Campos Flégreos
Els Campos Flégreos són una vasta caldera volcànica situada a 9 km al noroest de la ciutat de Nàpols,[1] la major part del qual està baix l'aigua. El seu nom deriva del grec antic Φλέγραιος phlegraios, que significa «ardents» i esta paraula és un cognado del llatí flagrans, «ardent».
El seu nom no es deu realment a l'activitat volcànica, sino més be als numerosos fenomens hidrotermales que ho caracterisen: fumarolas, solfataras i aigües termals, de les que ya es varen servir els romans.[2]
La zona encara té 24 boques de cràters i elevació volcàniques, i algunes presenten manifestacions gaseoses efusivas, en l'àrea de la solfatara de Pozzuoli, o hidrotermales, en Llac de Agnano, Pozzuoli, Llac Lucrino, i també fenomens de bradisismo, molt visible en el temple de Serapis en Pozzuoli.
En l'any 2003, per a dur a efecte la llei regional de la Campània núm. 33 de l'1 de setembre de 1993, es va instituir el Parc Regional dels Campos Flégreos.
Geografia
[editar | editar còdic]Estan situats en el golf de Pozzuoli, al noroest del golf de Nàpols, en la regió de Campània. En esta zona es troben les comunes de Pozzuoli i de Cumas. Més de 50 000 persones viuen en la caldera,[2] i més d'1,5 millons en l'àrea o en les proximitats.[1]
Fases geològiques
[editar | editar còdic]
https://és.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_de_la_Ignimbrita_Campaniense
En els Campos Flégreos es reconeixen tres periodos o fases geològiques:
- Fa uns 40 000 anys l'activitat volcànica explosiva va alcançar el clímax en l'explosió del volcà Archiflégreo, erupcionando 680 km³ de magma, que va disseminar piroclastos en tota la regió de Campània, els quals al sedimentar varen crear toba volcànica, molt usada fins al fi de l'antiguetat com a pedra de construcció.
Els depòsits mostren que l'erupció va ser un event únic, que va durar de 2 a 4 dies. Va començar en una explosió freàtica, seguida d'una columna d'erupció pliniana alimentada per dos cambres de magma. La columna eruptiva resultant es va elevar fins a una altura de 70 km en el seu punt de màxima altitut, terminant en reduir-se la taxa d'erupció per colapses en l'interior del cràter. Les emissions consistien en pedra pómez i lapilli. Esta etapa inicial va ser seguida d'un event de colapse de caldera i un gran fluix piroclástico, alimentat per la capa superior de magma. L'unitat de fluix piroclástico única estava composta de cendres, gasos, pedra pómez i fragments líticos, i es va estendre per un àrea de 30.000 km². Les corrents de densitat piroclástica es varen desplaçar cap al N i el S, superant cordilleres de 1000 metros d'altura, i varen creuar el golf de Nàpols extinguint tot rastre de vida en un radi de 100 km. Les seues característiques indiquen que va ser del tipo núvol piroclástica de baixa temperatura altament expandida.
En total entre 181-225 km³ de roca (DRE) varen entrar en erupció, i varen ser expulsat 680 km³ de magma traquítico, donant a l'erupció un IEV de 7.
Es creu que esta erupció va significar la desaparició de l'Home de Neandertal i la seua tongada pel Homo sapiens.
- Fa uns 12 000 anys va tindre lloc una atra gran erupció, que va formar una chicoteta caldera dins de la principal, centrada en la ciutat de Pozzuoli. L'última gran erupció del 1538 va generar el naiximent d'un nou tossal volcànic, el cridat Mont Nuovo. S'ha alçat del sol 2 m des de 1970. És un supervolcán en un IEV 7,[3] encara en activitat.
- El tercer periodo està datat entre 8000 i 500 anys arrere. Es caracterisa per la puzolana blanca, que constituïx el material del que està formada la major part dels volcans que componen els Campos Flégreos. S'ubica dins del cràter primordial del segon periodo; a grans llínees es pot dir que consta de: una activitat inicial al suroest en la zona de Bacoli i de Bayas, entre 10 000 i 8000 anys arrere; una activitat intermija en l'àrea central, la zona entre Pozzuoli, la montanya Spaccata i Agnano, entre 8000 i 3900 anys arrere; i finalment una activitat més recent, que es mou cap a occident per a formar el llac del Averno i el Mont Nou, entre 3800 i 500 anys arrere.
La caldera, que està essencialment a nivell del sol, és accessible a peu. Conté moltes fumarolas, que el seu vapor és visible, i varis estanys de fanc hirviente. Alguns cons i cràters subsidiaris s'estenen dins de la caldera. Un d'estos cràters ha segut omplit pel llac del Averno.
Actualment l'àrea dels Campos Flégreos comprén les afores i els barris napolitanos d'Agnano i Fuorigrotta, la superfície de Pozzuoli, Bacoli, Mont de Procida, Quarto, les illes Flégreas (Isquia, Procida, Vivara).
Patrick Moore solia citar els Campos Flégreos com un eixemple de per qué els cràters d'impacte sobre la Lluna deuen ser d'orige volcànic, lo que es va pensar fins als anys 60.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Campi Flegrei Volcano» (en anglés). Consultat el 12 de maig de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Mauro Rosi, Paolo Papale, Luca Lupi i Marque Stoppato (2000). 100 volcans actifs dans li monde (en francés), París: Delachaux et Niestlé, pp. 104-105. ISBN 978-2-603-01398-4.
- ↑ «The size and frequency of the largest explosive eruptions on Earth Christopher G. Newhall, Self, Steve, 1982». Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2010. Consultat el 7 d'octubre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campos Flégreos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.