Anar al contingut

Misti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Peaceful scenery with volcano Misti in the background - Peru.jpg
Misti



El Misti és un estratovolcán al sur del Perú, prop de la ciutat de Arequipa, considerat com un volcà actiu. Des de l'any 1969 és monitoreado per l'Observatori Vulcanológico de el INGEMMET i el Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) del Institut Geofísico del Perú (IGP), el qual conta en sis estacions sísmiques instalades en el seu edifici volcànic i que registren les 24 hores del dia els events sismovolcánicos produïts en el seu interior.

Descripció

[editar | editar còdic]

Està localisat als peus del vall del riu Chili, a 2400 m s.n.m. S'ha convertit en un dels majors símbols de Arequipa. Durant la época colonial la major part de les cases varen ser construïdes en el sellar, pedra blanca formada en la deposición de cendres i lapilli durant les erupció piroclásticas del volcà. L'última volta que el Misti va demostrar algun tipo d'activitat rellevant, com per eixemple grans fumarolas, va anar en 1870.

En el seu con casi perfecte, el Misti s'eleva a 5820 m s. n. m., entre els volcans Chachani (6055 m) i Pichu Pichu (5665 m).

Santuari d'altura

[editar | editar còdic]

Durant una expedició dirigida pels arqueòlecs José Antonio Chávez i Johan Reinhard en 1998 es varen trobar prop del cim huit esquelets incaicos, que es presumix varen ser sacrificis humans. En el cim hi havia dos círculs i pircas de pedres blanques; no varen poder excavar-les per temor a danyar els restants, que ya estaven prou deteriorats per les condicions climàtiques i l'activitat geològica.[1]

Per esta raó, en la nit varen tirar aigua per a congelar els restants i aixina traure'ls en blocs per a traslladar-los fins a la ciutat.

Varen ser guardats per la Universitat Catòlica de Santa María en una refrigeradora, a on varen permanéixer per casi dos décades.

Entre febrer i març de 2018, els restants varen ser descongelados en el laboratori de l'universitat; varen ser trobats 5 cossos de chiquets i tres de chiquetes, ademés de ceràmica, objectes d'or, argent i spondylus. Mai abans s'havien trobat sacrificis en el cràter mateix d'un volcà ni en una sola tomba a varis individus. És la primera evidència d'una tomba massiva.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2 de giner de 2020 (en en-GB).