en Cobarcil, ya prop de Ribota, la vall per fi s'obri, la terra canvia, la carretera s'empina, el clima varia i canvia el païsage.

Referències

  1. ↑ Elena I. Rodríguez Díaz, «La Senda del Arcediano i el camí del Beyo: nous documents per a la seua història», en Bolletí de Lletres del Real Institut d'Estudis Asturians, n.º 175-176 (2010), pp. 5-116.