Arequipa

   

Arequipa és una ciutat peruana, capital tant de la província com del departament homònims. És la segona ciutat més habitada del país, en una població proyectada de 1 195 700 habitants per a l'any 2025. Des del punt de vista polític, és la sèu oficial del Tribunal Constitucional i és coneguda com la «capital jurídica del Perú».

Geogràficament, està situada en la regió sur del país i s'estén a lo llarc d'abdós riberes del riu Chili, comprenent la denominada vall d'Arequipa o vall del Chili. Esta vall es troba resguardat al nort i a l'est per la cadena montanyosa dels Andes, mentres que al sur i oest està protegit per cadenes baixes de cerros costeños. La ciutat, com a núcleu urbà, s'estén principalment sobre 14 districtes, mentres que el seu àrea metropolitana inclou un total de 21 districtes conurbados.

Elloc a on s'assenta la ciutat va ser fundat el 15 d'agost de 1540. En aquelavors, se li va denominar «Vila Bella de La nostra Senyora de la Asunta d'Arequipa». El 25 de setembre de 1541, a través d'una real cèdula dictada pel monarca Carlos V, va passar a denominar-se «Ciutat d'Arequipa». Durant el periodo virreinal, va adquirir importància pel seu paper econòmic i per la seua fidelitat cap a la Monarquia Espanyola.

És la segona ciutat més industrialisada i en major activitat econòmica en Perú. L'activitat econòmica del departament d'Arequipa per a l'any 2024 va alcançar un PIB nominal de S/ 31 458 millons, en un PBI per càpita de S/ 19 593, consolidant-se com la segona economia regional del país. Ya que la ciutat capital concentra la major part de l'activitat econòmica del departament, esta sifra és l'indicador macroeconòmic més representatiu del seu dinamisme actual. Com a referència, un estudi de l'any 2015 va estimar que el PIB específic de la ciutat era de 9,445 millons de dólars. Dins de l'activitat industrial, s'inclouen els productes manufacturados, la producció textil de llana de camélido i la producció i comercialisació de concentrats de coure i molibdeno. La ciutat manté vínculs comercials en Chile, Bolívia i Brasil. Està conectada per mig del ferrocarril del Sur en el port de Matarani i les ciutats de Cusco i Puno.

A inicis de la vida republicana del país, la ciutat va assumir una gran importància política i econòmica. Durant els sigles XIX i XX, va representar un contrapeso en poder centralisat en Lima, funcionant com una «segona capital». La ciutat ha segut foc de rebelions populars, cíviques i democràtiques, i d'ella han sorgit figures rellevants en el camp de la política i la religió. Arequipa va protagonisar més de sèt alçament o revolucions des de l'independència fins a 1850 i va albergar la sede del govern del país en dos ocasions. Durant el colp d'Estat de Salaverry, el president de la república Orbegoso va instalar el seu govern en la ciutat des del 13 de giner de 1835. El 31 d'agost de 1882, durant el conflicte armat en Chile, el president Lizardo Montero va declarar a Arequipa capital del Perú i va convocar un Congrés Nacional el 28 d'abril de 1883. En l'any 2000, l'Unesco va reconéixer les 332 hectàrees del caixco històric d'Arequipa com «Patrimoni Cultural de la Humanitat». El patrimoni històric i monumental que alberga, junt als seus espais escènics i culturals, la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. En dita zona històrica, l'arquitectura religiosa virreinal i republicana és producte d'una mescla de característiques espanyoles i autòctones, les quals varen donar lloc a una escola estilística arquitectònica pròpia denominada «Escola Arequipeña», l'influència del qual es va estendre fins a Potosí.

Etimologia

Sobre l'orige del nom «Arequipa» existixen vàries hipòtesis. Mentres algunes tenen bases històriques que s'aproximen a la llegenda, unes atres es fonamenten en estudis geogràfics, arqueològics i llingüístics.

Una de les teories es basa en la llengua puquina, parlada pels primers habitants de la regió abans de l'arribada dels aimaras. Segons esta hipòtesis, el nom original seria «Llaure-quiapi». El principal núcleu urbà dels puquinas, Kasa-Patak, va ser descobert en 1942, i se sosté que gran part de la toponímia local deriva d'esta llengua. L'investigador Bernardo Màlaga, defensor d'esta idea, argumenta que les versions aimaras i quechuas són posteriors i menys provables:

Els noms acomodatius d'Ari-càpia que en llengua aymara significa «Darrere del Cim» i el de Llaure-quepay, quechua, que es traduïx «Sí, quedeu-vos ací», quan en realitat no existia poble important en la campiña arequipeña ni esta oferia el panorama esplèndit que ara li caracterisa, hi ha raons poderoses per a afirmar que dites etimologies, aymara i quechua, no corresponen a la realitat dels fets constatats per l'arqueologia.

Leonidas Bernedo Màlaga, La cultura Puquina

Per un atre costat, la llegenda més difosa atribuïx l'orige del nom al inca Mayta Cápac. Es conta que, en permetre als seus súbdits assentar-se en el vall del Chili, els va dir «Ari qipay» o «Llaure quepay» (en quechua: «Sí, quedeu-vos»). Esta versió va ser registrada pel pare Calancha i traduïda per J. Ignacio Gamio.

Finalment, existixen atres versions que proponen un orige aimara. El pare Blas Valera, citat pel Inca Garcilaso de la Vega, va sugerir que el nom prové del terme «ari qquepan» o «llaure càpia», en referència a un caragol marí usat com a trompeta bèlica. De manera similar, l'historiador Ernst Middendorf va postular que el nom deriva del aimara «ari qhipaya» o «ariq qipa», que es traduïx com «darrere del pico», en alusió al volcà Misti.

Símbols de la ciutat

Bandera

La bandera de la ciutat presenta l'escut de la ciutat sobre un fondo carmesí. El color de l'estandart, no obstant, va ser objecte de discussió entre historiadors en la década de 1940. En aquelavors, diverses publicacions científiques d'historiadors varen propugnar resoldre dita controvèrsia. Finalment, els historiadors Francisco Mostajo i Víctor M. Ventre varen ratificar el color carmesí de l'estandart. La ratificació anava en contraposició al color blau, reconstruït per l'historiador Víctor Benavente, i que coincidia en el color usat en les activitats deportives per la ciutat.

El 2 de setembre de 1940, Francisco Mostajo, per mig d'un ofici dirigit a l'alcalde de la ciutat, va insistir en la seua posició sobre el color de l'estandart. Va basar les seues afirmacions en el «Acta de la jura del Rei Carlos III» de l'11 d'agost de 1788. El 23 de setembre del mateix any, el pare Víctor M. Ventre, a través del diari catòlic «El Deure», va publicar un document que contenia una descripció de l'estandart real d'Arequipa trobada en el «Acta de 3 de setembre de 1789». Abdós documents ratifiquen que el color de l'estandart de la ciutat és carmesí i que el seu orige es remonta a l'estandart d'orige colonial. L'estandart és descrit com se cita:

Per a la celebració de les festes reals de proclamació i jura del rei don Carlos IV, havia manat l'Ilustre Cabildo fer en anticipació un nou estandart de vellut carmesí, en els escuts d'Arreas Reals i de la Ciutat, guarnit de sobrepost d'or, el qual estava agarrat d'una asta primorosamente llaurada, arrematant esta en una lengüeta d'espolón, des de la gola de la qual pender dos cordoneres de seda carmesí en les seues borles, que feyen primoroso joc. Un dosel, panys de sitial, coixins i sobrebancas en flocs i rapacejos d'or.

Jurament, proclamació i festes populars que varen fer celebrar en esta ciutat l'Intendent D. Antonio Álvarez i Jiménez i el Alferes Real D. Manuel Flores del Camp en homenage al Rei Carlos IV, en motiu de la seua exaltació al tro d'Espanya

Escut

Erro al crear miniatura:

Escut heràldic de la ciutat d'Arequipa.

L'escut d'armes d'Arequipa presenta una figura central: una aixeta que sosté en la seua mà una bandera en l'inscripció «Carlos V» o «Del rei». Este escut va ser otorgat a la ciutat el 25 de setembre de 1541 per mig d'una Cèdula Real emesa pel monarca Carlos V.

El tradicionaliste peruà Ricardo Palma, en el seu llibre Tradicions Peruanes, oferix una perspectiva sobre la disposició i significat dels elements en l'escut. Basant-se en un croniste en coneiximents d'heràldica, Palma, en la tradició titulada «El fill de la providència», fa referència al croniste de la següent manera:

Res entés en heràldica el demócrata que açò escriu, atiénese a l'explicació que sobre tal alegoria dona un croniste. Diu que l'inscripció de la bandera expressa la possessió que el rei va prendre d'Arequipa i que en colocar aquella, no baix els peus, sino en la mà de l'aixeta, va voler el monarca manifestar el seu aprecie per la ciutat, no chafant-la com a vassalla, sino donant-li la mà com a favorida. Si hi ha qui ho explique millor, que alce el dit.

Ricardo Palma, Tradicions Peruanes

Himne

Artícul principal → Himne d'Arequipa.

L'himne de la ciutat és el denominat Himne de l'IV Centenari, la lletra del qual pertany a Emilio Pardo del Valle i la seua música a Aurelio Díaz Espinoza. Abdós varen ser els guanyadors del concurs per a la creació de la lletra i música de l'himne de la ciutat. El concurs va ser convocat pel cabildo de la ciutat en 1939, en motiu de les celebracions del quarto centenari de la fundació de la ciutat, i el premi va ser otorgat en 1940. Des de llavors, l'himne és entonat en tots els actes cívics realisats en la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Himne d'Arequipa