Orogènia alpina
La orogènia alpina és una etapa de formació de montanyes (orogénesis) que es va produir durant el Cenozoico, quan Àfrica, el subcontinent indi i la menuda placa de Cimmeria varen chocar contra Eurasia. Va formar les principals cadenes montanyoses del sur d'Europa i Àsia, començant en l'Atlàntic, passant pel Mediterràneu i el Himalaya i terminant en les illes de Java i Sumatra: Atles, Rif, cordilleres Bètiques, cordillera Cantàbrica, Pirineus, Alps, Apenins, Alps dináricos, Pindo, Montes Cárpatos, monts Balcans, monts Tauro, Caucas, monts Elburz, Zagros, Hindú Kush, Pamir, Karakórum i Himalaya.
Els moviments convergents entre les plaques tectónicas varen començar ya en el Cretácico Inferior, pero les grans etapes de formació de montanyes es varen iniciar del Paleoceno al Eoceno. La majoria de l'orogènia es va produir durant l'Oligoceno i Mioceno, continuant en l'actualitat en algunes de les cadenes montanyoses alpines.
l'Índia va començar a chocar en Àsia fa prop de 55 millons d'anys, començant aixina la formació del Himalaya fa entre 52 i 48 millons d'anys i tancant finalment l'extrem est de la via marítima de Tetis. Al mateix temps, la placa africana va començar a canviar la seua direcció, de l'oest al noroest cap a Europa.
Les etapes centrals, que comprenen la formació dels Alps i Cárpatos en Europa i l'Atles en el nort d'Àfrica, es varen produir entre 37 i 24 millons d'anys arrere. Esta colisió encara continua hui.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Orogenia alpina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.