Anar al contingut

Tesor de Guarrazar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor de Guarrazar

El tesor de Guarrazar és un tesor d'orfebreria visigoda compost per corones i creus que varis reis del regne visigodo de Toledo varen oferir en el seu dia com exvoto. Va ser trobat entre els anys 1858 i 1861 en el jaciment arqueològic denominat horta de Guarrazar, situat en la localitat de Guadamur, molt prop de Toledo.[1] Les peces estan repartides entre el Musée Cluny de París, l'Armería del Palau Real, el Museu Arqueològic Nacional i la Galeria de les Coleccions Reals, estos tres últims en Madrit.[2]

Composició

La Gran Cruz

Entre totes les peces trobades, les més valioses són les corones votivas dels reis Recesvinto i Suintila; esta última va ser furtada en l'any 1921 i encara no recuperada.[3] Abdós d'or, engastades principalment en perlas i safirs tallats en cabujón. Hi ha també atres corones més pobres i més chicotetes i creus votivas. També es varen trobar cinturons, hui desapareguts.

La tradició dels tallers d'orfebreria de la península ibèrica es remonta a la prehistòria, pero la d'época visigoda està molt vinculada a l'orfebreria bizantina. S'ampra, ademés de l'engastat, la tècnica d'incrustar les pedres en alvéolos, que va ser la preferida pels pobles germànics; és la tècnica empleada en les lletres de les corones, que estan eixecutades en alvéolos d'or a on s'han incrustat granates tallats en el buit. En la corona votiva de Recesvinto, estes lletres colgantes diuen en llatí lo següent: RECCESVINTVS REX OFFERET[4] (El rei Recesvinto la va oferir). Els adorns repujados de les aspes de les creus són de tipo germànic, pero la forma de les corones votivas és totalment bizantina. Les corones del tesor són de tipo votivo, no aptes per a ser lluïdes com tocat.

Les presència de joyes bizantines en els tesors visigodos era tan abundant, segons els testimonis lliteraris, que en les iglésies de Mèrida «hi havia joyes per a omplir varis carros» (Vides dels pares emeritenses). Fonts àraps testimonien que en entrar els musulmans en Toledo, varen trobar en la catedral una série de corones votivas que els reis visigodos havien anat donando, i que moltes varen ser foses en eixe moment per a aprofitar els metals nobles. Les joyes de l'iglésia de Toledo i les del tesor real varen ser causa d'enveges i greus disputes entre els conquistadors àraps. Una gran part d'estes corones i creus varen deure ser amagades pels clercs visigodos, com va ocórrer en les que estaven en el propenc monasteri de Santa María de Sorbaces.

Història del descobriment

Part del tesor de Guarrazar va ser trobat per casualitat. En l'any 1858 va haver unes pluges torrencials que varen causar la solsida del terreny a on estava l'iglésia del monasteri de Santa María de Sorbaces, en Guadamur, localitat distant 11 km de Toledo. Havia segut ocultat en dos "caixes" revestides de formigó romà, que tenien una profunditat d'1,60 m i deixaven un buit en quadro de 0,75 m, junt al sepulcro d'un presbítero cridat Crispino o Crispín, que curiosament conserva una làpida funerària d'época visigoda. Cada u dels depòsits va tindre un descobridor distint. Va ser la primera, una chiqueta: Escolàstica Morales, fillastra de Francisco Morales, llauro de quaranta anys d'edat, qui va desarticular moltes de les joyes i va vendre fragments i components en viages freqüents als obradores de plateros toledans. El francés A. Herouart, professor en Toledo i amic de Morales, va adquirir les alhajas que este encara tenia en el seu poder i es va fer en la terra a on va aparéixer el tesor. Herouart va vendre les joyes a un diamantista, José Navarro, qui va recompondre algunes corones, rescatant lo que encara no havien fos els plateros de Toledo. En 1859 Navarro viaja a París i negocia la venda de les huit corones i sis creus pendents al Govern francés. La venda es va publicar en vàries revistes gales. El ràpit eco de la notícia en Espanya va desnugar l'intervenció de la Comissió Provincial de Monuments, primer, i la del Govern de la nació, despuix, que va iniciar la ràpida reclamació diplomàtica, una investigació judicial i excavacions arqueològiques en el lloc.

El segon lot va sofrir també continuades mermes per vendes del seu descobridor, Dumenge de la Creu. En març de 1861, davant la dificultat de donar eixida a les seues joyes, va optar per obsequiar a la reina Isabel II les dos joyes que li quedaven, i entre elles la corona de Suintila.

Hui, despuix de numerosos avatars, les joyes remanentes del Tesor de Guarrazar es conserven en tres institucions diferents.

Corones votivas del Tesor de Guarrazar conservades en el Museu de Cluny en París.

El Museu de Cluny parisino guarda tres corones, la de Sonnica, en creu pendent, una atra decorada en arquillos i la tercera de retícula abalaustrada, una creu colgante, la R pendent de la corona de Recesvinto que es troba en Espanya, que iniciava el seu nom, atres dos colgantes i quatre elements de suspensió.

En el Museu Arqueològic Nacional de Madrit es conserven les alhajas tornades per França en 1941: són les sis corones, la de Recesvinto, dos de làmina d'or en decoració repujada i tres de retícula abalaustrada, junt en quatre creus pendents; ademés, existix un conjunt d'elements solts, vinguts del Gabinet d'Antiguetats de la Biblioteca Nacional, en constituir-se el museu: el braç de gran creu, l'Alfa colgante i atres fragments i pedres soltes. En realitat, el cridat "braç" són dos planches d'or de 22 cm d'esgambi per 10,5 cm d'altura màxima en un dels seus extrems i 5 cm en l'atre. Formaven part d'una creu patada. Les planches forrarien un ànima de fusta, pero despuix de les anades i vingudes als plateros de Toledo, etc., la creu va quedar destruïda i tan sol havia sobrevixcut un braç d'ella.


Finalment, en el Palau Real de Madrit encara queden, procedents del segon lot, la corona de l'abad Teodosio, la creu del bisbe Lucecio, una esmeralda gravada, ademés de pedreria i colgantes despresos. En octubre de 1936 varen desaparéixer varis fragments i peces. La Corona de Suintila va ser furtada de la Real Armería del Palau Real durant el matí del 4 d'abril de 1921[5] i jamai es va poder seguir el seu rastre. També va desaparéixer un tros de corona d'enreixat. El robo es va divulgar poc, solament L'Época va fer una publicació més extensa en gravats, per a que servira de guia en la busca de lo sostret. Segons pareix varen ser localisats els autors del robo, pero no els objectes sostrets.

L'estudi gemológico de Juan S. Cozar i Cristina Sapalski[6] va revelar que el Tesor de Guarrazar conté 243 safir blaus, que les seues característiques els fan procedents de l'antiga Ceilan, hui Sri Lanka, 3 cordieritas blaves o iolitas, 14 esmeraldas, 1 aguamarina, 2 adularias o pedres de lluna, 21 cuarzos amatista, 9 cuarzos hialinos, 6 calcedonias blavenques, 169 perles, 154 peces de nacre, 56 vidres artificials verts, 26 vidres artificials blaus, 2 pardo-anaranjados, 26 de color indefinit, 1 roig i moltes peces diminutes de granate piropo-almandino.

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 17 de giner de 2019 (en és).
  2. ↑ «Museu Arqueològic Nacional (M.A.N.).».
  3. ↑ el%20Tesor%20de%20Guarrazar,%20que%20es%20conserven%20en%20Madrit&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&listaMuseos=null Ministeri de Cultura i Deport. Govern d'Espanya. Classificació Raonada
  4. ↑ «Corona de Reccesvinthus Rex». Hispania Epigraphica.
  5. ↑ «Lo que s'ha furtat de l'Armería Real».Les Províncies : diari de Valéncia.Any LVI(16873)
  6. ↑ Tulaytula: Revista de l'Associació d'Amics del Toledo Islàmic, ISSN 1575-653X, n.º 3, 1998, pp. 77–90.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tesor_de_Guarrazar&oldid=1148227»