Índex de explosividad volcànica
El Índex de Explosividad Volcànica (IEV) és una escala de 8 graus en la que els vulcanòlecs medixen la magnitut d'una erupció volcànica. L'índex és el producte de la combinació de varis factors mesurables o apreciables de l'activitat volcànica. Per eixemple, es considera el volum total dels productes expulsats pel volcà (lava, piroclastos, cendra volcànica), altura alcançada pel núvol eruptiva, duració d'erupció, injecció troposfèrica i estratosférica de productes expulsats, i alguns atres factors sintomàtics del nivell de explosividad.[1]
Classificació
editarEls científics indiquen la magnitut de les erupció volcàniques en el IEV. Registra la cantitat de material volcànic expulsada, l'altitut que alcança l'erupció, i quant temps dura. L'escala va de 0 a 8. Un aument d'1 indica una erupció 10 voltes més potent. un aument de 2 és 100 voltes més potent
| IEV | Volum de material tirat | Classificació | Descripció | Altura | Freqüència |
|---|---|---|---|---|---|
| Eixemples | |||||
| 0 | < 10 000 m³ | Erupció hawaiana | Efusiva, no explosiva | < 100 m | Contínua |
| Mont Erebus (1963), Kīlauea (1977), Mauna Lloa (1984), Pico Mawson (2006), Pitón de la Fournaise (2017), Erta Ale (2018) | |||||
| 1 | > 10 000 m³ | Estromboliana | Llaugera | 100 m – 1 km | Diària |
| Estromboli (des d'époques Romanes), Nyiragongo (2002), Masaya (2008) | |||||
| 2 | > 1 000 000 m³ | Estromboliana / Vulcaniana | Explosiva | 1–5 km | Quinzenal |
| Unzen (1792), Galeras (1993), Sinabung (2010), Whakaari/White (2019), Krasheninnikov (2025), | |||||
| 3 | > 10 000 000 m³ | Vulcaniana / Peleana | Violenta | 5–15 km | Cada 3 mesos |
| Nevat del Ruiz (1985), Soufrière Hills (1995), Pichincha (1999), Tungurahua (2006), Ontake (2014), Volcà de Tajogaite (2021) | |||||
| 4 | > 0,1 km³ | Peleana / Subpliniana | Catastròfica | > 10 km | Cada 18 mesos |
| Pelée (1902), Paricutín (1943), Popocatépetl (2001), Reventador (2002), Eyjafjallajökull (2010), Calbuco (2015), Volcà de Fòc (2018), La Soufrière (2021) | |||||
| 5 | > 1 km³ | Pliniana | Cataclísmica | > 15 km | Cada 12 anys |
| Vesubio (79), Fuji (1707), Colima (1913), Santa Helena (1980), El Chichón (1982), Hudson (1991), Chaitén (2008), Puyehue (2011) Hunga Tonga (2022) | |||||
| 6 | > 10 km³ | Pliniana / Ultrapliniana | Colossal | > 20 km | Entre 50 a 100 anys |
| Ilopango (c. 450), Huaynaputina (1600), Laki (1783), Desconegut (1808), Krakatoa (1883), Santa María (1902), Novarupta (1912), Pinatubo (1991) | |||||
| 7 | > 100 km³ | Ultrapliniana | Supercolosal | > 20 km | Entre 500 a 1000 anys |
| Cerro Blanco (c. 2300 a. C.), Santorini (1610 a. C.), Paektu (946), Rinjani (1257), Tambora (1815) | |||||
| 8 | > 1000 km³ | Ultrapliniana | Apocalíptica | > 25 km | Cada 50.000 anys[2][3] |
| Yellowstone (640.000 a. C.), Toba (73.000 a. C.), Taupo (26.500 a. C.) | |||||
Referències
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Índice de explosividad volcánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.