Volcà Taupo

El volcà Taupo és un gran volcà riolític en el centre de l'illa Nort de Nova Zelanda. Forma part de la zona volcànica de Taupo, una regió en alta activitat volcànica que s'estén des de Ruapehu en el sur, a través dels districtes de Taupo i Rotorua, fins a l'illa Whakaari, en la regió de Bay of Plenty. El llac Taupo forma la caldera d'este enorme volcà. El Taupo va produir dos de les erupcions més violentes del món en temps geològics recents.
El Taupo va entrar en erupció fa uns 300 000 anys, pero les principals erupcions, que seguixen afectant el paisage circumdant, varen ser l'erupció d'Oruanui fa uns 26 500 anys, la qual és responsable de la forma actual de la caldera, i l'erupció de Hatepe (també coneguda com a «erupció de Taupo»), fa uns 1800 anys. No obstant, es varen produir moltes erupcions més, al voltant d'una cada mil anys.[1][2][3]
Erupcions riolítiques
El Taupo produïx erupcions riolítiques, en un magma viscós en un alt contingut d'sílice. Si el magma no conté molt gas, la riolita tendix a formar solament un dom de lava. No obstant, quan es mescla en gas o vapor, les erupcions riolítiques poden ser extremadament violentes. El magma fa bromera per a formar pedra tosca i cendres, que esclaten en gran força.
Si el volcà crea una columna estable que puja molt alt en l'atmòsfera, la pedra tosca i les cendres bufen cap als costats i finalment cauen al sol, cobrint el paisage com una capa de neu. Si el material expulsat es gela ràpidament i es torna més dens que l'aire, no pot elevar-se tan alt, i de sobte es derroca al sol, colpejant la superfície com l'aigua d'una cascada, formant fluixos piroclàstics que es propaguen sobre la terra a gran velocitat. Els fluixos piroclàstics poden desplaçar-se en una velocitat de centenars de quilòmetros per hora. Quan la pedra tosca i les cendres s'assenten, són lo suficientment calentes com per a unir-se en una roca coneguda com ignimbrita.
Varen ocórrer erupcions d'ignimbrita anteriors més al nort del Taupo. Algunes d'estes erupcions varen ser enormes, i dos d'elles, fa aproximadament 1,25 i 1,0 millons d'anys, varen ser lo suficientment grans com per a generar una capa d'ignimbrita que va cobrir l'illa Nort des d'Auckland a Napier.
Història eruptiva
Encara que l'activitat volcànica del Taupo va començar fa 300 000 anys, les erupcions explosives es varen fer més comunes des de fa 65 000 anys.
Erupció de Hatepe
Coneguda com l'erupció de Taupo, es dividix en vàries etapes.
- Erupció menor en un primer respirall.
- Aument de l'activitat, un segon respirall fa erupció produint una alta columna de cendres.
- Fase freatomagmàtica, l'aigua va entrar pel primer respirall, provocant potents explosions que varen depositar pedra tosca blanca rica en cendres.
- Formació d'un tercer respirall, produïx un depòsit de caiguda de color obscur ric en cendres i Obsidiana.
- Es va produir una erupció major que va depositar pedra tosca i cendres en una àrea extensa.
- L'àrea de ventilació colapsa, 30 km³ de material són lliberats en un únic pols formant un fluix de ràpit moviment desplaçant-se a 900 Km/h que va passar per damunt de les montanyes circumdants llevat en el Mont Ruapehu que medix 2.797 m cobrint de cendra des de Roturua fins a Waioru, l'eixida principal del llac va ser bloquejada elevant el nivell 35 metros fins que es va lliberar en una catastròfica inundació.
La columna eruptiva va alcançar els 50 km d'altura, 120 km³ d'ignimbrita varen ser expulsats donant a l'erupció de Taupo un IEV de 7.
Erupció d'Oruanui

L'erupció d'Oruanui del volcà Taupo va ser la major erupció volcànica coneguda en els últims 70 000 anys, en un Índex d'Explosivitat Volcànica de 8. Va ocórrer fa uns 26 500 anys i va generar aproximadament 430 km³ de depòsits de caigudes piroclàstiques, 320 km³ de depòsits de fluixos piroclàstics (en la seua majoria ignimbrita) i 420 km³ de material intracaldera primària, equivalent a 530 km³ de magma.[4][5][6]
L'actual llac Taupo plena, en part, la caldera creada per esta erupció.
La tefra generada per l'erupció va cobrir gran part de la regió central de l'illa Nort en una capa d'ignimbrita en una profunditat de fins a 200 metros. La major part de Nova Zelanda es va vore afectada per la caiguda de cendres, encara en una capa de cendra de 18 cm en les illes Chatham, a una distància de 1000 km del volcà. L'erosió i sedimentació posteriors varen tindre efectes duradors sobre el paisage i varen canviar el curs del riu Waikato del seu pas per les planures de Hauraki al seu curs actual a través de Waikato cap al mar de Tasmània.
En total es varen lliberar 1.170 km³ de material, sent l'última erupció en alcançar l'IEV 8 en l'història de la Terra. Consta de 9 unitats de caiguda cartografiables i una dècima unitat mal conservada pero volumètricament dominant.
Referències
- ↑ A continent on the move: New Zealand geoscience into the 21st century. Graham, Ian J. et al.; The Geological Society of New Zealand in association with GNS Science, 2008. ISBN 978-1-877480-00-3. page 66, 168.
- ↑ "Taupo the volcano" (a single sheet pamphlet), C.J.N. Wilson and B.F. Houghton, Institute of Geological & Nuclear Sciences, c2004.
- ↑ Information from GNS Science on the Taupo Volcano
- ↑ Wilson, Colin J. N.(2001).«The 26.5 ka Oruanui eruption, New Zealand: an introduction and overview».Journal of Volcanology and Geothermal Research.112(1-4): 133–174.doi:10.1016/S0377-0273(01)00239-6.
- ↑ Manville, Vern & Wilson, Colin J. N.(2004).«The 26.5 ka Oruanui eruption, New Zealand: a review of the roles of volcanism and climate in the post-eruptive sedimentary response».New Zealand Journal of Geology & Geophysics.47(3): 525–547.doi:10.1080/00288306.2004.9515074.
- ↑ Wilson, Colin J. N. et al.(2006).«The 26.5 ka Oruanui Eruption, Taupo Volcano, New Zealand: Development, Characteristics and Evacuation of a Large Rhyolitic Magma Body».Journal of Petrology.47(1): 35–69.doi:10.1093/petrology/egi066.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Taupo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.