Herculano
.jpg)
Herculano (en italià, Ercolano) va ser una antiga ciutat romana de la regió de la Campània, sur d'Itàlia. En el seu temps era més menuda, pero les seues més mundans comerciants i mercaders eren més rics, cults i intelectuals que l'èlit de la veïna Pompeya.[2] Va ser declarat Patrimoni Mundial de l'Unesco, junt en Pompeya i atres jaciments arqueològics de la zona, en 1997.
Erupció del 79
[editar | editar còdic]És coneguda per haver-se conservat, de la mateixa manera que Pompeya, enterrada en les cendres de l'erupció del volcà Vesubio del 24 d'octubre de l'any 79 d. C. Molts dels seus habitants varen perir pel fluix piroclástico de l'erupció.[3] Com la ciutat estava més prop del volcà que Pompeya, el fluix piroclástico la va alcançar a una temperatura superior, estimada en 400-500 °C,[4] per lo que les víctimes varen ser reduïdes a l'instant a esquelets abrasados, mentres que en Pompeya, pel contrari, la cendra es va endurir al voltant dels cossos que varen conservar la carn, que en podrir-se deixava la forma hueca; des de 1860 varen escomençar a reblir-les en algeps per a crear els famosos mòles.[5]
Com Pompeya, Herculano va desaparéixer en l'oblit baix una capa de 25 m de cendra per més d'un mileni.
Descobriment
[editar | editar còdic]En 1709 Emmanuel Maurici de Lorena, duc d'Elbeuf, mentres construïa la seua residència en la costa de Portici, va sentir parlar d'un home que havia descobert marbres i columnes antigues mentres cavava un pou en la propenca ciutat de Resina. El duc va comprar la seua granja i va començar a cavar pous i galeries subterrànees i va excavar estàtues, columnes i marbres que va utilisar per a la seua residència de Portici, que també va regalar als seus amics, familiars i monarques de tota Europa.
Les excavacions, realisades per Roque Joaquín de Alcubierre (Saragossa, 16 d'agost de 1702-Nàpols, 14 de març de 1780) varen començar en l'actual Ercolano, un suburbi de Nàpols, en 1738.[6] L'elaborada publicació de Li Antichità vaig donar Ercolano Esposte ("Les antiguetats de Herculano expostes") baix el patrocini del rei Carlos V de les Dos Sicilias va tindre un important efecte en l'incipient neoclassicisme europeu.[7] A finals de el XVIII varen començar a descobrir-se en Herculano una gran diversitat d'objectes, com a pintures murals, trípodes, braseros, estàtues de bronze, botelles de perfum i ceràmica.
Es varen trobar en 1980 centenars d'esquelets d'habitants que s'havien refugiat en els cobertizos per a barques. Estes excavacions realisades en l'àrea del port de Herculano varen permetre trobar més de 200 esquelets de diverses edats i condicions socials.[8]
La més famosa de les luxoses viles herculanas és la Vila dels Papirs, identificada com el fastuoso retir en vistes a la mar que Lucio Calpurnio Pisón Cesonino, sogre de Juliol César, va manar construir.[9]
Edificis públics
[editar | editar còdic]Els Fornicis
[editar | editar còdic]
_-_4_(50543724191).jpg)
Es tracta d'una série d'estructures abovedadas front a la plaja que servien com a almagasens portuaris i per a resguardar les barques de peixca. Sobre elles es troba un gran terrat. En 1980, Giuseppe Maggi va trobar ací trescents esquelets humans. Es pensa que durant l'erupció del Vesubio, els habitants de Herculano varen tractar de refugiar-se en estos almagasens en els seus objectes més valiosos tals com a joyes i monedes, i varen morir intoxicats pels gasos i les altíssimes temperatures producte del fluix piroclástico que va descendir des del Vesubio.
Provablement, estes persones anaren ressagats que varen aplegar quan ya no quedaven embarcacions i es varen amagar allí a l'espera de que cessaren les tremolació i es dissipara el fum i la cendra. Fins a 1980 es creïa que la major part de la població de Herculano s'havia salvat, en trobar-se molts menys cossos que en Pompeya, pero este descobriment va revelar que els herculanos varen tractar de fugir per mar, pero és possible que el fort onage fera sossobrar les barques, afonant-les o tirant-les contra les plages.[10]
En 1982, en esta mateixa zona es va trobar, en bon estat de conservació, una embarcació romana de 9 metros de llongitut, en la que es trobava un remero i un soldat en dos espases i una bossa de monedes. També en la plaja front als almagasens es varen trobar esquelets de vàries persones més i d'un cavall.
En época romana, la mar es trobava molt més prop de la ciutat que en l'actualitat. Els materials tirats pel Vesubio li varen guanyar a la mar una franja de terra d'uns 400 metros d'ample.
El terrat de M. Nonio Balbo
[editar | editar còdic]
Una rampa adossada a les muralles conduïx a una àmplia plaça rectangular front a les Termes suburbanes. Ací es troba un altar funerari de marbre en honor al senador Marco Nonio Balbo, pretor i procònsul de la província de Creta i de Cirene, tribuno de la plebe en l'any 32 a. C. Este senador era mecenes de la ciutat de Herculano i va manar edificar numerosos edificis públics per a la mateixa. Per esta raó, li varen erigir a lo manco dèu estàtues i a la seua mort, li varen tributar grans honors, segons consta en una inscripció d'este altar. En la base de marbre, a un costat de l'altar, estava l'estàtua en coraza del propi Nonio Balbo. Es va descobrir el seu cap durant les excavacions de A. Maiuri.
Termes suburbanes
[editar | editar còdic]
Estes termes, una de les millor conservades de l'antiguetat, es varen construir en el I entre les muralles de la ciutat i l'mar. A través d'un portal en semicolumnas i tímpan s'accedix a un vestíbul en impluvium i quatre columnes. De la herma d'Apolo fluïa aigua sobre una font circular. El vestíbul, a través d'un corredor, conduïx a una sala i al praefurnium, el forn per a calfar l'aigua.
Les sales termals són:
- El Frigidarium, la sala de bany fret, en un sol de taulells de marbre blanc i fresca en quart estil.
- El Tepidarium, la sala tébea, en un sol de taulells de pissarra i estuc en les parets que representen guerrers.
- El Caldarium, la sala de bany calent, les parets del qual estan decorades en quart estil' i la chafada del labrum, piscina de les abluciones.
En la zona oriental de les termes es troba una sala arrematada per un àbsit en una piscina, l'aigua de la qual es calfava en un sistema de samovar. Ademés el complex termal conta en un laconicum, la sala de banys de vapor, en un sol de peces de mosaic negres sobre fondo blanc.
El gimnasi
[editar | editar còdic]
El Gimnasi o Palestra era un extens complex dedicat fonamentalment a les activitats deportives. Es va construir durant l'época d'Augusto (27 a. C. al 14 d. C.). La seua planta s'organisa entorn a dos terrats. Solament una part de l'edifici va ser excavada. Des de l'entrada, per la penca V s'accedix a un monumental vestíbul realçat per dos columnes. El terrat inferior consta d'una gran àrea en pòrtics en tres dels seus costats i un Criptopórtico en el seu costat Nort, sobre el que descansa un atre terrat. Un llarc estany rectangular, que servia de viver de peixos, vorejava el criptopórtico, pero va ser reemplaçat per una gran alberca cruciforme, en una font de bronze que representa a la Hidra de Lerna, mítica serp monstruosa de sèt caps, que el seu original es conserva en el Antiquarium.
En el costat oest del pòrtic trobem una série d'habitacions entre les que destaca una àmplia sala rectangular en àbsit, d'uns 10 metros d'altura, en una hornacina i un altar de marbre destinat a les cerimònies i ofrenes religioses.
Les termes masculines
[editar | editar còdic]
Estes termes principals, es varen trobar en 1873 i varen ser excavades completament en 1931. La seua trama presenta la divisió habitual en els sectors masculí i femení. La seua construcció es remonta a la segona mitat de el I Originàriament eren abastides per un pou de grans dimensions.
A les termes masculines s'accedix per la penca III. Un passadiç conduïx al vestuari (apodyterium) en hornacinas a on depositar la roba. Des d'ací i cap a l'oest trobem la sala freda de forma circular, en les parets pintades de roig, en quatre hornacinas de color groc i una cúpula blava celest. Cap a l'est trobem la sala tébea adornada en un mosaic blanc i negre que representa a Salamandra entre delfins, un polp, un calamar, i un amorcillo en una tralla. A continuació està la sala calenta arrematada en un àbsit.
Les termes femenines
[editar | editar còdic]
S'accedix a elles per la penca IV. Despuix d'una sala en bancs d'obra adossats a les parets, es troba el vestuari (apodyterium), la volta del qual de canó està decorada en estrías ondulades. Ací es troba el mosaic en la Salamandra. A continuació està la sala tébea en repisas per a guardar la roba. El sol és un mosaic en meandres. La sala calenta, en una coberta abovedada, posseïx dos assents suntuosos, un de marbre blanc i l'atre de color roig. Darrere d'estes estàncies es troben els forns a on es calfava l'aigua i el pou que permetia arreplegar l'aigua a 8,25 metros de profunditat.
El costat sur de les termes conecta en la Palestra a través d'un pati obert, circundado per pòrtics les columnes dels quals de rajola estan revestides d'estuc.
La sèu dels Sacerdots Augustales
[editar | editar còdic]Per als esclaus lliberats, convertir-se en un sacerdot augustal era una forma d'ascendir en l'escala social. El seu Colege, dedicat al cult a l'emperador Augusto, estava ubicat en les proximitats del Fòrum, a on es desenrollava la vida religiosa, política i social.
És un edifici de planta quadrada, en quatre columnes centrals i arcs cegos en les seues parets. El sol és de opus signinum mentres que el de la planta alta és de opus spicatum. En posterioritat es va construir una cella, en eix en l'entrada, que conserva part del seu sol i rodapié original aixina com les fresca en quart estil: en la paret esquerra s'observa l'entrada d'Hércules en l'Olimp acompanyat de Júpiter, metamorfoseado en arc iris, Juno i Minerva; en la paret dreta en canvi veem la lluita d'Hércules en Aqueloo. Al fondo, a la dreta del sacellum, està l'habitació del conserge, l'esquelet del qual es va trobar tendit en el llit.
Encara es conserva una inscripció en la paret que recorda que l'edifici va ser consagrat a Augusto, en vida de l'emperador, i que va ser construït per voluntat dels germans A. Lucio Próculo (A. Lucius Proculus) i A. Lucio Juliano (A. Lucius Iulianus), els qui el dia de l'inauguració varen oferir un almorzar al que varen invitar als membres del Senactum (senat municipal) i als sacerdots Augustales.
Teatre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Teatre de Herculano.
L'edifici, l'estructura del qual es recolzava sobre un doble orde d'arcs i pilastres, tenia una capacitat de 2 000-2 500 espectadors i estava decorat elegantment. El mur en la part alta de la cavea estava ornamentado en una série d'estàtues de bronze de grans dimensions, representant a personalitats de Herculano i membres de la família imperial. Riquíssima era també la decoració de l'escenari, recoberta de marbre, en columnes de marbre africà i de groc antic. A pesar d'això, el teatre es troba hui totalment espoliado. Manuel Maurici de Lorena, príncip de Elboeuf primer i Carlos de Borbón despuix es ensañaron en tenaz vandalisme en este monument, duent-se tota obra d'art i cada placa de marbre, desmembrando aixina irremediablement allò que d'una atra forma hauria segut el teatre millor conservat de tota l'antiguetat.
Casas
[editar | editar còdic]
Casa del mosaic de Neptú i Anfítrite
[editar | editar còdic]Esta casa destaca per la rica decoració del triclinio que es pot observar a través de la finestra del tablino, en eix en la porta d'entrada. El nom d'esta casa es deu al mosaic mural que decora la paret oriental de l'habitació. Realisat en pasta de vidre representa a Neptú i Anfítrite.
En el costat nort hi ha un ninfeo revestit per un mosaic també de pasta de vidre en closques i bromera de lava, coronat per unes caraces teatrals de marbre. Sobre la zona de les hornacinas es va instalar el tanc que abastia la font. En el larario del atri es varen descobrir els fragments de dos plaques de marbre en pintura roja. Una d'elles du la firma de l'artiste grec, que diu: "Alejandro, el ateniense, ho va pintar".
Casa del Gran Portal
[editar | editar còdic]Li la coneix aixina pel seu portal en columnes, platabanda i rebanc de rajola, edificada despuix del terremot que va assolar la ciutat en l'any 62 i a on es varen reutilisar els capitells procedents d'atres edificis.
La seua anómala planta és frut de l'expansió de la casa, a la qual es va anexar el peristilo de la veïna Casa Samnítica. En el seu vestíbul d'entrada estan embebidas en les parets els fustes d'unes columnes estriadas de toba i dos pilars en semicolumnas, que encara es troben en la seua posició original. Destaquen les seues fresca en quart estil i el chicotet pati a l'esquerra de l'entrada. Per a crear l'ilusió d'un espai vert, en les seues parets varen pintar un jardí. En una paret del triclinio està representat Sileno, assentat entre dos sàtirs, que observa a Ariadna i Dioniso.
Casa dels Cérvols
[editar | editar còdic]
La casa, en un balcó corregut, i en un chicotet atri sense compluvium té una planta alta per a la servitut. A la dreta, el passadiç conduïx al triclinio, a la cuina i a un dormitori, a on es conserva una decoració mural en quart estil i el sol de marbre. A l'esquerra es troben les àmplies estàncies de representació. El criptopórtico en finestres posseïx un sol de mosaics blancs i escamas de marbre de varis colors, mentres que les parets estan decorades en fresca. Est delimita el gran jardí a on es varen trobar unes taules de marbre circulares i unes estàtues d'uns cérvols perseguits per una jauría de gossos, una estàtua d'un sàtir en un odre i d'Hércules borracho; les peces originals estan en el Antiquarium.
En eix en el jardí es troba un gran saló, remarcat per un tímpan, en el que hi ha un mosaic de pasta de vidre blau celest, que representa a uns Amorcillos montats en animals marins i el cap d'Oceà. El sol d'este ampli saló és de opus sectile i les fresca de quart estil. Despuix de creuar vàries habitacions es troba un terrat panoràmic en vista a l'mar.
La troballa d'un sagell de Celer, esclau de Quint Granio Vero, lliberat abans de l'erupció del Vesubio, va permetre identificar a l'amo de la casa.
Casa de l'Atri Corintio
[editar | editar còdic]De tamany mig, és una de les cases més antigues de la ciutat. Va ser ampliada en una planta alta. L'entrada està adornada en columnes pareadas de rajola i l'atri en tres columnes corintias de rajola a cada costat. El sol de opus signinum està decorat en un marbre polícromo. Un plúteo baix corre entre les columnes i delimita el impluvium, que té una font en estany de marbre.
A la dreta de l'entrada, una habitació conté un mosaic en una muralla almenada i torres. En la sala d'estar (diaeta) es conserva la coberta en artesonado pintat en quart estil, de la mateixa manera que les parets del restant d'habitacions.
Casa de l'Esquelet
[editar | editar còdic]La seua part davantera va ser excavada per C. Bonucci entre 1830 i 1831 el qual va trobar un esquelet en el pis alt. Les excavacions les completaria A. Maiuri en 1927. El traçat actual reunix tres cases anteriors, de forma allargada. La central posseïx un atri cobert. La paret del fondo del ninfeo, que sorgix a l'esquerra de l'entrada, està revestida en lava imitant un treball en opus quadratum i posseïx un friso de mosaics. En un pati chicotet es troba un lararium. Algunes habitacions posseïxen sols de opus sectile i parets decorades en fresca.
Casa de l'Alberc
[editar | editar còdic]Edificada durant l'época d'Augusto, descansa sobre estructures abovedadas i contava en un terrat panoràmic en vistes a l'mar. En estes voltes es varen construir habitacions, en sols opus signinum i opus sectile. La primera excavació de la casa la va fer C. Bonucci en 1852, i va ser completada en els anys trenta per A. Maiuri. Per les seues grans dimensions, 2150 m², i a la presència d'unes termes, els experts creuen que era un alberc. En les seues termes trobem els elements més antics, les seues fresca en segon estil tardà i sols de mosaics en blanc i negre. Conta en un extens peristilo i el pòrtic que està darrere del jardí es recolza sobre uns sòlits pilars de opus vittatum mixt.
Casa de la Columnata Toscana
[editar | editar còdic]Vivenda que es remonta a l'época de la República el núcleu original de la qual se centra en l'atri, en paviment en opus signinum. Va ser reformada durant el regnat d'Augusto i provablement llavors se li va afegir el peristilo en la columnata toscana, integrant la casa contigua. El impluvium va ser revestit de marbre i alguns paviments es varen renovar en mosaics o be en opus sectile. Les parets varen ser decorades en fresca en tercer estil. En la sala d'estar (oecus) es conserven dos cuadritos que representen un a una Ménade assentada i l'atre a un Panisco o Silvano junt a dos dònes que conversen. En el despaig del cap de família o tablino, que va ser renovat despuix del terremot del 62, hi ha uns panels rojos i blau celest en un Apolo en la part superior. En el triclinio o menjador es poden observar fresca en quart estil aixina com en un dormitori (cubiculum). En la planta superior d'esta casa es varen descobrir 1.400 sestercis i un sagell de bronze.
Casa de la Herma de Bronze
[editar | editar còdic]Esta chicoteta vivenda esta organisada entorn a un atri de tipo toscano en un paviment de opus signinum, estany central de toba i parets decorades en fresca del tercer estil. En esta casa s'expon el buidat de la herma de bronze de l'amo de la casa. Destaca el tablino, pel seu paviment opus sectile i el triclinio que es troba darrere. En este últim, es conserven unes fresca que varen ser renovats durant el periodo del quart estil. D'estes pintures destaca una d'elles en un paisage marítim.
Casa de l'Armassó de Marcos de Fusta
[editar | editar còdic]
Es tracta d'una casa de lloguer en la planta alta del qual vivien vàries famílies. La varen construir utilisant opus craticium, aparelle econòmic l'estructura del qual era un armassó de marcs de fusta. Este no es considerava molt sòlit i s'incendiava en facilitat. Est aparelle no es va utilisar en parets portantes en Pompeya, no obstant sí que ho varen ensajar en Herculano, ciutat més de vanguarda, molt influenciada per les innovacions procedents de la propenca Neápolis (l'actual Nàpols).
El balcó que dona al carrer descansa sobre columnes de rajola i es correspon, en part, a una habitació de la vivenda del primer pis, l'entrada independent del qual està en el número 13. Per les entrades dels números 14 i 15 s'accedix a la vivenda en planta baixa i a la tenda anexa. D'esta casa procedixen numerosos restants de fusta carbonizada dels llits, els armaris i inclús d'un retrat.
Casa del Tabic de Fusta
[editar | editar còdic]
L'entrada d'esta vivenda està flanquejada per dos assents de fàbrica a on esperaven els clients, és dir, els protegits de la família (gens). Es denomina aixina per un tabic de fusta que, a modo de porta corredera, separa l'atri del tablino per a preservar l'intimitat. Els fulls del tabic posseïxen unes argollas i uns soports dels que es penjaven uns candiles (lucernae). L'atri, de grans dimensions, destaca pel paviment de opus signinum, adornat per teselas blanques, que es remonta a l'época més antiga de la domus. Durant una reforma que es va portar a terme a mitan de el I es va realisar el revestiment de marbre de l'estany del impluvium, les pintures murals i el mosaic geomètric de l'habitació a la dreta de l'entrada. Darrere del tablino es troba la zona del peristilo que alcança fins a l'extrem oest de la poma (insula) de la penca III.
Casa del Pati Bonico
[editar | editar còdic]
El traçat actual es remonta a mitan de el I, encara que en l'entrada i en una habitació a l'esquerra del tablino es conserva la decoració mural en segon estil d'una época anterior. La planta de la casa és anómala, l'atri va ser reemplaçat per un pati interior, decorat en mosaics, pel que s'accedix a les habituació que ho rodegen. En este pati trobem l'escala, en balcó corregut pintat en motius ornamentals, que conduïx a la planta alta. La casa va deure ser reformada en canviar la seua funció. Per això es va tornar a pavimentar el tablino i l'habitació adjacent, en mosaics i les parets es repintaron en tercer estil. En la paret del fondo del gran saló, la sala del qual devia utilisar-se per a donar menjars colectius, hi ha dos bajorrelieves de marbre, d'estil Neoático, que representen a l'Aurora i a l'Ocàs. Els mateixos es varen trobar en péntols, a lo llarc de la penca V.
Casa del Geni
[editar | editar còdic]A esta casa, excavada entre 1828 i 1850, solament es pot accedir per l'entrada atrassera, que té un pòrtic chicotet que dona a la penca III i du el número 3. L'entrada principal provablement donava a la penca II, que encara no s'ha excavat, ya que una part de la vivenda seguix sepultada baix el modern carreró Mare. Es denomina aixina per una estatuilla que ací es va trobar, la qual representa a un Genius (numen tutelar de persones, llocs o activitats), part d'un candelabro de marbre. Destaca l'ampli i elegant peristilo, en la font central, revestida de marbre i el paviment de opus signinum i mosaic.
Vila dels Papirs
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Atres cases
[editar | editar còdic]Tendes i tavernes
[editar | editar còdic]El Thermopolium
[editar | editar còdic]
Els Thermopolia eren establiments a on es venien begudes i menjars calents, d'ací el seu nom grec. La gent comuna solia fer el menjar del migdia (prandium) fora de casa. L'estructura d'estos establiments era simple: un mostrador d'obra que dona al carrer decorat en plaques de marbre a on s'empotraven unes cubas (dolia) que contenien les mercaderies. A voltes, en l'interior, hi havia un espai a on la gent es podia assentar i menjar. En la rebotiga d'alguna d'elles es varen trobar numeroses ánforas de vi i tinajas en fruts i llegums.
El forn de Sext Patulco Félix era la principal de la ciutat. Encara permaneixien en el seu lloc uns mòles per a coques de blat i, junt als dos molins per a triturar el cereal, l'esquelet de l'asno que els feya girar.
La tenda del Venedor de Panys
[editar | editar còdic]Anys abans de la destructiva erupció del Vesuvio, en les habitacions laterals de la Casa del Tabic de Fusta es varen construir unes tendes. Destaca la tenda del venedor de panys (lanarius) en l'interior del qual es pot admirar l'únic eixemplar existent de prensa en tornell de fusta (torcular o pressorium) que s'amprava per a planchar la roba. Una escala conduïa a la casa de l'artesà, la qual contava en dos habitacions que es varen edificar sobre el vestíbul de la Casa del Tabic de Fusta.
La tenda de les Gerres
[editar | editar còdic].jpg)
Ubicat en la Insula VI, en el fòrum romà de la ciutat. El seu interior consistix en una simple habitació sense decoració, l'us de la qual era el de venda d'aliments i begudes. L'escassa presència d'elements en el seu interior es deu als túnels realisats en época borbònica. Lo verdaderament interessant d'este establiment està en el seu exterior, ya que un dels pilars de la tenda es troba pintat en informació sobre els productes i els preus del local. En la part més baixa podem observar la paraula NOLA escrita en color roig acompanyada de les paraules Scriptor Aprilis a Capua. Este mensage s'ha traduït com «Nola. Aprilis de Capua va escriure açò» i pertany a un anunci sobre el següent combat de gladiadores, que se celebraria en la ciutat de Nola, per lo que la lluita de gladiadores estava estesa en la zona i no és estranya la teoria de l'amfiteatre de Herculano. Si pugem a la següent part de la pintura, podem observar quatre gerres dibuixades en diferents colors per a diferenciar el seu contingut, acompanyades d'informació sobre els preus i les begudes expostes. Els preus dels productes van des de dos asos fins a quatre i mig per cada sextario, aproximadament mig litro de beguda. En la part més alta trobem una pintura de gran tamany en el deu romà Sancus, una divinitat molt popular entre els comerciants per a la protecció i jurament comercial.[11]
La Tenda de Ultramarinos
[editar | editar còdic]Ubicada en la Insula V, pertanyia a la casa de Neptú i Anfitrite. Esta tenda és exquisita per ser la millor conservada no solament d'esta ciutat, sino de tota la Campània, en conservar la majoria del seu equipament intacte. Els productes que es venien en el seu interior eren sobretot vins almagasenats en ánforas i aliments com a cereals i cigrons. La fusta s'ha mantingut en molt bon estat, puix trobem un tabic que separava la tenda en dos per a una major privacitat, ya que la tenda estava conectava en la casa. S'ha preservat el segon pis en la balaustrada de fusta intacta i les estanteries en les que es colocarien les ánforas. També han aplegat fins a nosatres la cuina i els elements disposts en el mostrador per a la seua venda el dia de l'erupció. En el segon pis s'han trobat ánforas almagasenades i una rica decoració en les parets en tons rojosos i falsa arquitectura.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Augusteum (Herculaneum) [1] archivat en Wayback Machine.,
- ↑ Wallace-Hadrill, Andrew (2011). Herculaneum: Past and Future. ISBN 978-0-7112-3142-9
- ↑ Il museu archeologico virtuale Fondazione C.I.V.E.S., consultat 2014
- ↑ [2]
- ↑ «Herculano, l'antiga ciutat romana al costat de Pompeya que pocs coneixen».
- ↑ Marcel Brion, Pompéi, Herculanum, 235 pages, 1960, édition du Cap, Monaco
- ↑ Jérôme Charles Bellicard, Observations sur els antiquités de la ville d'Herculanum, avec quelques réflexions sur la peinture et la sculpture dones anciens, et unix courte description de quelques antiquités dones environs de Naples, première édition en 1754, réédition parell els Presses Universitaires de Saint-Étienne, 1997, (ISBN 2862720941)112 pages
- ↑ Collectif, Ercolano 1738-1988: 250 anni vaig donar ricerca archeologica. Atti del Convegno internazionale (Ravello-Ercolano-Napoli-Pompei 30 ottobre-5 novembre 1988), 1993, édition L'Erma vaig donar Bretschneider 692 pages, (ISBN 8870628078)
- ↑ «El pergamí que està revelant els secrets de Herculano, la "germana culta" de Pompeya».
- ↑ Luigi Capasso (2001). I Fuggiaschi vaig donar Ercolano, Roma, L'Erma vaig donar Bretschneider, p. 2-3. ISBN 88-8265-141-X.
- ↑ 11,0 11,1 García Vare, Daniel (2023). Herculano la Ciutat del Vesubio (en espanyol), Espanya: Almuzara. ISBN 978-84-11313-51-3.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Herculano.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Herculano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>