Fluix piroclástico
Es denomina fluix piroclástico, colada piroclástica, núvol piroclástica o corrent de densitat piroclástica a una mescla de gasos volcànics calents, materials sòlits calents i aire atrapat, que es mou a nivell del sol i resulta de certs tipos d'erupció volcàniques.[1][2] La velocitat de les colades piroclásticas pot ser tan llenta com 10-30 km/h o aplegar als 700km/h.[3] Les colades piroclásticas poden ser letals pel seu moviment veloç i altes temperatures d'entre 400 °C a 1075 °C.[4]
Si la colada piroclástica és molt enèrgica i diluïda es denomina onada piroclástica; estes s'atenen menys a la topografia que les comunes, podent pujar i baixar valls i cerros.[5] Existixen dos tipos d'onades piroclásticas: les calentes i les fredes, segons tinguen més o menys de 700 a 1200 °C de temperatura.[6]
Dinàmica
[editar | editar còdic]
Erupció que els originen
[editar | editar còdic]Són varis els tipos d'erupció volcàniques que poden donar orige a colades piroclásticas. Els elements comuns de les erupció que conduïxen a elles es poden enumerar en:[7] l'escape de pressió en cossos de magma prop de la superfície, l'exsolución de gasos volcànics, la ràpida mescla de gasos en fragments de roca, la posada en moció del aire entorn i el moviment costa avall producte de la gravetat.
El colapse d'un domo de lava, de l'ala d'un volcà o d'una columna eruptiva, la sobreebullición (boil-over en anglés) de gasos i partícules suspeses i l'explosió d'un criptodomo són totes causes que generen colades piroclásticas durant les erupció volcàniques.[7]
Moviment i temperatures
[editar | editar còdic]
Les colades piroclásticas obtenen el seu moviment de la gravetat o de l'explosió lateral d'un volcà,[1] com va succeir en el Mont Santa Helena en 1980. Encara que colades piroclásticas menors poden tindre velocitats de 10 a 30 km/h[3] a sovint excedixen els 100 km/h podent, si són més grans, aplegar als 200-700 km/h.[3] La naturalea decorreguda de les colades piroclásticas es deu a la turbulència interna dels seus gasos.[1] Les colades generalment es mouen costera avall, pero poden anar contra pendents si la seua velocitat és lo suficientment alta.[1]
Les temperatures de les colades piroclásticas varien. Per a les colades del mont Pelée s'han estimat temperatures inicials de 1075 °C cita requerida, per a les del Pinatubo, 750 °C, i per al monte Santa Helena, 350 °C.[3] La majoria de les colades piroclásticas consten de dos parts: una part basal de material gros i un núvol turbulenta en material fi que pot depositar-se a sotavent de la part basal.[6]
En el cas de l'Erupció del Vesubio en 79, les velocitats i temperatures per al cas de la ciutat de Herculano va ser de 700 °C inicials per a baixar a 300-500 °C en les zones més propenques al port i una velocitat de 700 km/h per lo que el seu efecte va ser instantàneu per als seus moradores.[8] Per a Pompeya, les temperatures i velocitat del fluix piroclástico varen ser menors a 200 °C, pero en un temps de permanència de 10-20 minuts a on la cendra fina suspesa en l'aire va ser un factor determinant per a la mortalitat de les seues moradores.[9]
Testimonis de l'erupció de 1883 del volcà Krakatoa i experiments científics evidencien que les colades piroclásticas tenen la capacitat de creuar grans espais d'aigua.[10] En esta erupció, una colada piroclástica va aplegar a creuar l'estret de la Sonda fins a l'illa de Sumatra que està a 48 km del volcà Krakatoa.[11]
En 1902 es va produir l' erupció del volcà Mont Vaig barallar que va matar a 29.933 persones de Saint Pierre i afores, la temperatura del fluix va ser de 400-600 °C i velocitat d'entre 300-500 km/h, el núvol piroclástica va alvançar sobre l'aigua i va alcançar varis barcos.[12]
_(cropped_etc).jpg){kind=link}
Núvol Fénix
[editar | editar còdic]Algunes colades piroclásticas, despuix de desfer-se de les partícules fines, poden alçar-se per convecció cap al cel formant lo que es diu un núvol fénix o co-ignimbrita.[13]
Roques i depòsits de colades piroclásticas
[editar | editar còdic]
Existixen principalment dos tipos de depòsits de colades piroclásticas: els que s'originen a partir d'una colada piroclástica pròpiament i els que provenen d'onades piroclásticas.[14] Els primers són de caràcter massiu i de fragmentació heterométrica; els segons tenen una classificació de partícules més acusada, en elements més fins i major estratificació.[14] En els grans depòsits es pot fer la distinció d'unitats de colada i unitats de refredat.[14]
Els depòsits de colada piroclástica composts de cendra volcànica i lapilli pumiceo, abdós regirats, es coneixen com ignimbritas.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 pyroclastic flow, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ pyroklastisk strøm Store norske leksikon. Revisat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pyroclastic flows, Michigan Tech. Revisat el 15 d'octubre de 2011.
- ↑ Cita de Tilling, Topinka, and Swanson, 1990, Eruptions of Mount St. Helens: Past, Present, and Future: USGS General Interest Publication en Pyroclastic Flows and Pyroclastic Sorgixes, USGS. Revisat el 5 d'octubre de 2011.
- ↑ Cita de Myers and Brantley, 1995, Volcano Hazards Fact Sheet: Hazardous Phenomena at Volcanoes, USGS Open-File Report 95-231. en Pyroclastic Flows and Pyroclastic Sorgixes, USGS. Revisat el 5 d'octubre de 2011.
- ↑ 6,0 6,1 Cita de Hoblitt, Miller, and Scott, 1987, Volcanic Hazards with Regard to Siting Nuclear-Power Plants in the Pacific Northwest, USGS Open-File Report 87-297 en Pyroclastic Flows and Pyroclastic Sorgixes, USGS. Revisat el 5 d'octubre de 2011.
- ↑ 7,0 7,1 John P. Lockwood i Richard W. Hazlett. Volcanoes: Global Perspectives, pp. 235-240.
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ Freundt, Armin. 2003. Entrance of hot pyroclastic flows into the siga: experimental observations. Bulletin of volcanology, 65, 144–164.
- ↑ Camp, Vic. "KRAKATAU, INDONESIA (1883)." How Volcanoes Work. Department of Geological Sciences, Sant Diego State University, 31 Mar. 2006. Web. 15 Oct. 2010. <http://www.geology.sdsu.edu/how_volcanoes_work/krakatau.html [3] archivat en Wayback Machine.>.
- ↑ [4]
- ↑ Parfitt, Liz i Wilson Lionel (2008). Fundamentals of Physical Volcanology. p. 121.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Fisher, R. V. i Schmincke, H.-U. 1984. Pyroclastic Rocks. Pág. 192-200.
- ↑ Gill, Robin, 2010. Igneous rocks and magmatic processes. Pág. 220-232.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flujo piroclástico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.