Corona votiva

Corona votiva del rei Recesvinto.

La corona votiva és un dels principals objectes artístics de l'orfebreria visigoda en Espanya. Eren ofrena de caràcter permanent que des de l'época constantina es feyen a les iglésies per a honrar a Deu. Consistien en grans seges de metal preciós, quallats de pedreria i adornats en pinjantes o pendents de vidre, metal, perles, etc., que despuix de haver servit per a la coronació d'un rei (o sense procedir d'esta) s'oferien per reis i magnats per a ser suspeses sobre l'altar i baix del baldaquino, expressant casi sempre alguna inscripció llatina el nom de l'oferent. En la corona de Recesvinto en lletres colgantes en llatí, es pot llegir: RECCESVINTHVS REX OFFERET (el rei Recesvinto la va oferir). Del centre de la corona pender d'ordinari una creu votiva en or que podia servir al mateix temps per a creu d'altar.

En el història de l'art són célebres les corones votivas del Tesor de Guarrazar, sobretot la de Recesvinto i la de Suintila.

Hi ha un atre gran tesor, el de Torredonjimeno (Jaén). Descobert en 1926, encara que està molt mutilat perque la persona que ho va descobrir no sabia lo que tenia en les seues mans i els va ser donant les pedres precioses als seus fills per a que jugaren en un tirachinas. La família que va trobar el tesor, en un lloc denominat Els Majanos, lo va ser venent a un chamarilero de Còrdova i hui es troba repartit entre els Museus Arqueològic de Còrdova, Barcelona i Nacional de Madrit. Encara que, evidentment, no es conserva cap corona completa, sí apareixen algunes lletres colgantes, semblants a les de la diadema de Recesvinto, en les que es pot llegir una dedicatòria a les santes Justa i Rufina. Lo més important del restant són les creus, igualment votivas i d'una gran riquea; no obstant, el treball orfebre no deixa de ser més allà d'acceptable en utilisació d'or de baixa calitat. De moment l'atribució se li fa a un taller de procedència sevillana o cordovesa. I els visigodos l'usaven.