Mont Paektu
El Plantilla:Coreà, també conegut com a montanya Changbai en China, és una montanya volcànica localisada en la frontera entre China i Corea del Nort. En 2744 m, és la montanya més alta de la montanyes Changbai, al nort, i de la cordillera Baekdudaegan, al sur. També és la montanya més alta de la península de Corea i de Manchuria.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom en coreà significa "montanya de cap blanc". El nom en chinenc, Changbai Shan (en chino tradicional, 長白山; en chino simplificado, 长白山), significa "montanya perpètuament blanca" de la mateixa manera que el seu nom en manchú, Golmin Šanggiyan Alin, i nomenes variants.[1] Un llac de cràter volcànic, cridat llac Tianchi (en chino tradicional y simplificado, 天池, Plantilla:Coreà), es troba dins de la caldera volcànica del cim de la montanya.
Geografia i història
[editar | editar còdic]
El mont Paektu és un estratovolcán el con del qual està truncat per una àmplia caldera de 5 km d'esgambi i 850 m de profunditat, parcialment ocupada per les aigües del llac Tianchi (llac del Cel). La caldera es va crear entorn a l'any 946, durant la cridada "erupció del Mileni",[2] en un Índex de explosividad volcànica de 7,[3] que va expulsar de 100 a 120 km³ de piroclasto i va poder afectar al clima de la regió. S'han trobat restants de cendra d'eixa erupció inclús en el sur de l'illa d'Hokkaido, al nort del Japó. El llac té una circumferència de 12 a 14 km, en una profunditat mija de 213 m i una profunditat màxima de 384 m. Des de mediats d'octubre a mitan de juny, està cobert normalment de gèl.
L'erupció va tindre 3 fases conegudes com a Periodo Primerenc, Clímax i Periodo Posterior.
Periodo Primerenc
L'estudi dels depòsits mostra que l'erupció va començar en una columna eruptiva de 28 km en el seu moment de màxima altitut,la base de distribució de la Pedra Pómez mostra que la columna va tindre una fluctuació d'altura, en base a la disposició de la tefra es calcula que la taxa de descàrrega massiva va ser de 108 Kg/s( 10⁵ m³/s, este periodo va poder haver lliberat 1.88-5.63¹⁹ juliol d'energia.
Clímax
Per la distribució dels materials s'ha pogut deduir que la columna eruptiva tenia una altura de 36 km en una taxa de descàrrega de massa de 3,6 × 10 ⁸ Kg/s ( 3.6 x 10⁵ m³/s, l'altura de la columna d'erupció indica que el cràter tenia un radi de 200 metros, la distribució de la tefra va mostrar que la direcció del vent era SE 120°. Durant esta etapa es va produir una pluja de pedra pómez fina.
Periodo posterior
Este periodo d'erupció va formar la Ignimbrita de Changbaishan, formada quan la columna eruptiva va colapsar despuix de la pluja de Pedra Pómez fina,la Ignimbrita de Changbaishan té una gruixa promig de 7.47 metros i en algunes valls la gruixa va ser de 70 a 80 metros, durant esta etapa la taxa de descàrrega de massa va ser de 5 x 10⁶ Kg/s.
Les forces geològiques que varen intervindre en la formació del mont Paektu són un misteri encara. Hi ha dos teories: la primera considera que és un punt calent, i la segona que és una porció desconeguda de la placa del Pacífic subducida baixe la montanya.[4]
La secció central de la montanya s'eleva uns 3 mm per any pels nivells ascendents del magma baix de la part central de la montanya. Setze picos superen els 2.500 m d'altitut en la cresta de la caldera que rodeja el llac Tianchi. El pico més alt, cridat Pico Janggun, està cobert de neu uns huit mesos a l'any. La pendent és relativament moderada fins als 1.800 m.
L'aigua ix del llac pel nort i prop de l'eixida hi ha una cascada de 70 m d'altura. La montanya és el naiximent dels rius Songhua, Tumen i Yalu. Els rius Tumen i Yalu formen la triple frontera entre Corea del Nort, Rússia i China.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Es coneixen cinc espècies de plantes en el llac del Cel, i unes 186 en les seues vores. El bosc en el costat chinenc és molt antic i a penes ha segut alterat o explotat per humans. Predominen els abedulls prop del llímit dels arbres, i els pins per davall, mesclats en atres espècies. Per la seua banda, el costat nortcoreà sí ha sofrit una explotació prolongada en el temps per part del ser humà.
La regió és un conegut hàbitat de tigres coreans, orsos, lleoparts del Amur i llops. En les zones altes es troba el cabirol siberiano (Capreolus pygargus). Entre les aus es troben el gall lira comuna (Tetrao tetrix), lechuzas i pardals carpinteros. La montanya ha segut catalogada per BirdLife International com àrea important per a la conservació de les aus perque conté una població destacada de serreta chinenca (Mergus squamatus).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eixemples: Paektu-sant(«Paektu-sant: Corea del Nort». Consultat el 30 de juliol de 2012.) (coreà 백두산(«백두산: Corea del Nort». Consultat el 30 de juliol de 2012.)), Ch’ang Pai,(«Ch’ang Pai: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Chang-pai Shan,(«Chang-pai Shan: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Chōhaku-sant,(«Chōhaku-sant: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Hakutō,(«Hakutō: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Hakutō-sant,(«Hakutō-sant: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Hakutō-zan,(«Hakutō-zan: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Paik-to-sant,(«Paik-to-sant: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Pai-t’ou Shan,(«Pai-t’ou Shan: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Mount Paitoushar,(«Mount Paitoushar: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Paitow Shan,(«Paitow Shan: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) Pei-schan(«Pei-schan: China». Consultat el 30 de juliol de 2012.) and Bai Yun Feng.
- ↑ “Climatic impact of the Millennium eruption of Changbaishan volcano in China: New insights from high-precision radiocarbon wiggle-match dating” (2013). Geophysical Research Letters 40 (1): 54–59. doi:. Bibcode: 2013GeoRL..40...54X.
- ↑ «Changbaishan». Smithsonian Institution. Consultat el 10 d'agost de 2013.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2016. Consultat el 23 d'octubre de 2017.
- ↑ «Mount Paekdu». Important Bird Areas factsheet. BirdLife International (2013). Consultat el 12 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Paektu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.