La Erupció de Hatepe, cridada aixina per la capa de piroclasto o de tefra de pumita o pedra tosca deguda a l'erupció pliniana de Hatepe,[1] a voltes denominada erupció de Taupo i datada entorn a l'any 180 o 233 de l'era cristiana,[2] va ser l'última gran erupció del volcà Taupo. Es considera la major erupció de Nova Zelanda dels últims 20 000 anys. Va expulsar uns 120 km³ de material, dels quals 30 km³ ho varen anar en pocs minuts. Açò la convertix en una de les majors erupció dels últims 5000 anys, comparable a l'erupció minoica del segon mileni a. C., l'erupció del mont Paektu (946), l'erupció del volcà Salamas (1257) en 1257 i l'erupció del Tambora de 1815.

Erupció de Hatepe

Etapes de l'erupció

L'erupció va passar per vàries etapes, identificant-se sis horisons marcadors distints. A pesar de la composició uniforme del magma erupcionado, es va mostrar una àmplia varietat d'estils eruptivos, incloent freatomagtisme dèbil, erupció plinianas i un enorme fluix piroclástico. Uns anys o décades despuix es extruyeron domo de lava riolítica que varen formar els secs de Horomatangi i el banc Waitahanui.[3]

El principal fluix piroclàstic va devastar la zona circumdant, ascendint més de 1500 m fins a sobrepassar els propencs monts Kaimanawa i el mont Tongariro, i cobrint d'ignimbrita el terreny en un radi de 80 km. Ya que Nova Zelanda no va ser colonisada pels maoríes fins a més de 1000 anys despuix, la zona no tenia habitants humans coneguts quan es va produir l'erupció. S'han trobat depòsits de tsunamita de la mateixa edat en la costa central de Nova Zelanda, lo que demostra que l'erupció va provocar tsunamis locals, pero és possible que es generaren ones molt més àmplies —com les observades despuix de l'erupció del Krakatoa de 1883.[4]

L'erupció de Hatepe va ampliar encara més el llac que s'havia format despuix de l'erupció de Oruanui, molt més gran, fa uns 26 500 anys. L'eixida anterior va quedar bloquejada, lo que va elevar el llac 35 metros per damunt del seu nivell actual fins que va esclatar en una enorme inundació, que va fluir durant més d'una semana a una velocitat aproximadament 200 voltes superior a la del riu Waikato.

Datació de l'event

Durant molts anys es va creure, despuix de les investigacions de Colin J. N. Wilson i uns atres, que l'erupció podia datar-se exactament en l'any 186 de l'era cristiana,[5] lo que significava que coincidia en els fenomens meteorològics descrits per Fan Ye en la China Han i per Herodiano de Antioquía en l'Imperi romà.[6][7]

Les dates estimades sugerides anteriorment per a l'erupció de Taupo han oscilat entre el 131 i el 233 de l'era cristiana. La primera data es va basar en el 14 C de la vegetació carbonizada tancada en els productes de l'erupció. No obstant, les 22 mostres seleccionades que es varen utilisar per a obtindre una data mija d'1.819 ± 17 anys AP (131 EC) tenien desviacions estàndar molt majors que la pròpia data mija.[7] La majoria dels geòlecs, si no tots, accepten ara que la caiguda de tefra o pedra tosca de l'erupció va ser molt major de lo que es pensava, aproximadament 150 km³ en lloc de 14 km³. La data més tardana de 233 EC ± 13 anys (95% de seguritat) va ser el resultat de la datació per radiocarbono realisada per R. Sparks (1995).[2][8] La presència de carbono magmático contaminant sense 14C en les aigües subterrànees prèvies a l'erupció ha segut proposta com un biaix cap a dates més antigues, lo que ha dut a sugerir dates per a l'erupció de Hatepe décades o inclús sigles més jóvens de lo que es pensava.[9]

Els sers humans no s'havien assentat en Nova Zelanda en el moment de l'erupció, i no ho farien durant més de 1000 anys. Les poblacions humanes més propenques en eixe moment es trobaven en Tonga, a més de 1700 km al noreste.


Referències

  1. ↑ Talbot, J. P.(1994).«Dilute gravity current and rain-flushed ash deposits in the 1.8 ka Hatepe Plinian deposit, Taupo, New Zealand».Bulletin of Volcanology.56(6–7): 538–551.doi:10.1007/BF00302834.
  2. ↑ 2,0 2,1 Sparks, R. J.; Melhuish, W. H.; McKee, J. W. A.; Ogden, J.(1995).«14C calibration in the Southern Hemisphere and the dona't of the last Taupo eruption: evidence from tree-ring sequences».Radiocarbon.37(2): 155–163.doi:10.1017/S0033822200030599.
  3. ↑ Houghton, B.F. (2007). Field Guide—Taupo Volcanic Zone.
  4. ↑ Lowe, D. J., D.J.(2000).«Volcano-meteorological tsunamis, the c. 200 CE Taupo eruption (New Zealand) and the possibility of a global tsunami».The Holocene.10(3): 401–407.doi:10.1191/095968300670392643.
  5. ↑ Barton, John (2001). The First New Zealand Book?—an Eyewitness account of the Taupo eruption of AD 186, New Plymouth: Trustees of the Dalberton Library. ISBN 978-0-473-08268-0.
  6. ↑ Herodian of Antioch. «Chapter 14», History of the Roman Empire (vol. Book 1).
  7. ↑ 7,0 7,1 Wilson, C. J. N.(1980).«A new dona't for the Taupo eruption, New Zealand».Nature.288(5788): 252–253.doi:10.1038/288252a0.
  8. ↑ A continent on the move : New Zealand geoscience into the 21st century—Graham, Ian J. et al.; The Geological Society of New Zealand in association with GNS Science, 2008. ISBN 978-1-877480-00-3. pp. 66 i 168.
  9. ↑ Kennedy, Ben; Duffy, Brendan; Holdaway, Richard N.(5 d'octubre de 2018).«Evidence for magmatic carbon bias in 14 C dating of the Taupo and other major eruptions».Nature Communications.9(1): 4110.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-018-06357-0.(en anglés)