Anar al contingut

Cordillera Cantàbrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cordillera Cantábrica vista desde el Castro Valnera.jpg
Cordillera Cantàbrica, en la seua major part paralela al mar Cantàbrica vista des del Castro Valnera en direcció este-oest. Al fondo, la Montanya Palentina (esquerra) i els Picos d'Europa (dreta)
Archiu:Cordillera Cantábrica nevada en febrero de 2015. Fotografía de satélite.jpg
Cordillera Cantàbrica nevada en febrer de 2015. Fotografia de satèlit espacial
Archiu:Curavacas a la izquierda y Peña Prieta a la derecha. Abajo, el valle de Liébana. Fotografía tomada desde el macizo oriental de Picos de Europa.jpg
Curavacas a l'esquerra i Penya Prieta a la dreta. Avall, la vall de Liébana. Fotografia presa des del massiç oriental dels Picos d'Europa

La cordillera Cantàbrica és un sistema montanyós localisat en el nort de la península ibèrica que discorre paralel al mar Cantàbrica. Ubicada en Espanya, té una llongitut d'uns 480 quilómetros (direcció oest-este) i una mija de 100 km d'esgambi (direcció nort-sur), que en alguns trams s'engruesar fins a alcançar els 120 km i en atres punts no supera els 65 km. Es tracta de la cadena montanyosa més occidental d'Europa.

Toponímia

[editar | editar còdic]

Etimológicament, el seu nom prové del terme donat per les fonts romanes per a referir-se als habitants de l'antiga Cantàbria.[1]


Característiques geològiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Cordillera Cantabrica.jpg
El requadro roig senyala la Cordillera Cantàbrica. Image satelital de la península ibèrica de giner de 2003.

Discorre des del massiç Galaico-Lleonés, passant pels Picos d'Europa, fins a la depressió vasca. No obstant i geològicament parlant, es consideren per un costat el massiç Astur-lleonés (orogènia herciniana), a l'occident de la cadena montanyosa i lo que seria la cordillera (orogènia alpina) sensu stricto que s'estén des dels Picos d'Europa fins a les estribaciones dels Pirineus. Est és un sector de plecs més dèbils que el del massiç central asturià, i són més suaus quant més a l'est, ya que l'espente durant l'orogènia alpina va provindre des de la zona oriental. És dir, este antic sistema montanyós s'ha anat creant d'oest a est. Per eixe motiu, les montanyes cantàbriques gallegues i de l'occident astur i lleonés presenten morfologia redonejades i, segons nos desplacem a l'orient, els cims adquirixen característiques més alpines. l'erosió va actuar durant més millons d'anys a l'oest, ya emergit, que en el flanc oriental, que encara consistia en sediment baix una mar existent entre la placa ibèrica i la placa europea.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. González Echegaray, Joaquín (1993). Editorial Estudie (ed.). Els Càntabres, Tercera edició edició, Santander, p. 277. ISBN 84-87934-23-4.