Erupció del Vesubio en 79
.jpg){kind=link}
La erupció del mont Vesubio de l'any 79 va ser una de les erupció volcàniques més famoses, catastròfiques i mortíferas de l'història d'Europa, que va ser presenciada i documentada per Plinio el Jove.[1] Si ben tradicionalment s'ha datat en la nit del 24 d'agost de l'any 79, distints estudis i troballes arqueològiques han provat que va deure ocórrer en autumne o hivern del mateix any,[2] en concret es data com a data possible el 24 d'octubre.[3][4][5]
La catàstrofe va alcançar a les ciutats de Pompeya, Herculano i Estabia, aixina com atres zones circumdants, les quals varen quedar sepultades per vàries capes de cendra volcànica i no serien excavades fins a el XVIII. La població total d'estes ciutats oscilava entre els 16 000 i 20 000 habitants; els restants de prop de 1500 persones han segut trobats en Pompeya i Herculano, pero el total de fallits és desconegut.[6][7]
Antecedents
[editar | editar còdic]L'erupció de l'any 79 va ser precedida per un poderós terremot 17 anys abans, el 5 de febrer de l'any 62, que va causar una destrucció generalisada al voltant del golf de Nàpols, i particularment en Pompeya.[8] Part dels danys no havien segut reparats quan el volcà va entrar en erupció.[9] La mort de centenars d'ovelles per un "aire contaminat" en les rodalies de Pompeya, reportat per Séneca, va dur al vulcanólogo islandés, Haraldur Sigurdsson, a comparar-ho en les morts similars d'ovelles en Islàndia prop de pozas de diòxit de carbono volcànic, i a especular que el terremot de l'any 62 va estar relacionat en una nova activitat en el Vesubio.[10]
Un atre sisme de menor magnitut en l'any 64 va ser registrat per Suetonio en la seua biografia de Nerón,[11] i per Tácito en la seua obra Annales, ya que Nerón es trobava en Nàpols actuant per primera volta en un teatre públic quan va ocórrer la tremolació.[12] Suetonio va registrar que l'emperador va continuar cantant durant el terremot fins a terminar la seua cançó, mentres que Tácito va escriure que el teatre es va derrocar poc despuix de ser evacuat.
Els romans es varen acostumar als sismes menors en la regió; l'escritor Plinio el Jove va escriure que "no eren particularment alarmants perque són freqüents en Campània". El 20 d'agost de l'any 79 varen començar una série de chicotetes tremolació,[9] fent-se més freqüents els següents quatre dies, pero les senyals d'alerta no varen ser advertides.[9]
Naturalea de l'erupció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Erupció pliniana.
Les reconstrucció de l'erupció i els seus efectes varien considerablement en els detalls, pero tenen les mateixes característiques generals. L'erupció va durar a lo manco dos dies. El matí del primer dia, el 24 d'octubre, va ser percebut com un dia normal per l'únic testic presencial que va deixar un document supervivent, Plinio el Jove, que en eixe moment es trobava en Miseno, a l'atre costat del golf de Nàpols a uns 30 quilómetros del volcà, lo que va poder haver evitat que advertira els primers signes de l'erupció. No va tindre oportunitat, durant els següents dos dies, de parlar en persones que hagueren presenciat l'erupció en Pompeya o Herculano i, de fet, ni tan sols menciona a Pompeya en el seu relat, per lo que no hauria notat les primeres fissures chicotetes i lliberacions de cendra i fum del volcà, d'haver ocorregut açò enjorn de matí. Prop de la 1 de la vesprada, el Vesubio va entrar violentament en erupció, llançant una columna a gran altura, de la que va començar a caure cendra i pedra pómez, cobrint l'àrea; va ser en este moment en que es varen portar a terme rescats i escapes del lloc.[13][14]
En algun moment de la nit, o enjorn al sendemà, el 25 d'octubre, varen començar els fluix piroclásticos en les rodalies del volcà. Llums vistes en la montanya varen ser interpretades com a incendis. Persones en llocs tan lluntans com el port de Miseno, varen fugir per a salvar-se. Els fluix tenien un moviment ràpit, dens, i molt calent, derribant parcial o totalment les estructures en el seu camí, incinerant o sofocant a tota la gent que permaneixia en el lloc, i alterant el paisage, incloent la costa. Tot açò va estar acompanyat per llaugers tremores adicionals i un chicotet maremoto en el golf de Nàpols. En anochecer del segon dia, l'erupció va finalisar, deixant bruma en l'atmòsfera a través de la qual el sol lluïa débilment.[13][14]
Plinio el Jove va escriure un relat de l'erupció:
Àmplies capes de fòc allumenaven moltes parts del Vesubio; la seua llum i la seua lluentor eren més vívidos per l'obscuritat de la nit... era de dia en qualsevol part del món, pero allí l'obscuritat era més obscura i espessa que qualsevol atra nit.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrew Wallace-Hadrill. «Pompeii: Portents of Disaster». Consultat el 4 de febrer de 2011.
- ↑ Beard, 2014, p. 31.
- ↑ «[1]». Consultat el 17 d'octubre de 2018.
- ↑ Archeo.(260)Consultat el 26 d'agost de 2019.
- ↑ Marqués, Néstor F. (2018). Un any en l'Antiga Roma, Barcelona: Espasa, pp. 284-286. ISBN 978-84-670-5151-3.
- ↑ Nova Enciclopèdia Temàtica, tom 8, 1973, pàgines 440 i 441
- ↑ «Sagne evaporada i esclats de cràneu: la terrible mort de les víctimes de l'erupció del Vesubio».
- ↑ Martini, Kirk (setembre de 1998). «Chapter 2: Identifying Potential Damage Events», Patterns of Reconstruction at Pompeii, Pompeii Forum Project, Institute for Advanced Technology in the Humanities (IATH), University of Virginia.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Current Archeology.Current Publishing.London:Consultat el 20 de juny de 2017.
- ↑ Sigurdsson 2002, p. 35 on Seneca the Younger, Natural Questions, 6.1, 6.27.
- ↑ Suetonius, C. Tranquillus (1914). «20», The Life of Nero, Loeb Classical Library, William P. Thayer.
- ↑ (186-1877) «Book 15.22», The Annals, Modern Library, The Internet Sacred Text Archive.
- ↑ 13,0 13,1 «Cóm varen morir els habitants de Pompeya i Herculano despuix de l'erupció del Vesubio».
- ↑ 14,0 14,1 «Pompeii breakthrough as geologist's stone discovery flipped eruption narrative».
- ↑ «Pliny the Younger, Epistulae VI.16 & VI.20». Ancient Literature. Consultat el 7 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erupción del Vesubio en 79» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.