Anar al contingut

Pafos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pafos
Per a el personage de la mitologia grega vore Pafos (mitologia).

Pafos o Pafo (en griego: Πάφος) és una ciutat chiprana capital del districte homònim en la costa suroest de l'illa. Va ser elegida com Capital Europea de la Cultura en l'any 2017.

Història

[editar | editar còdic]

D'orige fenicio, encara que la regió estava habitada des del Neolític, en l'época grega es considerava que era el lloc de naiximent de la deesa Afrodita, sent per això un important lloc del seu cult,[1][2] aixina com d'atres deidades prehelénicas de la fertilitat. Des de el XII existia un temple micénico dedicat a la deesa.

Existia la tradició de que Pafos havia segut fundat per Agapenor, d'Arcàdia, en retornar de la guerra de Troya, que hauria construït també el santuari de Afrodita;[3][4] no obstant una atra tradició atribuïa la seua fundació a Cíniras.[5] També existia un personage mitològic cridat Pafos, que en una versió era una dòna filla de Galatea i de Pigmalión i en una atra era un home, fill de Céfalo i Eos. En abdós versions era ascendent —pare o mare— de Ciniras.[6] La tradició d'una fundació pels arcadios s'ajusta al fet de que en Chipre es parlava el dialecte arcado-chiprà,[7] que el seu terminus davant quem se situa entorn als anys 1050-950 a. C.[8] i en la notícia donada per Pausanias de l'existència en Tegea, una ciutat arcadia, d'un temple de Afrodita Pafia.[9]

Les primeres referències escrites de Pafos són de l'época del rei d'Asiria Asarhaddón, en el 672 a. C.[10] Va ser una de les ciutats de Chipre que va participar en la tumult jónica de l'any 498 a. C., per lo que va ser sitiada i presa pels perses.[11] L'any 480 a. C. Pafos va enviar dotze naus baixe el mando de Pentilo que varen lluitar del costat dels perses pero onze d'elles varen ser destruïdes en un temporal prop de Sepíade i la restant va ser capturada pels grecs.[12]


En l'Antiguetat es distinguia Palepafos (l'antiga Pafos) d'una Pafos posterior a la que se li sol denominar Nea Pafos.[13] Sol supondre's que el fundador de Nea Pafos va ser el rei Nicocles a fins de el IV, encara que també s'ha sugerit que Nea Pafos ya podria haver existit en l'época clàssica i Nicocles solament l'hauria ampliat. Des de llavors Palepafos va seguir existint com a centre religiós i Nea Pafos era el centre urbà, administratiu i comercial. Des de fins de el III es va convertir en capital de l'illa, la qual cosa es va mantindre en l'época romana, fins a l'época de Constantino.[10]

Estrabón indica que Palepafos es trobava a xixanta estadis de Pafos i se celebrava una processó anual que recorria la distància entre abdós llocs.[4]

Esta ciutat és mencionada en els Fets dels Apòstols, com un dels llocs de Chipre a on va estar Sant Pablo predicant. Des d'allí, es va embarcar rumbo a Perge.[14]

En l'Edat Mija va ser sèu d'un arzobispado.

Troballes arqueològiques

[editar | editar còdic]

L'actual ciutat de Pafos, junt en Palepafo, en l'actual ciutat de Kouklia, han segut declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1980 pel valor excepcional, tant històric com a arquitectònic, dels restants de viles, palaus, teatres, fortalees i tombes.

Entre les troballes de Pafos i Palepafo es poden destacar:

  • El santuari de Afrodita.
  • Una necròpolis de el XI
  • Les anomenades «Tombes dels reis», un conjunt monumental de vàries tombes decorades en columnes datades en el IV, a on es varen enterrar alts funcionaris locals.
  • El santuari d'Apolo Hylates, que s'ha datat a fins de el IV
  • El teatre, datat en el III, en una capacitat d'uns 7500-8000 espectadors.
  • El Asclepeion.
  • Numeroses inscripcions en silabario chiprana, datades entre el XI i el II, encara que des de el III l'únic testimoni de l'us del silabario són uns sagells datats despuix de l'any 150 a. C.
  • Inscripcions en idiomes fenicio, grec i llatí.
  • Un odèon.
  • Catacumbes.
  • Varis mosaics de el V, de gran calitat.
  • Sinagogues judeues.
  • Banys de l'época bizantina i Edat Mija.

Ademés, a través de testimonis com les inscripcions i la troballa d'escultures es pot atestar el cult a Artemisa, Dioniso, Hera, Leto, Eros, Heracles, i reis i reines històrics. Alguns d'estos cults estaven fusionats en el cult a divinitats locals.[8][15][16]

Galeria

[editar | editar còdic]

El santuari de Afrodita

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Santuari de Afrodita (Pafos).


Segons relata Heródoto, el cult a Afrodita en Chipre va tindre el seu orige en el cult que se li rendia en Ascalón, en Fenicia.[17] Els restants més antics del primitiu santuari són micénicos i es remonten a el XII Este primer temple va ser destruït i un segon temple va ser erigit junt al primer. A la deesa adorada en Pafos se li aplica freqüentment el calificatiu de Anassa (reina). El cult a Afrodita provablement es va fusionar en el cult a Astarté en una época primerenca encara que el nom de Astarté no apareix documentat en inscripcions fins a el IV-III[18] Provablement en el santuari de Afrodita les dònes practicaven prostitució sagrada.[19][20] Tácito conta que el temple de Afrodita de Pafos va ser visitat per l'emperador Tito en l'any 69 i senyala que la deesa no era representada com una figura humana sino per una pedra de forma piramidal.[21] Despuix d'un terremot ocorregut cap al 76-77, el santuari va ser novament reconstruït. El cult a Afrodita en Pafos va permanéixer fins a el IV.

Agermanament

[editar | editar còdic]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Homero, Odissea VIII,362.
  2. ↑ Himnes homéricos: V, a Afrodita,61.
  3. ↑ Pausanias VIII,5,2.
  4. ↑ 4,0 4,1 Estrabón XIV,6,3.
  5. ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,14,3.
  6. ↑ Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana, p. 396, Ed. Paidós, 7ª ed., 2004.
  7. ↑ Estrabón, Geografia llibres XI-XIV, p.592, nota 341 de Mª Pau de Hoz García-Bellido, Madrit: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
  8. ↑ 8,0 8,1 María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i els territoris chiprans durant l'época helenística, pp.68,69,79-82,86,94,145,148-153,172,201,202,212,217.
  9. ↑ Pausanias VIII,53,7.
  10. ↑ 10,0 10,1 María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i els territoris chiprans durant l'época helenística [1] archivat en Wayback Machine., pp.29-31, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense de Madrit (2010), ISBN 978-84-693-1276-6.
  11. ↑ Heródoto V,104; V,115.
  12. ↑ Heródoto VII,195.
  13. ↑ Plinio el Vell V,130.
  14. ↑ Fets dels Apòstols XIII,6-13.
  15. ↑ «Paphos». UNESCO Culture Sector. Consultat el 24 de giner de 2013.
  16. ↑ El patrimoni mundial (1994), ed p.416, editorial Incafo, ISBN 84-8089-019-3.
  17. ↑ Heródoto I,105.
  18. ↑ Miriam Valdés Guia, Afrodita i els fenicios en el Egeo, pp.56-57, en revista Gerión (2013), vol. 31, ISSN 0213-0181.
  19. ↑ Heródoto I,199.
  20. ↑ Justino, Epítome de les història filípicas de Pompeyo Trogo XVIII, 5, 4.
  21. ↑ Tácito, Històries II,2.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Embaixada de la República de Chipre».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pafos&oldid=801867»