Bradisismo

El bradisismo (del grec Βραδύς, bradýs -llent- i σεισμός, seismós -sacsada-) consistix en un periòdic descens (bradisismo negatiu) o ascens (bradisismo positiu) del nivell del sol, relativament llent per a l'escala del temps humà (normalment és de l'orde d'un centímetro a l'any), pero molt ràpit per al temps geològic. Passa inadvertit per a qui es trobe allí, pero es pot reconéixer visualment en la llínea de costa, mostrant la progressiva immersió o emersión del territori. És un fenomen lligat al vulcanisme, prou comú en l'àrea vesubiana, en especial en els Campos Flégreos (Ciutat metropolitana de Nàpols), que precisament reben el seu nom del grec antic Φλέγραιος, phlegraios (ardents).

El cridat Serapeo de Pozzuoli (en realitat mercat, un dels més grans del Imperi romà), important testic del fenomen del bradisismo.

Generalment tal fenomen és per variacions de volum d'una cambra magmática propenca a la superfície que es buida i s'ompli o inclús a variacions de calor que influïxen en el volum d'aigua continguda en subsol molt porosos.

Una atra teoria parla d'ones magmáticas que al seu pas durien primer a un ascens i despuix a un descens de la corfa terrestre en els punts en els que esta resultara més fina.

El fenomen contrari es coneix com taguisismo, o taquisismo.