Apenins

Erro al crear miniatura:

Apenins

Els monts Apenins (en italià: Appennini plural i Appennino singular) recorren 1400 quilómetros del nort al sur d'Itàlia i formen l'eix principal de la península itálica o apenina, des del golf de Gènova en el mar de Ligúria, fins a la península de Calàbria entre el mar Tirreno i el mar Jónico.

Les montanyes estan majoritàriament cobertes de boscs, encara que una cara del pico més alt, el Gran Sasso d'Itàlia, de 2914 metros, està parcialment coberta, en el seu cara nort, pel que és el glaciar més meridional d'Europa des de que es derritió el glaciar del Penell, en Serra Nevada, a principis de XX. Les ales orientals que miren al mar Adriático són escarpadas, mentres la zona occidental acaba en planures i territoris colinares a on estan situades diferents ciutats històriques italianes.

Durant la Segona Guerra Mundial, les tropes nazis varen usar els Apenins septentrionals com a barrera defensiva natural, denominant-la Llínea Gòtica; i va ser atacada sense èxit en setembre de 1944.

Geografia

Archiu:Subdivision de la Chaîne des Apennins.png

Cartografia hidrològica i orogràfica dels Apenins.

La cadena, situada entre quatre mars del Mediterràneu (Mar de Ligúria, Mar Adriático, Mar Tirreno i Mar Jónico), forma un arc entre el golf de Gènova i el de Nàpols, mentres, en la seua part oriental, l'arc s'acosta a la costa este entre les ciutats de Rímini i Ancona.

Els Apenins es dividixen en tres grups principals:

1. Els Apenins septentrionals (ligures, tosco-emilianos i tosco-romañolos), els quals s'unixen als Alps occidentals (Alps ligures) a través del port de montanya conegut com Bocchetta vaig donar Altare. Estan formats per argilas i areniscas. Esta part de la cadena té únicament un massiç en cims superiors als 2000 metros: els Apenins tosco-emilianos, que s'eleven fins als 2165 metros. Les montanyes, prou redonejades, formen allí una cadena molt llineal, que disminuïx en altura en rapidea en els tossals de les afores; i els ports de montanya, a sovint recorreguts per les carreteres, es troben entre els 700 i 1000 metros d'altura. No obstant, esta part dels Apenins, conserva encara boscs salvages, especialment entre la Toscana i l'Emilia-Romaña. Els Alps Apuanos, a pesar de la seua baixa altura (este massiç culmina a 1946 m en el Mont Pisanino), tenen picos i desfiladeros totalment coberts de vegetació, lo que els conferix un aspecte semblat al Pa de Sucre. Ademés, estos picos declinen bruscament cap al mar Tirreno, en numerosos i impressionants penya-segats.

1. Els Apenins centrals (umbros i abrucenses), que són de calcàrea. Descendixen lleument en altura cap a les dos mars. No obstant, formen un gran massiç compost per varis grups de montanyes separats entre sí per estretes valls paraleles a les dos mars. Esta part dels Apenins, que engloba en gran part als monts Abruços, s'estén des dels monts Sibilinos al nort fins als monts del Matese al sur. Hi ha nou grups de montanyes que superen els 2000 m sobre el nivell de la mar: el Gran Sasso, Majella, el Velino-Sirente, els monts Sibilinos, els monts de la Laga, els monts Marsicanos, els monts Reatinos, els monts Simbruinos i els monts del Matese. Els massiços són els més alts dels Apenins, en montanyes a sovint molt abruptes, i separades per ports de montanya que no estan mai per baix de 1000 metros. Ademés, els grans boscs són la llar d'espècies de flora i fauna rares o excepcionals en el restant dels Apenins o del continent europeu. És ahí a on es troba el paisage alpí per excelència de la cordillera apenina.

1. Els Apenins meridionals (samnitas, campanos, lucanos i calabrés), la composició dels quals són esquisto i roques cristalines. Són molt semblats als Apenins septentrionals: montanyes i ports de baixa altura, cadenes alineades, en els cims més o menys redonejades, pero descendint casi verticalment sobre el mar Tirreno i el mar Jónico. Les seues goles profundes i inaccessibles, i els seus cims en general de poca altura abriguen grans extensions boscoses poblades per llops. No obstant, esta és l'única part dels Apenins que inclou els volcans actius (Mont Etna, Vesubio i Campos Flégreos). l'Etna està separat del restant dels Apenins pel estret de Mesina. Es tracta d'una montanya (un volcà) separada, per la seua composició geològica, forma, altura i també al seu aïllament del restant de la cadena.

Els Apenins presenten, no obstant, massiços montanyosos menys elevats que no estan geogràficament en la mateixa cadena. Estes montanyes aïllades inclouen els Antiapeninos (l'equivalent dels Anti-Alps, en els Alps). Es poden citar els monts Metalíferos, el Mont Conero, els monts Albanos, els monts Lepinos, el Circeo, el Gargano i el Vesubio.

La montanya més alta dels Apenins és el Corno Gran, en el massiç de Gran Sasso d'Itàlia, en les seues 2912 metros sobre el nivell de la mar en els Abruços.

Archiu:Corno Grande with paths.jpg

La cara sur del Corno Gran.

Hi ha 223 elevats picos (independents) de més de 2000 metros. Estos inclouen:

1. 158 picos> 2100 m
2. 97 picos> 2200 m
3. 58 picos> 2300 m
4. 41 picos> 2400 m
5. 24 picos de més de 2500 metros
6. 18 picos de més de 2600 m
7. 9 picos> 2700 m
8. 7 picos > 2800 m
9. 4 picos> 2900 m
10. 1 pico> 3000 metros

Els massiços més elevats són:

1. El Gran Sasso (2912 metros en el Corno Gran) - Protegit pel parc nacional del Gran Sasso i Monts de la Laga.
2. La Majella (2795 metros en el Mont Amaro) - Protegit pel parc nacional de la Majella.
3. El Velino Sirente (2486 metros en el Velino) - Protegides pel Parc Regional Sirente Velino.
4. Els Montes Sibilinos (2476 metros en el Mont Vettore) - Protegit pel parc nacional dels Montes Sibilinos.
5. Els Montes de la Laga (2458 m en el mont Gorzano) - Protegit pel parc nacional del Gran Sasso i Monts de la Laga.
6. Els monts Marsicanos (2285 metros en el Mont Greco) - Protegit pel parc nacional dels Abruços, Lacio i Molise.
7. El massiç del Pollino (2267 metros en la Serra Dolcedorme) - Protegit pel parc nacional del Pollino.
8. Els monts Reatinos (2216 metros en el Mont Terminillo) - No protegits.
9. Els Apenins tosco-emilianos (2165 metros en el Mont Cimone) - Protegit pel parc nacional dels Apenins tosco-emilianos.
10. Els monts Simbruinos (2156 metros en el Mont Viglio) - Protegit pel parc regional dels monts Simbruinos.
11. Els monts del Matese (2050 metros en el Mont Miletto) - Protegits pel parc interregional Matese.

Ports de montanya

Són passos poc coneguts, pero de gran bellea. Alguns són recorreguts per tornades ciclistes professionals que han discorregut pel seu trayecte, com la Tirreno-Adriático.

Es llisten majorment els ports de montanya pavimentados, de major a menor altitut.

Els principals passos de montanya dels Apenins són els següents:

Passos de Montanya

Nom	Pavimentado	Altitut (m)	Coordenades
Passo della Portella	No1	2250	42.448748, 13.540116</noinclude>
Terminillo/Serra vaig donar Leonessa	Si	1901	42.474193, 13.006290</noinclude>
Botte Donato	Si	1895	39.282389, 16.449556</noinclude>
Passo Cattivo	No	1840	42.904914, 13.204324</noinclude>
Forcella del Fargno	No	1833	42.953227, 13.208117</noinclude>
Foce vaig donar Campolino	No	1785	44.108042, 10.651770</noinclude>
Fossa Paganica	Si	1775	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Passo vaig donar Llepe Lite	No	1769	44.258799, 10.414130</noinclude>
Pas Croce Arcana	No	1670	44.132227, 10.777861</noinclude>
Foce a Giovo	No	1660	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Majelletta	Si	1650	42.170400, 14.115212</noinclude>
Passo Racollo	Si	1635	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Valico della Chiesola	Si	1633	42.238848, 13.364649</noinclude>
Passo Godi	Si	1630	41.836370, 13.930269</noinclude>
Valico vaig donar Pettinascura	Si	1625	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Vau vaig donar Sole	Si	1621	42.394998, 13.787335</noinclude>
Passo del Lagadello	Si	1620	44.200935, 10.487814</noinclude>
Colle del Dragone	Si	1610	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Passo Serra Sant´Antonio	Si	1608	41.918711, 13.368642</noinclude>
Coll dell´Impiso	Si	1605	39.933600, 16.161978</noinclude>
Valico vaig donar Cape la Serra	Si	1600	42.379034, 13.745971</noinclude>
Tabela Sila Gran	Si	1590	39.321045, 16.469771</noinclude>
Passo vaig donar Pradarena	Si	1579	44.285291, 10.300637</noinclude>
Valico vaig donar Carlomagno	Si	1570	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Valico della Croceta	Si	1560	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Passo della Spingarda	No	1551	44.476175, 9.455446</noinclude>
Forca Vaig donar Presta	Si	1550	42.789899, 13.260409</noinclude>
Forca Canapine	Si	1541	42.748761, 13.199999</noinclude>
Valico vaig donar Forca d´Acer	Si	1530	41.750514, 13.816030</noinclude>
Passo delle Radici	Si	1529	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Forca vaig donar Gualdo	Si	1496	42.858866, 13.189797</noinclude>
Conetta vaig donar Sant Vincenzo	Si	1490	42.455417, 13.378389</noinclude>
Passo dell´Incisa	No	1468	44.479293, 9.481500</noinclude>
Passo Pelato	No	1450	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Passo del Prendre-ho	Si	1440	44.536059, 9.501353</noinclude>
Passo del Diavolo	Si	1440	41.862349, 13.738404</noinclude>
Valico Serra del Fiego	Si	1439	39.352718, 16.395389</noinclude>
Passo del Crociglia	Si	1435	44.583319, 9.461350</noinclude>
Passo vaig donar Sparviere	No	1420	Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Passo dello Zovallo	Si	1405	44.573075, 9.520283</noinclude>
Bocca della Selva	Si	1404	41.378732, 14.499582</noinclude>
Passo dei Due Santi	Si	1400	44.389149, 9.752581</noinclude>
Passo dell´Abetone	Si	1388	44.145394, 10.665171</noinclude>
Passo del Giová	Si	1368	44.683833, 9.217155</noinclude>
Passo della Scalucchia	Si	1367	44.357462, 10.228996</noinclude>
Passo vaig donar Pietra Spada	Si	1353	38.499454, 16.350312</noinclude>
Pas Lanciano	Si	1300	42.188697, 14.110352</noinclude>
Passo Santa Franca	Si	1280	44.714968, 9.653980</noinclude>
Valico Torre Fuscello	Si	1100	42.562513, 12.893428</noinclude>
Passo del Mercatello	Si	1060	44.653902, 9.450632</noinclude>
Valico vaig donar Bocca Trabaria	Si	1049	43.594838, 12.235635</noinclude>
Passo della Torrita	Si	1010	42.618861, 13.225056</noinclude>
Valico Boca Serriola	Si	730	43.515651, 12.357045</noinclude>
Valico de la Somma	Si	680	42.667106, 12.733258</noinclude>
Valico vaig donar Scheggia	Si	632	43.406112, 12.659099</noinclude>

()¹: Port només apte per a bicicletes preparades para grava. Part de Camp Imperatore, 2100 m, la segona pujada asfaltada més alta de tots els Apenins despuix del terrible Blockhaus, de 2142m.

Llímit geològic entre els Alps i els Apenins

Archiu:Bocchetta di Altare.jpg

Bocchetta vaig donar Altare o Pas de Cadibona, el llímit nort entre els Alps i els Apenins.

Des d'una perspectiva geològica, el llímit nort dels Apenins es troba en el municipi de Gènova i està representat pel Grup Voltri, prop d'una discontinuïtat tectónica coneguda com la Llínea Sestri-Voltaggio.

La geologia contemporànea definix la qüestió del llímit nort, senyalant que la divisió entre unitats geomorfològiques és en realitat molt complexa i es produïx en un context tridimensional (i temporal), a on les unitats constituents se superponen entre sí, de modo que els Apenins Septentrionals resulten de la superposició tectónica de dos grans grups, estructuralment diferents en litologia i orige paleogeográfico. Segons alguns geólogos, els Apenins es varen formar abans que els Alps, fa aproximadament 60 millons d'anys. Uns atres, no obstant, creuen que la cadena alpina va començar la seua història entre el Eoceno i el Oligoceno inferior (fa uns 30 millons d'anys), mentres que la formació dels Apenins va començar solament en el Oligoceno superior - Mioceno inferior (fa entre 30 i 16 millons d'anys). No obstant, solament en els últims 7-8 millons d'anys, els Apenins calabresos, anteriorment contigus a la cadena alpina, es varen fusionar en el restant dels Apenins.

Flora i fauna

Gràcies als seus numerosos parcs, la cadena dels Apenins està relativament intacta i ben conservada. Es troben allí:

• l'isart dels Apenins (2000 eixemplars en els Apenins centrals)
• El llop itálico (500-600 eixemplars en els Apenins i els Alps central-occidental)
• l'àguila real (50 parelles)
• El gose pardo dels Apenins (60 eixemplars en els Abruços)
• El buitre leonado (60 eixemplars en els Abruços)
• El gat cerval (10 ejempalres en el sur dels Abruços)

També hi ha rabosots, teixons, comadrejas, martes, arminis, la llúdria, el cérvol, i el gat montés en els Apenins del Nort. Entre les aus podem vore l'alimoche en els Apenins del Sur, la chova piquirroja, els pardals carpintero com el picamaderos negre, el faisà i el muçol real o gran duc en el sur dels Abruços. També existixen reptils dels més amenaçades en Europa com l'escurçó de Orsini, i amfibis com la salamandra. La palometa Apolo es troba també en els majors massiços de la cadena.

Els boscs dels Apenins són similars als boscs d'atres massiços europeus. S'estenen entre els 800 i 1800 metros. El hi haja és l'arbre dominant, però també hi ha roures, oms, castanys, làrixs, tilas, i tot tipo de arbustos. Els pins autòctons encara es pot trobar en els Monti della Laga, Gran Sasso i en parc nacional dels Abruços. Un bosc d'abedullés adorna encara les ales del Etna i del Velino. Entre els fruts del bosc, estan la fraula, frambuesa, nabiu, grosella i mora. Entre les flors de montanya podem nomenar la genciana groga, genciana, primavera, la genciana blava dels Apenins, les peonías, el adonis, i inclús es poden contemplar els Edelweiss dels Apenins en els Monti Sibillini, en el Gran Sasso i en el Majella.

Vore també: Parcs nacionals d'Itàlia

Deports i oci

Moltes estacions d'esquí estan distribuïdes en belles valls no contaminats. La major estació d'esquí en els Apenins és el Roccaraso, en 100 km de pistes, en els Abruços. Toscana oferix la Abetone (50 km de pistes), mentres que Abruços tenen Camp Felice i Ovindoli (cada una en 30 km de pistes).

El Gran Sasso és el verdader paisage alpí dels Apenins. Molts albercs oferixen cursos d'esquí en les altes montanyes, excursions, montanyisme i escalada. En els torrents es pot practicar el ráfting o el descens en canoa. Ademés, des de casi tots els picos dels Apenins i en temps clar, es poden vore un o dos mars.

Pero també hi ha moltes senderes obertes en el cor dels parcs. El parc nacional dels Abruços va ser el primer creat en Europa (1922). Els numerosos parcs que protegixen als Apenins, ademés de la seua funció de preservar la naturalea, realisen una revalorisació dels pobles i els paisages, lo que fa que a diferència del restant d'Europa occidental, les montanyes dels Apenins no estiguen en camí de despoblació i abandó.

Vore també: Gir dels Apenins

Archiu:Pietra bismantova.jpg

Apenins en Emilia (Pietra vaig donar Bismantova).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre els Apenins.

https://www.dangerousroads.org/europe/italy.html