Volcà Taupo
El volcà Taupo és un gran volcà riolítico en el centre de l'illa Nort de Nova Zelanda. Forma part de la zona volcànica de Taupo, una regió en alta activitat volcànica que s'estén des de Ruapehu en el sur, a través dels districtes de Taupo i Rotorua, fins a l'illa Whakaari, en la regió de Bay of Plenty. El llac Taupo forma la caldera d'este enorme volcà. El Taupo va produir dos de les erupció més violentes del món en temps geològics recents.
El Taupo va entrar en erupció fa uns 300 000 anys, pero les principals erupció, que seguixen afectant el paisage circumdant, varen ser l'erupció de Oruanui fa uns 26 500 anys, la qual és responsable de la forma actual de la caldera, i l'erupció de Hatepe (també coneguda com a «erupció de Taupo»), fa uns 1800 anys. No obstant, es varen produir moltes erupció més, al voltant d'una cada mil anys.[1][2][3]
Erupció riolíticas
[editar | editar còdic]El Taupo produïx erupció riolíticas, en un magma viscós en un alt contingut de sílice. Si el magma no conté molt gas, la riolita tendix a formar solament un domo de lava. No obstant, quan es mescla en gas o vapor, les erupció riolíticas poden ser extremadament violentes. El magma espumejea per a formar pedra pómez i cendres, que esclaten en gran força.
Si el volcà crea una columna estable que puja molt alt en l'atmòsfera, la pedra pómez i les cendres bufen cap als costats i finalment cauen al sol, cobrint el paisage com una capa de neu. Si el material expulsat es gela ràpidament i es torna més dens que l'aire, no pot elevar-se tan alt, i de sobte es derroca al sol, colpejant la superfície com l'aigua d'una cascada, formant fluix piroclásticos que es propaguen sobre la terra a gran velocitat. Els fluix piroclásticos poden desplaçar-se en una velocitat de centenars de quilómetros per hora. Quan la pedra pómez i les cendres s'assenten, són lo suficientment calentes com per a unir-se en una roca coneguda com ignimbrita.
Varen ocórrer erupció de ignimbrita anteriors més al nort del Taupo. Algunes d'estes erupció varen ser enormes, i dos d'elles, fa aproximadament 1,25 i 1,0 millons d'anys, varen ser lo suficientment grans com per a generar una capa de ignimbrita que va cobrir l'illa Nort des d'Auckland a Napier.
Història eruptiva
[editar | editar còdic]Encara que l'activitat volcànica del Taupo va començar fa 300 000 anys, les erupció explosives es varen fer més comunes des de fa 65 000 anys.
Erupció de Hatepe
[editar | editar còdic]Coneguda com l'erupció de Taupo, es dividix en vàries etapes.
- Erupció menor en un primer respirader.
- Aument de l'activitat, un segon respirader fa erupció produint una alta columna de cendres.
- Fase freatomagmática, l'aigua va entrar pel primer respirader, provocant potents explosions que varen depositar Pedra Pómez blanca rica en cendres.
- Formació d'un tercer respirader, produïx un depòsit de caiguda de color obscur ric en cendres i Obsidiana.
- Es va produir un erupció major que va depositar Pedra Pómez i cendres en un àrea extensa.
- L'àrea de ventilació colapsa,30 Km³ de material són lliberats en un únic pols formant un fluix de ràpit moviment desplaçant-se a 900 Km/h que va passar per damunt de les montanyes circumdants llevat en el Mont Ruapehu que medix 2.797 m cobrint de cendra des de Roturua fins a Waioru, l'eixida principal del llac va ser bloquejada elevant el nivell 35 metros fins que es va lliberar en una catastròfica inundació.
La columna eruptiva va alcançar els 50 km d'altura, 120 Km³ de Ignimbrita va ser expulsat donant a l'erupció de Taupo un IEV de 7.
Erupció de Oruanui
[editar | editar còdic]
l'erupció de Oruanui del volcà Taupo va ser la major erupció volcànica coneguda en els últims 70 000 anys, en un Índex de Explosividad Volcànica de 8. Va ocórrer fa uns 26 500 anys i va generar aproximadament 430 km³ de depòsits de caigudes piroclásticas, 320 km³ de depòsits de fluix piroclásticos (en la seua majoria ignimbrita) i 420 km³ de material intracaldera primària, equivalent a 530 km³ de magma.[4][5][6]
L'actual llac Taupo plena, en part, la caldera creada per esta erupció.
La tefra generada per l'erupció va cobrir gran part de la regió central de l'illa Nort en una capa de ignimbrita en una profunditat de fins a 200 metros. La major part de Nova Zelanda es va vore afectada per la caiguda de cendres, encara en una capa de cendra de 18 cm en les illes Chatham, a una distància de 1000 km del volcà. L'erosió i sedimentación posteriors varen tindre efectes duradors sobre el paisage i varen canviar el curs del riu Waikato del seu pas per les planures de Hauraki al seu curs actual a través de Waikato cap al mar de Tasmania.
En total es varen lliberar 1.170 Km³ de material, sent l'última erupció en alcançar el IEV 8 en l'història de la Terra. Consta de 9 unitats de caiguda mapeables i una dècima unitat mal conservada pero volumétricamente dominant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A continent on the move: New Zealand geoscience into the 21st century. Graham, Ian J. et al.; The Geological Society of New Zealand in association with GNS Science, 2008. ISBN 978-1-877480-00-3. page 66, 168.
- ↑ "Taupo the volcano" (a single sheet pamphlet), C.J.N. Wilson and B.F. Houghton, Institute of Geological & Nuclear Sciences, c2004.
- ↑ Information from GNS Science on the Taupo Volcano
- ↑ .
En total es varen lliberar 1.170 Km³ sent l'última erupció en alcançar el IEV 8, es dividix en vàries fases, 9 unitats de caiguda i una dècima unitat de caiguda mal conservada pero volumétricamente dominant.
Wilson, Colin J. N.(2001).Journal of Volcanology and Geothermal Research.112(1-4)
- 133–174.doi:10.1016/S0377-0273(01)00239-6.
- ↑ Manville, Vern & Wilson, Colin J. N.(2004).New Zealand Journal of Geology & Geophysics.47(3)
- 525–547.doi:10.1080/00288306.2004.9515074.
- ↑ Wilson, Colin J. N. et al.(2006).Journal of Petrology.47(1)
- 35–69.doi:10.1093/petrology/egi066.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Taupo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.