Temple grec
El temple grec (en grec antic ὁ ναός ho naós, «vivenda»; diferent semànticament al llatí *templum,-i, «temple») era una estructura construïda per a albergar l'image de cult en la religió de l'Antiga Grècia. Els temples en sí no solien servir com a lloc de cult, ya que la veneració del deu, aixina com els sacrificis a ell dedicats, es realisaven fòra d'ells. Els temples en freqüència s'usaven per a almagasenar ofrenes votives.
Era el tipo de construcció més important i més estés de la arquitectura grega. En els regnes helenístics del suroest d'Àsia i del nort d'Àfrica, els edificis erigits per a complir les funcions d'un temple a sovint varen seguir les normes arquitectòniques locals. Inclús allí a on siga visible una influència grega, semblants estructures no són considerades normalment com a temples grecs. Açò s'aplica, per eixemple, als edificis grec-parts, els temples bactrians o els edificis de tradició egipcíaca del Imperi Ptolemaic.
El temple pot ser considerat la més conseguida realisació de la arquitectura grega. La codificació que, en l'edat arcaica, va ser desenrollada per la arquitectura de temples es convertirà, en el Helenisme, el llenguage universal del món mediterràneu.