Huaynaputina
El Huaynaputina (de wayna: ‘jove’, i putina: ‘volcà’, en quechua) és un estratovolcán de la cordillera dels Vages localisat en el departament de Moquegua, al sur de Perú. Este volcà va ser la font de la major explosió registrada en l'història recent d'Amèrica Llatina, la qual va ocórrer el 19 de febrer de 1600, despuix dels terremots que varen començar el dia 15 en els primers signes d'erupció imminent en 1599 i inicialment atribuïts al Misti.[1] El volcà no té un perfil topogràfic prominent, pero en el seu lloc té la forma d'un gran cràter volcànic que es troba situat en un replanell en una altitut promig de 4.200 m s. n. m.[2] El seu punt més elevat alcança una altitut de 4.850 m s. n. m.[3] El Huaynaputina és considerat un volcà en activitat pel Institut Geofísico del Perú.[4]
Erupció
[editar | editar còdic]Quan este volcà erupcionó en 1600 va produir prop de 30 quilómetros cúbics de tefra (piroclasto), mentres que els fluix piroclásticos varen viajar 13 quilómetros a l'est i surest. L'erupció va causar danys severs a les ciutats peruanes d'Arequipa i Moquegua. Segons un estudi de l'Universitat de Califòrnia, les conseqüències de l'explosió del volcà varen poder haver tingut repercussions mundials, sent la possible causa de l'hambruna que va assotar Rússia entre 1601 i 1603.[5]
En 1615 Guamán Poma va escriure:
"LA CIUDAD DE ARIQVIPA: Va rebentar el volcà i va cobrir de ceníza i arena la ciutat i la seua juridición, comarca; trenta dies no es va vore el sol ni lluna, estreles. En l'ajuda de Deu i de la verge Santa María sesó, va aplacar".[6]
Els depòsits de tefra mostren l'existència de 2 tipos de magma en el conducte, el tipo denominat "Dacita 1" es trobava en una cambra magmática a 6 km de profunditat i l'atre tipo denominat "Dacita 2" que va tindre el seu orige en una cambra de magma a 20 km de profunditat, este cos magmático va desencadenar l'erupció en pressionar el sistema fins que el magma va començar a ascendir a la superfície. El moviment de magma fins a les fissures de ventilació va causar terremots, el magma en ascensió va interceptar un sistema hidrotermal més antic que es trobava a 3 km de profunditat.
La primera etapa va consistir en una erupció pliniana acompanyada d'un aument de l'activitat sísmica este primer event va durar aproximadament 20 hores depositant entre 18 i 20 metros de tefra prop del respirader, en esta primera etapa es varen lliberar a lo manco 26 km³ de tefra lo que supon la major part del total de magma erupcionado durant l'erupció de 1600 i generant una columna d'erupció sostinguda de 38 km d'altura que va formar el núvol en forma de fonc descrita pels testics. Els colapses en l'interior del cràter varen provocar que la columna colapsara provocant el primer fluix piroclástico, esta erupció va ser canalisada a través d'una fractura i tenia les característiques d'una erupció alimentada per fissures.
L'etapa 2 va ocórrer despuix d'un breu paréntesis i va consistir en erupció explosives que varen causar fluix piroclásticos que es varen desplaçar per les valls que irradian del volcà fins a distàncies de 13 km i entrant la vall del riu Tambo formant represas que en colapsar varen causar lahares en el caixer del riu Tambo.
Al final d'esta etapa es va produir un canvi en la composició del magma, el magma de tipo "Dacita 2", que va anar el material dominant durant la tercera etapa tot això es produïa al mateix temps que es formava una cúpula de lava.
La tercera etapa va consistir en una erupció vulcaniana expulsant bombes de lava i depositant una atra capa de cendra i destruint la cúpula de lava formada durant l'etapa 2, esta etapa d'erupció va ser en part freàtica.
Encara que es varen formar estructures de colapse el volcà no va aplegar a colapsar ya que el magma tipo "Dacita 2" es va originar a 20 km de profunditat.
L'erupció del Huaynaputina de 1600 va produir 30 km³ de tefra dacítica sent catalogada en un índex de explosividad volcànica de 6 sent la major erupció d'Amèrica del Sur en temps històrics recents. La columna d'erupció va ser lo suficientment alta com per a penetrar en la tropopausa i influir en el clima de la Terra causant la Menuda Edat de Gèl.
Este volcà és monitorizado per l'Observatori Volcanólogico dels Vages del Sur (OVDAS).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Estudie geodinámico i evaluació de perills de les localitats de Omate, Puquina i anex de Chacahuayo».Universitat Nacional Sant Agustín de Arequipa, Institut Nacional de Defensa Civil.
- 49–51.
- ↑ «The Geochemistry of Huaynaputina Volcano, Southern Peru».Third ISAG.(17)
- 609.
- ↑ Global Volcanism program. «Huaynaputina» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 de març de 2007. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Institut Geofísico de Perú sent monitorizado per l'Observatori Volcanológico dels Vages del Sur( OVVDAS. «Evaluació de perills volcànics i vigilància de volcans actius en el sur del Perú». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2010. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ «[1]», LiveScience. Consultat el 20 de febrer de 2010 (en anglés).
- ↑ Poma d'Ayala, Felipe Guamán (1615). Nova corónica i bon govern (en és), Copenhague, p. 1061.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaynaputina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.