Ofrena votiva
_01.jpg)
Una ofrena votiva (del llatí votivus: «promés, pertanyent a una ofrena o exvoto»)[1]és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals. Estos objectes són característics de societats modernes i antigues, i solen fer-se per a guanyar el favor de forces sobrenaturals, com atesten les fonts històriques gregues i romanes, si ben actes pareguts se seguixen fent en l'actualitat, com per eixemple en els pous dels desijos o les permanents flames votivas.
Neolític
En Europa les ofrenes daten del Neolític, en tesors d'astrals polides, alcançat el seu cim a finals de l'Edat del Bronze. Artefactes valiosos tals com a espases i puntes de llança eren aparentment enterrats o més comunament tirats en masses d'aigua o turberas, de manera que no pogueren ser recuperats. A sovint tots els objectes trobats en un tesor apareixen trencats.
Roma
En época romana les ofrenes votivas tenen distinta representació depenent motiu de la seua realisació.
La majoria de les ofrenes votivas en época republicana i imperial es troben en els temples. Durant les pràctiques religioses en els temples es colocava una série d'exvotos, els més comuns són estatuillas de terracota, un material poc valiós perque despuix d'un temps, quan les ofrenes s'acumulaven en el temple, es retiraven per a fer espai a noves ofrenes. Les formes d'estes estatuillas varien entre humans recreant l'entrega de l'ofrena i, en alguns casos, representacions d'animals.
Un atre element que acompanya a les figurillas són les inscripcions votivas. La realisació de l'inscripció té dos possibles motius que es reflectixen en les fòrmules do ut dones (done per a que dones) i do ut dedisti (done perque diste). Es coloquen sempre en els temples, açò és aixina perque es dedicaven a un deu en l'objectiu de que este li complira al dedicante el seu desig o, pel contrari, a modo d'agraïment per haver-li-ho complit en anterioritat. Pot donar-se el cas de que solament es nomene a un deu, pero també existixen casos a on el dedicante, per a no enfadar a atres deus, els inclou en l'inscripció en la fòrmula Ceterisque dis deabus que immortalibus.
Un atre element votivo empleat durant l'época romana és el llaura votiva, pero no és pròpia d'esta cultura, trobem llaures votivas en cultures anteriors com la grega i egipcíaca. De la mateixa manera que en les inscripcions votivas són als deus als que està dedicada el llaura. No obstant, existixen coses a on es dedica a un personage destacat en un camp, generalment polític i militar, a modo de honra per la seua llabor.
Religió
Dins de la religió romana existix una tradició entorn al cult privat. Les famílies s'encarregaven en el sí de la seua llar de realisar rituals als Lares.[2] Cada família realisava el cult en un ambient íntim i en molts casos no es vea be compartir l'informació en gent fòra del círcul familiar, lo que significa que en cada casa . Se sap que les ofrenes podien variar entre: corones de flors, va vindre, incens i, en alguns casos, es realisaven sacrificis animals que s'entregaven en plats d'or i argent per a honrar als deus de la llar.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Etimologia de "votiva" Consultat el 7 de maig del 2023.
- ↑ «El cult privat en la religió romana: Lares i Penates com custodios de la Pietas Família».Història del Orbis Terrarum.
- ↑ Segarra Crespo, D. (1995). Pietas i simulació en l'ofrena privada romana. Espai Temps I Forma. Série II, Història Antiga, (8). https://doi.org/10.5944/etfii.8.1995.4259
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ofrenda votiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.