Erupció de Oruanui
La erupció de Oruanui del volcà Taupo de Nova Zelanda va ser la supererupción més recent de l'història, en un índex de explosividad volcànica de 8. També és una de les majors erupció de la història de Nova Zelanda. Va ocórrer al voltant del 26.500 a. C., en el Pleistoceno Superior, i va generar uns 430 km³ de depòsits piroclásticos de caiguda, 320 km³ de colades piroclásticas (principalment ignimbritas) i 420 km³ de materials primaris intracaldera, equivalents a 530 km³ de magma, lo que supon un total d'1.170 km³ de material erupcionado.[1][2] L'erupció es dividix en dèu fases diferents, prenent com a base nou estrats cartografiats i una capa mal conservada, encara que volumétricamente dominant.[3][4][5][6]
L'actual llac Taupo, de 615,9 km² de superfície i 186 m de profunditat, ocupa parcialment la caldera generada durant esta erupció. En les primeres fases eruptivas es varen produir canvis en la posició dels respiraders, que ara es troben baix el llac. La caldera actual es va formar durant la dècima i última fase.[2]
L'erupció del Oruanui presenta moltes característiques inusuals: la seua naturalea episódica, la gran diversitat de depòsits dispersos en un àrea molt àmplia i la complexa interacció de la cendra i els fluix piroclásticos.[2]
La tefra de l'erupció va cobrir gran part de l'Illa Nort en fins a 200 metros d'ignimbrita. La cendra es va depositar en gran part de Nova Zelanda (les illes Chatham, situades a 1000 km de distància, varen registrar una gruixa de 18 cm). Posteriorment, l'erosió i la sedimentación varen tindre efectes duradors en el paisage, ya que varen provocar que el riu Waikato es desplaçara de les planures de Hauraki fins al seu curs actual: travessant la regió de Waikato fins a desembocar en el mar de Tasmania.[7]
Depòsits
[editar | editar còdic]
Estratigrafia
[editar | editar còdic]Els depòsits de l'erupció s'han dividit en dèu unitats cartografiables ("fases"). La dècima i més jove és la pijor conservada en térmens de superfície, si be s'ha pogut determinar a través de perfils locals ben conservats que es tracta de la més voluminosa.
Caiguda de cendres
[editar | editar còdic]Els depòsits distales de l'erupció, és dir, els que es troben a major distància del centre eruptivo, estan formats exclusivament per caigudes de cendra. Es troben en casi tota l'Illa Nort i en el norest de l'Illa Sur de Nova Zelanda. En l'Illa Nort, estos depòsits es conserven en gruixa de més de dos metros. En les illes Chatham, situades a uns 1000 quilómetros al suroest del llac Taupo, encara es conserven depòsits de pols de cendra de 18 centímetros de gruixa procedents de les fases més recents de l'erupció.
Depòsits de fluix piroclásticos
[editar | editar còdic]Proximalment, és dir, a mida que aumenta la proximitat al centre eruptivo, els depòsits de fluix piroclásticos es intercalan en els de cendra o be constituïxen la part predominant de la seqüència de l'erupció de Oruanui. Consistixen principalment en ignimbritas, en part estratificadas i en part massives, que cobrixen un àrea total de 300 quilómetros quadrats i poden alcançar gruixa locals de més de 200 metros. Alguns es poden trobar a una distància de fins a 80 quilómetros de la vora del llac Taupo.
La caldera de Oruanui
[editar | editar còdic]La caldera de Oruanui es va formar durant les etapes més recents de l'erupció. Anteriorment es creïa que l'actual llac Taupo, que cobrix més de 600 quilómetros quadrats, era més o menys equivalent a la caldera. No obstant, els estudis geofísicos han revelat una image més detallada del subsol del llac. La caldera real ocupa una superfície de només 140 quilómetros quadrats i se situa en la part central del llac. Esta zona està rodejada per una regió perifèrica de 228 quilómetros quadrats, denominada "coll de colapse" (en anglés collapse collar). L'extrem norest del llac, de 47 quilómetros quadrats, és més jove i es va formar a raïl d'una erupció ocorreguda fa 1800 anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 112(1-4)doi:10.1016/s0377-0273(01)00239-6.Consultat el 9-3-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 47(1)doi:10.1093/petrology/egi066.Consultat el 9-3-2018.
- ↑ 112(1-4)doi:10.1016/s0377-0273(01)00239-6.Consultat el 2018-05-03.
- ↑ 47(3)doi:10.1080/00288306.2004.9515074.
- ↑ 47(1)doi:10.1093/petrology/egi066.Consultat el 2018-05-03.
- ↑ Richard Smith, David J. Lowe, Ian Wright. «Volcanoes – Et Llaura Encyclopedia of New Zealand» (en en). www.teara.govt.nz. Consultat el 2018-05-03.
- ↑ 50(2)
- 131–150.ISSN 0028-8306.doi:10.1080/00288300709509826.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erupción de Oruanui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.