Odre

Odre

Un mosaic grec, en transport de odres de vi en carro de bous (III, Pafos, Chipre).

Pelleranques per al transport de vi

El odre (del llatí uter) és un recipient fet de cuiro, generalment de cabra, que, coser i pegat en tots els llocs menys per la corresponent al coll de l'animal, servix per a contindre líquits, com va vindre o oli, i atres substàncies, com a manteca i formage. Estos aliments eren molt importants per a sobreviure en temps antics, per la qual cosa es revisava la fabricació d'est, per a evitar evaporament, derrames, etcétera.

El odre de vi (Uter vini) en l'Antiguetat

Era el recipient més generalisat en l'antiguetat per a transportar grans cantitats de vi. Es duya el vi en un odre fins al menjador i s'omplien en ell les vasijas. En un fresc pompeyano es pot vore una dòna abocant va vindre d'un odre a un cànter sostingut per Sileno.

Els antics grecs celebraven durant les festes Dionisias rurals áticas, el segon dia, les festes de les Ascolias (askolia, del grec askos, "odre"), en les que es feya el askoliasmos, una espècie de concurs l'objectiu del qual era permanéixer el major temps possible en equilibri sobre un odre ple de vi i oli.

Pells per a l'elaboració

Les pells que s'usaven per a fer odres eren d'ovella, de cabra i a voltes de bou. En algunes ocasions, es conservava el pèl de l'animal en els odres destinats a contindre llet, manteca, formage i aigua. No obstant, es requeria un procés més complet de curtido en els odres utilisats para oli i vi.^{cita requerida}