Perge
Perge o Perga (en grec antic Πέργη)[1][2] eren els dos noms pels quals és coneguda una important ciutat de la província romana de Panfilia que estava ubicada prop de l'actual ciutat d'Antalya, a uns 12 km de la costa meridional de Turquia.
Gentilici i territori
[editar | editar còdic]El gentilici és pergeo (Περγαîος, pergaios),[3] és possible que el terme greco-panfilio Πρείισς que figura en unes inscripcions de finals de el V i principis de el IV, també ho siga.[4]
El seu territori comprenia cap a l'oest fins a Telmeso, i cap a est fins al riu Cestro, extensió que figura en inscripcions d'Atenea Perge i en monedes.[5]
Història
[editar | editar còdic]Supostament va ser una de les ciutats fundades per un contingent mixt de colon,[6] que varen acompanyar a Anfíloco, Mopso i Calcante, gents que es varen dispersar a la seua tornada de Troya.[7]
Olshausen sugerix que Perge va ser fundada en el periodo micénico per part d'argivos i d'espartanos.[8]
Estava emplaçada a 50 m s. n. m. d'altitut en una replanell que vorejava la planura de Panfilia. La ciutat va guanyar importància, el riu Cestro que passava prop de la ciutat i que segons Estrabón estava a 60 estadis de la seua desembocadura.[2] Possiblement en eixa época s'utilisaren chicotetes embarcacions com una via d'ingrés i tornada de mercaderies des del Mar Mediterrànea, les quals eren descarregades en Antalya, important port de dit mar. Pablo de Tarso va passar en els seus companyers per esta ciutat (Fets 13:13), en el cridat primer viage misional o misionero. No hi ha registres coneguts que identifiquen allí algun grup primitiu de cristians.
Va existir un santuari d'Artemisa Pergea, propenc a la ciutat, en el que tenia lloc un festivitat anual.[2] El cult a esta deesa està atestat en inscripcions en alfabet panfilio, com a «Senyora de Perge». El Periple de Pseudo-Escílax menciona este temple.[1] Va traspassar les fronteres de Perge i es va convertir en cult nacional en Panfilia.[9] Segons Estrabón el temple estaria «extra murs». Han segut identificats restants del santuari de clàssic. No obstant el temple dòric i fragments d'un gran temple jònic, localisat al sur de la porta de la ciutat han revelat l'existència d'un temple més gran, possiblement el de Artemisa Pergea.[10]
Segons les inscripcions de les bases de les portes de la Perge romana, va haver estàtues de Anfíloco i Calcante.[11] També hi hauria escultures de Mopso.[12]
El seu tamany en época romana rondava les 61 hectàreas.[13] l'assentament grec provablement comprenia únicament la partix nort, en la tossal de l'acrópolis. De el III es conserven restants de les muralles i d'un temple dòric en l'exterior de la porta sur.[14] Es conserva una dedicatòria a la deesa de principis de el V o de el IV a. C. en les paraules Μανψαι Πρειιαι.[15]
Va ser provablement una comunitat indígena gradualment helenizada a partir de el VII,[16] en la que es parlava un dialecte panfilio.[17]
En els Fets dels Apòstols es nomena a Perge en un capítul relatiu als viages de Pablo de Tarso:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Periple de Pseudo-Escílax 100
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Estrabón, Geografia XIV.4.2
- ↑ Flavio Arriano, Anábasis I.26.1
- ↑ Merkelbach, Reinhold & Şahin, Sencer (1988). Die Inschriften von Perge nº 1 IGSK 54, s. v Artemis, p. 308. Bonn, (ed. 1999). ISBN 978-3-7749-2888-6
- ↑ Jameson, S. (1974). «Perge», RE suppl. XIV.376
- ↑ Estrabón, op. cit. XIX.4.3
- ↑ Heródoto, Història VII.91
- ↑ Olshausen, E. «Perge» en Der Kleiner Pauly Visowa, vol. V, p. 262
- ↑ Theodora S. McKay. (1990) The Major Sanctuaries of Pamphylia and Cilicia ANRW II 18.3. Berlin- New York, pp. 2048-2082
- ↑ Theodora S. McKay. (1990) op. cit. p. 2048
- ↑ Merkelbach & Şahin (1988), op. cit. números 24.27; Şahin, Sencer (1999), pp. 140-145
- ↑ Hanfmann, G.M.A. (1958).Lydiaka, HSCP 63. Cambridge. pp. 65-68
- ↑ Jameson, S. (1974). «Perge», RE suppl. 14, p. 375
- ↑ Bean, G. E. (1979). Turkey's Southern Shore, 2. Londres, pp.25-38
- ↑ Lebrun, René (1992). De quelques cultes lyciens et pamphyliens, en H. Oten et al. (eds.), Hittite and Other Nearn Eastern Studies in Honour of Sedat Alp. Ankara, s. v.
- ↑ Martin, W. (2000), «Perge» en Der Kleiner Pauly Visowa, vol. 9, p. 562
- ↑ Blumenthal, Ekkehard (1963). Die altgrieschische Siedlungskolonisation im Mittelmeerraum unter besondere Berücksichtigung der Südkuste Kleinasiens. Tübingen, p. 46. ASIN B0000BGMJ8
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mogens Herman Hansen (2004). An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1216. ISBN 0-19-814099-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Perge.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.